Resultats de la cerca

Deixeble de Massenet i de Delibes, fou premi de Roma amb la cantata Velleda 1888 Autor d’obres simfòniques, d’un Requiem i d’òperes com Kermaria 1897, Le juif polonais 1900 i Le fils de l’étoile 1904, en la qual introduí dos himnes grecs a Apollo

A la seva poesia —en resten nou fragments— usà un vers especial, el telesilleu, sobretot en els cants cultuals a Apollo i a Àrtemis Hom li atribuí l’himne a la Gran Mare, descobert en una inscripció d’Epidaure del segle III aC, bé que sembla una imitació tardana

La tradició el fa el primer guanyador del concurs musical de les festes d’Apollo a Esparta 676 Més músic que poeta, hom li atribueix la introducció de l’heptacord i l’organització del nómos citaròdic en set parts Resten pocs fragments dels seus nómoi , proemis i escolis

Fou qüestor sota Antoni 40 aC, governador de Síria i Cilícia 38 aC, conquerí Jerusalem 37 aC per a Herodes i en celebrà el triomf l’any 34 aC Ja cònsol 32 aC, lluità contra Octavi a Àccium , on caigué presoner Recuperada la llibertat, reconstruí el temple d’Apollo prop del teatre Marcel

S'inicià en la tècnica aeroespacial tot participant en el desenvolupament de les V-2 alemanyes Després de la Segona Guerra Mundial, passà als EUA, on treballà en el programa de míssils Atlas i Centaur de l’exèrcit i, més tard, participà, com a assessor científic, en el programa tripulat Apollo , abans de fundar la seva pròpia companyia consultora

Deixeble de FFloris, anà després a Itàlia, on treballà amb Tintoretto, de qui rebé una certa influència, com també de PAertsen Conreà especialment el retrat, temes religiosos i mitològics El seu estil acusa un cert manierisme De la seva producció cal destacar Sant Pau a Efes i Apollo i les Muses Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brusselles

Ocupà alts càrrecs com a escultor oficial de Carles III Collaborà amb l’arquitecte Ventura Rodríguez en la Font d’Apollo Madrid, passeig del Prado i és autor, entre altres obres, del relleu Imposición de la casulla a San Ildefonso ~ 1785, Toledo, catedral El seu estil és d’un neoclassicisme incipient entroncat encara en la tradició barroca

Fill de Bonaventura Planella i Couxello A deu anys ja ajudà el seu pare Estudià a Llotja i després treballà amb ell fins a la mort d’aquest Per encàrrec de l’ajuntament decorà la Sala de Cent i diverses sales de capitania general Decorà després el teatre de Valls Alt Camp el 1850 i després se n'anà a l’estranger a visitar edificis antics i moderns Havent tornat a Barcelona 1852, pintà una sala de ball a Tarragona i l’interior i la sala de descans del Teatre Nou d’Alacant Més endavant féu infinitat de decoracions per al Gran Teatre del Liceu i molts altres teatres barcelonins Principal, Circ…

Influït per la poesia de Robert Graves, la seva obra tendeix més cap al mite que no pas al comentari social El seu primer volum, Poems 1954, s’inscriví dins del grup poètic The Movement, del qual es deslligà en reculls posteriors, com Planet of Winds ‘Planeta de vents’, 1977 Publicà també crítica literària Narrative and Structure , 1979 The Slumber of Apollo , 1983

Desenvolupà tota la seva activitat a França Treballà en la decoració dels jardins de Versalles Apollo en el seu carro, El Vas de la Pau, El Roine És autor, també, de la tomba de la mare de Le Brun església de Saint-Nicolas de Chardonet i collaborà amb ACoysevox en els monuments funeraris de Colbert església de Saint-Eustache, París i Mazzarino Institut de France, París