Resultats de la cerca

Carles VII cedí els comtats d’Artois i Boulogne i les ciutats de Saint-Quintin, Amiens, Abbeville, Roye i Montdidier Felip el Bo abandonava l’aliança mantinguda durant més de tres lustres amb els anglesos, enemics de França

En virtut d’aquest tractat França renunciava a Flandes, però obtenia el ducat de Borgonya, i Margarida, filla de Maria de Borgonya i de Maximilià d’Àustria, es comprometia amb el delfí de França, Carles, fill de Lluís XI, portant en dot la regió de l’Artois i el Franc Comtat

Dotze venien del cercle de Borgonya al Sacre Imperi Luxemburg, Limburg, Brabant, el Franc Comtat, Holanda, Zelanda, Flandes, Artois, Namur, Hainaut, Anvers i Malines i cinc foren adquirides per l’emperador Utrecht, Gelderland, Frísia, Overijsel i Groninga-Drenthe La pau d’Anvers 1609 consumà la separació de les set províncies del nord Províncies Unides de les deu dels Països Baixos espanyols

Juntament amb l’anterior pau de Barcelona , posà fi a la guerra amb la lliga de Cognac Essencialment, confirmava la renúncia per part del rei de França a les seves aspiracions sobre Milà, Gènova i Nàpols i a la sobirania sobre Flandes i Artois establerta pel tractat de Madrid 1525, a canvi, tanmateix, del reconeixement per part de Carles V de la sobirania francesa sobre Borgonya

El rei francès s’hi obligava a renunciar al ducat de Borgonya, a les seves pretensions damunt Itàlia i a la senyoria de Flandes, Artois i Tournai i es comprometia a casar-se amb Elionor d’Àustria Hi intervingueren, per part de Carles V, Charles de Lannoy i Hug de Montcada i de Cardona El rei francès el signà el 14 de gener de 1526, però un cop alliberat tornà a França, on denuncià el tractat i reprengué la guerra contra Carles V, amb la formació de la Lliga de Cognac

Carles V restituí els territoris ocupats des de la treva de Niça 1538 En canvi, el rei francès renunciava a la Borgonya, Flandes, l’Artois, Nàpols i Sicília, però conservava de moment la Savoia a més, es comprometia a ajudar l’emperador contra els protestants i els turcs També fou convingut el casament del duc d’Orleans, Carles, fill de Francesc I, amb una filla o una neboda de l’emperador el dot havia d’ésser el Franc Comtat o el Milanesat Les morts del duc 1545 i del rei francès 1547 interromperen la nova aliança

L’estirp provada 1287 del llinatge és Jacques de Croÿ , senyor de Croÿ o Crouy Somme De totes les seves línies només ha subsistit la dels prínceps de Solre, esdevinguda primogènita el 1767 i dividida en diverses branques residents a Westfàlia, Bohèmia, França, Bèlgica i Àustria A la mort de Jean de Croÿ batalla d’Azincourt, 1415, el llinatge es dividí en dues línies, fundades pels seus dos fills Antoine de Croÿ mort el 1475, senyor de Chièvres i conseller del duc Felip el Bo de Borgonya, que continuà la línia primogènita, i Jean de Croÿ mort el 1473, que fundà la línia de Chimay Antoine de…

Es dividí en diferents branques Hesdigneul , Sully i Charost

Les tropes angleses, gràcies als arquers que desbarataren la cavalleria enemiga, derrotaren totalment les tropes franceses La impressió a França del desastre militar restà reflectida en el Livre des quatre dames d’Alain Chartier La victòria anglesa anà seguida de l’ocupació del nord de França i de la capitulació de Carles VI davant el rei anglès tractat de Troyes , 1420

El tractat estipulava la cessió a França de diverses places de Flandes inclosa Avesnes, cedida en canvi que Lluís XIV perdonés la traïció de Lluís II de Borbó-Condé, el qual, arran del conflicte de la Fronda, s’havia passat al bàndol de Felip IV alhora, França obtenia tot l’Artois llevat d’Aire i Saint Omer, diverses places de l’Hainaut i, al S, la cessió del comtat de Rosselló amb el Conflent, Vallespir i Capcir i de la meitat del comtat de Cerdanya, fet que satisfeia amb escreix la vella aspiració francesa d’emparar-se d’aquestes comarques catalanes hi hagué més de vint intents…