Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
Josep Forners
Metge.
Fou catedràtic de prima de la facultat de medicina de Barcelona, i pertanyia a l’Acadèmia de Sant Tomàs d’Aquino En 1713-14 fou membre del Consell de Cent i capità de la companyia d’estudiants de medicina, de filosofia i de teologia de la Coronela Tingué un paper destacat en diversos fets bèllics El 1720 anà a estudiar, comissionat per l’ajuntament, l’epidèmia de pesta a Marsella i publicà un interessant Tractatus de peste, praecipue gallo-provinciali et occitanica grassanti 1725
principi d’individuació
Filosofia
Principi o raó explicativa del fet que un ésser concret tingui una existència específica i singular.
Plantejat per Aristòtil, que hi donà solucions diverses, el tema fou debatut per l’escolàstica per motius cristològics Per a Tomàs d’Aquino, aquest principi era constituït per la matèria primera quantificada per a Duns Escot, era d’ordre ontològic i s’expressava en l' ecceïtat per a Occam, contràriament, el problema era inexistent, atesa la seva actitud nominalista Modernament, Leibniz se n'ocupà, i el resolgué adés en el pla de l’essència, adés en el de l’espai i el temps, solució, aquesta última, que propugna Schopenhauer
summa
Filosofia
Cristianisme
Denominació genèrica que, referida a l’edat mitjana i a l’escolàstica, designa tant una col·lecció de sentències rigorosament ordenades (summa de sentències) com, posteriorment i sobretot, un tractat complet —estructurat segons l’esquema de les disputations— de filosofia o teologia (summa filosòfica o summa teològica).
Són autors de summes de sentències —també anomenats sentenciaris —, entre altres, Hug de Sant Víctor, Alexandre de Hales i, el més destacat, Pere Llombard, dit magister sententiarum Entre els autors del segon tipus de summes —coneguts també com a summistes — destaquen RGrosseteste, amb la seva Summa philosophiae , i, sobretot, Tomàs d’Aquino, amb la Summa contra gentiles i la monumental Summa theologica , dividida en tres parts la segona de les quals té, així mateix, dues parts i integrada per un seguit de qüestions , cadascuna de les quals consta de diversos articles
doctor de l’Església
Cristianisme
Escriptor eclesial que, per l’ortodòxia i el reconeixement de la seva doctrina, és declarat per l’Església Catòlica autoritat en matèria de fe o moral.
Relació de doctors de l’Església Albert el Gran, Alfons de Ligori, Ambròs, Anselm, Antoni de Pàdua, Atanasi, Augustí, Basili el Gran, Beda el Venerable, Bernat, Bonaventura, Caterina de Siena, Ciril d'Alexandria, Ciril de Jerusalem, Efrem el Siri, Francesc de Sales, Gregori de Narek, Gregori el Gran, Gregori Nazianzè, Hilari de Poitiers, Hildegarda de Bingen, Isidor, Jeroni, Joan Crisòstom, Joan Damascè, Joan d'Àvila, Joan de la Creu, Lleó el Gran, Llorenç de Brindisi, Pere Canisi, Pere Crisòleg, Pere Damià, Robert Bellarmino, Teresa de Jesús, Teresa de Lisieux i Tomàs d’Aquino
Jeroni Peres
Cristianisme
Teòleg.
Ingressà al convent mercedari de València i completà estudis a Salamanca El 1526 anà a Tunis en una expedició que redimí 234 captius Des del 1536 fou comanador perpetu del convent de València i després provincial i vicari general de l’orde Ensenyà teologia a la Universitat de València i més tard al collegi Universitat de Gandia, on tingué com a deixeble Francesc de Borja Autor de comentaris en llatí sobre Tomàs d’Aquino 1525, 1548 i d’altres obres i opuscles, alguns inèdits, és considerat com un dels precursors del molinisme
Àngel Estanyol
Cristianisme
Teòleg tomista.
Prengué l’hàbit dominicà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1494, d’on fou professor 1502-03 El 1505 fou assignat al convent de Puigcerdà per a ensenyar-hi teologia Estudià a Pavia 1507 i a París, on rebé el títol de mestre en teologia 1511 Destinat a la ciutat de Mallorca 1512, el 1513 fou elegit prior del convent de Barcelona i el 1523 fou assignat com a professor de teologia al de València Publicà uns comentaris a les Opera logicalia de Tomàs d’Aquino Isagoge ad categorias Aristotelis atque peryarmenias Barcelona, 1514
Francesc Totossaus
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià a Bolonya Fou paborde de la catedral de Tortosa 1639 Publicà Milicia angélica de santo Tomás de Aquino 1643, Fruits espirituals del Via-Crucis 1646 i Noves rimes en llaor de la Mare de Déu 1649 Es mostrà contrari a Felip IV de Castella durant l’ocupació francesa de Tortosa 1648-50 i hagué de fugir a Barcelona en caure la ciutat El 1651 anà a Tolosa Llenguadoc en el seguici de Pèire de Marca El 1668 passà a Marsella, però naufragà davant Toló i hi morí poc després
Jaume Tió
Cristianisme
Frare dominicà i teòleg.
El 1618 professà al convent de Santa Caterina de Barcelona, on estudià filosofia Completà la formació i féu teologia al collegi de Sant Miquel de Solsona, d’on fou professor el 1628 El 1639 era professor de teologia a Barcelona i obtingué el títol de mestre de teologia el 1645 Tingué altres càrrecs dins l’orde, com secretari de visita, prior de Vic 1644 i de Barcelona 1649 És autor d’un comentari llatí sobre De scientia Dei i De Trinitate de Tomàs d’Aquino, conservat manuscrit a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona
Domingo Báñez
Cristianisme
Teòleg dominicà castellà.
Deixeble de Melchor Cano i de Pedro de Sotomayor, fou comentarista de Tomàs d’Aquino i professor de teologia a Alcalá, a Valladolid i a Salamanca Fou confessor de santa Teresa d’Àvila S'encarà amb el molinisme, sobretot amb les seves opinions sobre la premoció física i la gràcia, segons les quals Déu impelleix infalliblement la voluntat humana a passar a l’acte lliure Tingué una participació destacada en la controvèrsia de auxiliis entre dominicans i jesuïtes Escriví nombroses obres filosòfiques i teològiques, algunes de les quals encara inèdites
via
Cristianisme
Mitjans de reflexió que hom utilitza per a elevar-se de la consideració de les coses creades a la necessitat de l’existència de Déu.
D’ençà de Tomàs d’Aquino hom en distingeix cinc la primera via , que argumenta a partir del moviment del món per tal d’arribar al Motor immòbil la segona via , que parteix de l’anàlisi de la causa eficient la tercera via , que parteix de la contingència del món creat la quarta via , que parteix de la consideració dels graus de l’ésser analogia per a deduir-ne l’existència de l’absolut i la cinquena via , que parteix de la consideració de la finalitat en el món i en dedueix l’existència d’una intel*ligència absoluta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina