Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Cànac
Escultura
Escultor grec.
Realitzà l’estàtua criselefantina d’Afrodita a Sició i l’estàtua colossal d’Apollo al temple de Milet
François Girardon
Escultura
Escultor francès.
Fou director de la decoració escultòrica de Versalles després de la mort de C Le Brun Entre les seves obres a Versalles hi ha La saviesa, L’hivern, La font de la piràmide, El rapte de Prosèrpina i Apollo i les nimfes
Manuel Álvarez de la Peña
Escultura
Escultor castellà.
Ocupà alts càrrecs com a escultor oficial de Carles III Collaborà amb l’arquitecte Ventura Rodríguez en la Font d’Apollo Madrid, passeig del Prado i és autor, entre altres obres, del relleu Imposición de la casulla a San Ildefonso ~ 1785, Toledo, catedral El seu estil és d’un neoclassicisme incipient entroncat encara en la tradició barroca
Jean-Baptiste Tubi
Escultura
Escultor barroc francès d’origen italià, anomenat Le Romain
.
Desenvolupà tota la seva activitat a França Treballà en la decoració dels jardins de Versalles Apollo en el seu carro, El Vas de la Pau, El Roine És autor, també, de la tomba de la mare de Le Brun església de Saint-Nicolas de Chardonet i collaborà amb ACoysevox en els monuments funeraris de Colbert església de Saint-Eustache, París i Mazzarino Institut de France, París
Charles Despiau
Escultura
Escultor occità.
Treballà 1907-12 al taller de Rodin En les seves obres retrats, busts, estàtues i monuments, d’un dramatisme contingut i plenes d’equilibri, cercava la veritat humana seguint la tradició clàssica de l’escultura humanística, idealitzada, però, amb un estil personal Noia de les Landes , 1904-09 Paulette , 1907 Senyora del nas punxegut , 1913 Mme A Derain , 1922 Eva , 1925 Maria Lani , 1929 El Realitzador , 1929 Princesa Murat , 1934 La Grega , 1944 Apollo 1946
Miró
Escultura
Escultor grec.
Probablement fou deixeble d’Agelades d’Argos, com Policlet i Fídies, i desenvolupà la seva activitat principalment a Atenes Excellí sobretot com a bronzista, bé que, havent-se perdut tota la seva obra, només és possible de reconèixer-la per mitjà de còpies de marbre Gràcies a la descripció feta per Llucià, hom pogué reconèixer el famós Discòbol en una còpia existent al palau Lancelotti de Roma, el 1783 Executà per a l’Acròpolis d’Atenes el grup d’Atena i Màrsies —reconeguts, separadament, per H Brunn el 1853 a Roma Museo Lateranense i per L Pollak el 1909 a Frankfurt del Main— A Olímpia i a…
Pere Joan Santandreu i Artigues
Escultura
Escultor.
Format a Manacor 1921 Des del 1823 es donà a conèixer a Palma, on treballà al taller de Josep Lladó La Junta de Comerç el pensionà per anar a estudiar a Madrid Collaborà amb la Real Fábrica de la Moncloa, que dirigia el mallorquí Bartomeu Sureda Treballà en marbre i presentà obres a l’Academia de San Fernando amb èxit Formà part de l’Ateneo Español Entre les seves obres hom destaca Mart i Apollo i Dafne
Policlet
Escultura
Escultor grec, anomenat el Jove.
Treballà a les ciutats d’Argos, Megalòpolis, Olímpia i Tebes des del 390 al 340 aC Deixeble de Naucides II, el collaborador de Policlet el Vell, li han estat atribuïdes obres d’aquest Sembla que executà, a més de les estàtues dels atletes Antípater de Milet, Agenor de Tebes i Aristió d’Epidaure, diverses obres de divinitats, com les dels Zeus Filipos a Megalòpolis, Latona, Àrtemis i Apollo al mont Licó i una Hècate de bronze a Argos
Gaspard Marsy
Escultura
Escultor francès.
Amb el seu germà Balthasar Marsy Cambrai 1628 — París 1674, també escultor, treballà a les Tulleries i als jardins de Versalles, on feren Els tritons guarint els cavalls d’Apollo a la gruta de Tetis, Letona i els seus fills per a l’estany de Letona 1668-71, Bacus per a l’estany de la tardor i les estàtues de l' Aurora i el Migdia per al Parterre d’aigua Gaspard esculpí també el sepulcre de Joan Casimir, rei de Polònia, a l’església de Saint-Germain-des-Prés de París
Fídies
Escultura
Pintura
Escultor i pintor grec.
Fill de Càrmides La seva inscripció a la peanya del Zeus d’Olímpia informa que fou deixeble d’Hegies i d’Hagelades i que començà a treballar vers el 470 aC El punt culminant de la seva vida artística fou la construcció del Partenó, en temps de Pèricles, que li encomanà la direcció de les obres, segons diu Pausànies Sembla que, per aquest motiu, hom li pot atribuir, bé que no la totalitat de la decoració escultòrica del Partenó, sí la decoració general, el croquis de conjunt del fris de la Panatenees i les figures dels frontons, probablement Per al mateix temple féu l' Atena…