Resultats de la cerca

Es graduà a París el 1928 Bé que de bon començament intentà de renovar l’estil colonial, aviat s’adherí a les teories de Le Corbusier, que aplicà amb independència i personalitat El 1944 projectà la Ciudad Universitaria de Caracas, que lentament s’anà ampliant i que fou l’obra que influí en les noves generacions d’arquitectes del país Del conjunt d’edificacions sobresurten l’Estadio Olímpico 1950, que amb les nervadures de la seva tribuna és un dels exemplars més rellevants de l’arquitectura esportiva contemporània, l’Aula Magna 1957, on fa un intent d’integració de les arts i empra una forta…

Provinent d’una família lligada al negoci de la construcció, es titulà en arquitectura el 1961 Les seves primeres obres, com la casa Devitt 1960-1962, mostren la influència de la casa Farnsworth de Mies van der Rohe i de les seves derivacions californianes en l’arquitectura de R Neutra o C Ellgwood, representants de l’arquitectura moderna americana Després de treballar a Sydney, el 1969 obrí el seu estudi, des d’on treballà sempre sol, construint sempre dins el seu país i concentrant la seva obra en l’àmbit de l’habitatge unifamiliar Les cases de Murcutt s’aixequen del pla de terra i estan…

Emmarcades dins el corrent high-tech britànic, les seves propostes de caràcter fonamentalment teòric analitzen l’impacte de la tecnologia en la transformació de les conductes i els models urbans Treballant simultàniament des de Londres i Los Angeles, realitzaren estudis per a la NASA i d’altres projectes, com unitats residencials autònomes —Bubble 1983, Peanut 1984, Drop 1988 i Doughnut House 1986— o edificis ciutat, com la Coexistence Tower 1986 A partir del 1989, Amanda Levete Bridgend 1955 substituí David Nixon, i les seves obres adquiriren un caràcter més escultòric, inspirades en les…

Durant els anys trenta fou molt important a Anglaterra, car les reformes del zoològic de Londres —amb l’ús del ciment armat—, en especial la Casa dels Gorilles 1933, així com els edificis d’habitatges HighpointI 1934 i Highpoint II 1938, a Highgate, influïren en tota una generació de nous arquitectes De les seves obres, d’un racionalisme ortodox, que fou decisiu per a la introducció de l’arquitectura moderna a Anglaterra, cal destacar el Centre Sanitari 1938 i els habitatges Spa Green i Priory Green 1951, a Finsbury, i els blocs Flats 1954, a Paddington

Fou la principal plataforma de difusió i teorització del racionalisme i, en general, de la renovació de l’arquitectura al s XX Ultra el primer congrés, en celebrà nou més que tingueren lloc successivament a Frankfurt del Main 1929, on hom establí el CIRPAC i l’organització dels congressos, Brusselles 1930, al vaixell ‘Patris’ 1933, en substitució de Moscou, seu inicialment programada per al 1932, on fou redactada i aprovada la carta d’Atenes , París 1937, Bridgewater Anglaterra, 1947, Bèrgam 1949, Hoddesdon Anglaterra, 1951, Ais de Provença 1953 i Dubrovnik 1956, en…

Foren quatre germans, Robert Kirkcaldy, Escòcia 1728 — Londres 1792, James Kirkcaldy 1730 — Londres 1794, William i John , fills de William Adam 1688 — 1748, arquitecte d’Edimburg Sostinguts per la noblesa d’Anglaterra, embelliren antigues residències o n'edificaren de noves, tot prodigant a l’interior sobretot entre els anys 1759-75 ornamentacions d’una gràcia exquisida Llur estil s’escampà àmpliament per Anglaterra i pel continent, i inspirà les arts del disseny fins a la fi de l’època napoleònica Robert viatjà per Itàlia, estudià el palau de Dioclecià a Split Dalmàcia i s’…

Viatjà per Holanda, França i Anglaterra i Itàlia, on fou influït per l’obra d’A Palladio Introductor de l’arquitectura neoclàssica a Berlín, on construí el teatre de Charlottenburg i la Porta de Brandenburg 1788-91

Així, l’abadia de Westminster a Anglaterra, el Panteó de Roma i la basílica de la Santa Croce de Florència, a Itàlia, el Panteó de París on reposen, entre altres, Voltaire, Rousseau, VHugo, Zola, Jaurès, etc a França, Ripoll i Poblet als Països Catalans, etc

Treballà a la Torre de Londres, a l’abadia de Westminster i construí el castell d’Orford, a Suffolk 1165-73

Format a Munic i, amb Hittorf, a París El 1834 construí el teatre de la cort reial de Dresden destruït el 1868 i reconstruït després allà mateix edificà el Museu 1847-55, considerat —com el teatre— obra mestra en el seu gènere Fugint de la revolució del 1848, s’installà a Anglaterra, on fou conseller artístic del príncep Albert Entre les seves obres posteriors hi ha el Burgtheater de Viena i, en collaboració amb Otto Brückwald, el Festspielhaus de Bayreuth 1872 Fou un dels promotors de la reacció neorenaixentista que succeí el neohellenisme