Resultats de la cerca

La geografia física Des d’un punt de vista morfològic és una àrea muntanyosa amb altituds sempre per damunt dels 1000 m, el punt més elevat de la qual és el volcà apagat Aragac 4095 m i on no són rars els terratrèmols El clima hi és continental, amb hiverns freds -3 °C de mitjana al gener a Yerevan i estius calorosos 25 °C a l’agost i secs la pluviositat hi és escassa, uns 450 mm anuals Quant a la hidrografia, el país pertany en la seva gran part a la conca de l’Araxes, el qual forma la frontera d’Armènia amb Turquia i l’Iran el llac Sevan 1400 km 2 comunica amb l’Araxes per…

La geografia L’oest, l’ocupen les muntanyes que reuneixen l’altiplà d’Armènia amb Anatòlia És un país muntanyós, que culmina als 5 165 m en el mont Ararat, de constitució volcànica i on no són rars els terratrèmols, amb predomini de conques endorreiques, la més gran de les quals és la del llac Van La regió és drenada per l’Araxes i el curs alt de l’Eufrates i el Murai, que són aprofitats per a produir energia hidroelèctrica A causa de la seva altitud, el clima hi és continental, amb estius calorosos i secs i hiverns freds la pluviositat hi és escassa La història Llevat de cites esporàdiques…

Situada al marge esquerre del riu Razdan, afluent de l’Araxes Abans del 1917 no arribava als 30000 h i el 1954 ja en tenia 200000 aquest ràpid creixement és degut a la seva prosperitat econòmica Rep de les altres regions d’Armènia primera matèria diversa coure, cromita, marbre, raïm, llana La indústria, que dona més de la meitat del producte industrial de la república, és molt diversificada química, metallúrgica, de maquinària i alimentària Centre cultural armeni i d’ensenyament superior Universitat de l’estat de Yerevan, fundada el 1920, i Acadèmia de Ciències d’Armènia…

Fundada al s VI aC, és seu del katholikós de l’Església armènia apostòlica S'hi destaca l’antiga catedral, fundada per Gregori l’Illuminador, edificada novament al s VII i restaurada als s XVII i XVIII

Nucli d’indústria química adobs minerals, fibres sintètiques Institut pedagògic i diversos centres especials d’ensenyament tècnic Centre turístic, amb balnearis i cases de repòs El 1988 part de la ciutat fou destruïda per un terratrèmol Anomenada tradicionalment Karaklis, el 1935 rebé el nom de Kirovakan Després de la independència d’Armènia 1991 hom li donà el nom actual

Hom suposa que, a partir del s IX aC, fou seu de les tribus iràniques del medes Passà a ésser possessió persa 550 aC, i fou dividida en dues províncies una de meridional, la Gran Mèdia, i una altra de septentrional, amb el Zagros, l’Assíria i l’Armènia oriental A partir de l’adveniment dels sassànides 226 dC, aquestes dues províncies foren reunificades i seguiren el destí de Pèrsia

La geografia L’actual estat ocupa la part septentrional del territori històric de l’Azerbaidjan, és a dir, els contraforts orientals del Caucas i les planes alluvials adjacents a la mar Càspia, a la conca del Kura i l’Araxes, que forma més d’un terç del territori És un país de contrastos, on les pastures de muntanya alternen amb les estepes Les temperatures experimenten fortes oscillacions estius calorosos i hiverns freds, i les precipitacions varien de 200 mm a 1000 mm de la plana a la muntanya Els boscos són escassos 11% del territori L’agricultura, que aporta el 30% del PIB i ocupa el 38,4…

La geografia És format per dues regions la septentrional comprèn en gran part els contraforts del Caucas i l’ampla conca d’inundació dels rius Kura i Araxes la meridional és un altiplà rocós, vorell oriental del massís d’Armènia, constituït per materials volcànics dels quals són testimoni nombrosos cons Sabalān 4821 m, Haram-Dāgh 3690 m En aquesta regió es troba la depressió tancada del llac salat Urmia o Rezā'īyeh Els rius del país pertanyen a dues conques, la de l’Araxes i la del Qezel Owzan El clima és, en general, continental, modificat per l’altitud La població, formada per turcs àzeris…

Situada a 1 500 m d’altitud, la voregen muntanyes pel nord i l’est Important centre tèxtil fàbriques de maquinària i electrodomèstics Fundada el 1840 amb el nom d' Aleksandropol , el 1924 fou anomenada Leninakan fins el 1991, que adoptà el nom actual El 1988 perdé la meitat dels habitants a causa d’un terratrèmol