Resultats de la cerca

Fou sergent del regiment d’Àfrica escriví algun poema i el drama castellà Andrómeda y Perseo 1741

El seu radiant és a la constellació d’Andròmeda, per la qual cosa les bièlides són anomenades també andròmedes

Membre dirigent del moviment cristianosocialista, les seves novelles socials són testimonis punyents del seu temps així Hypathia 1852 Amb els anys es tornà més conservador i escèptic Notables obres seves són Westward Ho ‘Cap a l’oest, au', 1855, Andromeda 1858 i The Water Babies ‘Els nadons d’aigua’, 1863

El seu estil inicià el retorn de l’escultura austríaca a les formes clàssiques És autor de la decoració de l’escala del castell de Mirabell Salzburg, 1725, de Sant Martí i el pobre catedral de Bratislava i, a Viena, de l' Apoteosi de Carles VI 1734, de Perseu i Andròmeda ajuntament i de les escultures de la font del mercat nou 1739

Deixeble de JPiquer i de l’Academia de San Fernando, on fou cap del taller de buidatge Féu un Sant Francesc predicant i diversos busts de personatges de la cort Collaborà a la restauració de San Jerónimo el Real 1880 i treballà a Las Calatravas, la Biblioteca Nacional, el Banco d’España, etc El seu fill, Miguel Ángel Trilles Soriano Madrid 1866 — 1936, també escultor, es formà a San Fernando i, pensionat, a Roma 1895-99 de les seves obres, eclèctiques, d’ampullositat barroca i esperit classicitzant, sobresurten Leònides, Perseu i Andròmeda primera medalla a Madrid el 1904 i el…

Treballà als observatoris d’Hamburg 1919, del mont Wilson 1931 i del mont Palomar, on el 1943, amb l’ajut del telescopi gegant, resolgué en estels el nucli de la nebulosa d’Andròmeda, fet que el portà a establir dos tipus de poblacions estellars població I i població II Determinà que existeixen dos tipus ben definits de Cefeides Aquestes observacions el portaren, el 1952, a corregir la constant de Hubble en la mesura de les distàncies intergalàctiques El 1954 determinà l’origen d’una intensa radiofont en la constellació del Cigne, i explicà la seva teoria sobre l’emissió d’ones…

Fou transformada en constellació

Es formà com a pintor a Itàlia amb Pietro da Cortona Començà la seva tasca d’escultor amb els Atlants del pòrtic de l’ajuntament de Toló 1656-57 Protegit per Fouquet, féu per encàrrec seu un Hèracles gal en repòs 1661, Musée du Louvre i, a la caiguda d’aquell, s’establí a Gènova, on treballà per a les esglésies de la ciutat De retorn a Toló 1667, decorà els mascarons de proa de les naus reials Esculpí per al parc de Versalles el Miló de Crotona 1682 i Perseu alliberant Andròmeda 1684, ambdós avui al Musée du Louvre Les seves dues darreres obres, els baixos relleus Alexandre i…

Graduat 1964, i doctorat 1969, en medicina a la Universitat de Harvard, estudià també antropologia a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya, en 1964-65 i feu estudis postdoctorals al Salk Institute de La Jolla Califòrnia, de 1969-70 Dedicat, no obstant aquesta formació, a la literatura, fou autor de novelles, la majoria best-sellers , en les quals combinà la ciència-ficció i les referències a la tecnologia amb la narrativa d’intriga i policíaca The Andromeda Strain 1969, The Terminal Man 1972, The Great Train Robbery 1975, premi de Misteri Edgar Allan Poe, Eaters of The Dead…

Llicenciat en geografia, sobresurt per la seva producció poètica, que inclou els reculls Veïnatge d’hores 1987, premi Amadeu Oller, A contrallum 1989, premi Miquel Martí i Pol, Vida terrenal 1991, premi Miquel de Palol 1990, Jardí d’una ciutat deserta 1992, premi Salvador Espriu, de Calafell, 1991, La llunyania 1993, El món que respirava pels ulls 1996, premi JM López-Picó 1995, L’estret de Bering 1997, premi Ciutat de Palma 1996, Opus spicatum 2000, premi Maria Mercè Marçal, Omissió L’u de la u 2001, El buit i la medusa 2002, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, La tirania del discurs…