Resultats de la cerca

La principal conseqüència d’aquesta desfeta fou el canvi del curs de la guerra al Principat, ja que des d’aleshores el primer exèrcit defugí les grans accions en camp obert, i fins al començament del 1813 les operacions militars tingueren un caire gairebé exclusivament guerriller

Passà el 1321 a la senyoria reial, amb altres possessions dels Entença a la ribera de l’Ebre Aquestes possessions Falset, Móra, Tivissa, Altafulla, Siurana, Ulldemolins, Cabassers, Garcia, Marçà, Pratdip i Colldejou, moltes de les quals herència dels Castellvell, foren conegudes amb el nom de baronia d’Entença i lliurades, amb el comtat de Prades , del qual formaren part, a l’infant Pere, fill de Jaume II Des d’aleshores seguí les vicissituds d’aquest comtat La seva capital era Falset

Senyor de la baronia d’Altafulla i de la Nou El 1396 participà en l’expedició de Sicília i el 1408 en la de Sardenya El 1411 fou designat membre de la vint-i-quatrena que havia d’elegir els compromissaris a Casp durant l’Interregne, però en no acceptar fou substituït per Macià Despuig Fou un aferrissat antiurgellista, i a això es degué el seu enriquiment i el nomenament de governador general de Catalunya 1415-26, càrrec que estigué vinculat a la família durant prop d’un segle Fou també batlle general de Catalunya i es casà amb Constança de Santa Coloma, que li aportà la castlania…

Trencà el setge de Móra 1289 posat pels Montcada i, amb el seu germà Berenguer, tingué qüestions amb els templers per la batllia d’Ascó Vengué el castell de Montornès al seu cunyat Roger de Lloria i li obligà Tivissa 1298, que disputà més tard als hereus de l’almirall 1312 Guerrejà a la frontera castellana de Múrcia 1296 i al setge de Lord, als Pirineus, contra el comte de Foix 1297 Fou un dels procuradors dels tractes amb Frederic de Sicília 1299 Fiador de la llibertat del seu germà Berenguer, pres pels angevins, a la mort d’aquest reclamà els seus castells de Sicília i els béns que li…

Senyor de les baronies d’Altafulla, l’Arboç i Castellet, senyor de la Nou i Agosta Fill de Lluís de Requesens i de Relat Fou propietari de la nau La Falomenegua El 1437 anà a Orient i el 1439 era cambrer del rei a Gaeta i defensà el castell Nou de Nàpols El 1442 fou qualificat de malfactor pel patriciat barceloní juntament amb el seu germà Galceran per haver-se negat a ajudar a perseguir unes galeres armades per Jaume de Vilaragut cunyat de Galceran que reclutaven violentament mariners al Baix Ebre El 1458 fou agraciat amb el privilegi de noble i féu d’enllaç entre el nou rei…

Fill de Lluís de Requesens i de Relat, seguí el camí patern al servei dels Trastàmara Es formà a la cort d’Alfons el Magnànim en l’ideologia absolutista preconitzada per la monarquia, circumstància que, unida a les seves qualitats de dirigent i a una forta ambició personal, explica la seva agressiva actitud contra la poderosa oligarquia de Barcelona La lluita s’inicià essent ell batlle general de Catalunya i amb èxit dels ciutadans honrats, que el tancaren a la presó 1435 Gràcies a una treva, se n'anà a Menorca, on implantà el sistema d’insaculació a les eleccions municipals 1435 Aviat tornà…

D’origen romà, les villes primitives eren centres d’explotació agrària, que en determinades ocasions esdevingueren residències secundàries de plaer per a gent urbana parallelament al centre agrari incloïen sovint determinades funcions industrials, de transformació de productes agrícoles oli, vi, etc, i fins indústries ceràmiques o vidrieres En alguns casos —els més coneguts i investigats— esdevingueren veritables residències senyorials, envoltades de jardins, llacs, pòrtics, terrasses i columnates, adornades amb escultures, mosaics i decoracions murals, que denoten el gran luxe i el…

Per mort 1718 sense fills de la seva filla, la segona marquesa, el títol passà a una altra branca de la família, que el posseí fins el 1794, que, per enllaç, passà als Suelves, que en les primeres generacions es cognomenaren Montserrat-Suelves Entre aquests cal destacar el vuitè marquès Antoni de Montserrat de Suelves i d'Ustáriz , i el seu nebot i successor Josep de Montserrat-Suelves i de Montagut