Resultats de la cerca

A divuit anys conegué sant Francesc, que l’orientà vers la vida religiosa Fundà una nova comunitat al convent de San Damiano d’Assís, caracteritzada pel seu rigor, i la regí durant quaranta anys Canonitzada per Alexandre IV el 1255 La seva festa se celebra l’11 d’agost

Fill d’un ric marxant, Pietro Bernardone, i d’una dama provençal, Pica, es dedicà de jove a les armes Presoner dels senyors de Perusa, caigué malalt després d’alliberat Aquesta malaltia el canvià Guarit, intentà d’anar a la Pulla a combatre els infidels, però a Spoleto decidí d’emprendre una nova vida Retirat a l’esglesiola de Sant Damià, segons la tradició, el vell crucifix li parlà Abandonà la casa paterna 1207 i es reclogué de nou, com a eremita, a Sant Damià Iniciada la predicació, aplegà aviat un grup de seguidors, els quals reberen, el 1210, l’aprovació d’Innocenci III franciscà Clara…

Féu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències naturals a la Universitat de Barcelona Rector del seminari de Còrdova 1876 i bisbe de Sogorb des del 1881, escriví en castellà, entre altres obres, una Historia eclesiástica i, en català, uns Plants de la llengua catalana 1861

Com a regles ha tingut la donada per sant Francesc d’Assís al convent de Sant Damià, única norma entre el 1212 i el 1219, la posada sota protecció de la benedictina 1219, per iniciativa del cardenal Hugolí, futur Gregori IX, la d’Innocenci IV 1247, la dictada personalment per Clara 1253, que reaccionava contra l’anterior en matèria de pobresa, i la d’Urbà IV 1264, que autoritzà els monestirs a tenir propietats El primer monestir català fou el de Sant Antoni de Pàdua, a Barcelona, que posteriorment rebé els noms de Sant Daniel i de Santa Clara, del qual sortiren les fundadores de…

El nom li prové de l’aparició d’un serafí, al mont Verna 1224, en la qual rebé els estigmes de la passió

Del moviment religiós franciscà sorgiren tres ordes bàsics l’orde primer o OFM ordo fratrum minorum, seguit per tres grans famílies, els anomenats simplement franciscans OFM, els conventuals OFM Con i els caputxins OFM Cap l’orde segon, seguit per diverses classes de religioses, especialment les clarisses i concepcionistes i el tercer orde, seguit per seglars d’ambdós sexes, coneguts com a terciaris franciscans, i també per diversos religiosos i religioses terciaris de moltes congregacions L’orde franciscà fou fundat per Francesc d’Assís a partir del 1208 El primer capítol…

Deixeble de L-ASabatier i d' ERenan , fou pastor calvinista a Estrasburg i dedicà la seva vida a l’estudi de Francesc d’Assís, que presentà en la seva Vie de Saint François 1893 com un renovador de l’Església que pouava la força no pas de la institució eclesiàstica, sinó de la pròpia experiència religiosa Dirigí les sèries documentals Collection de documents pour l’histoire religieuse et littéraire du moyen- âge 1898-1909 i Opuscles de critique historique 1901-08 Fundà la Società Internazionale di Studi Francescani a Assís 1902 i la British Society of Franciscan…

El cas més cèlebre és el de sant Francesc d’Assís

Els principals tercers ordes regulars masculins són el de Sant Francesc i el dels caputxins de la Mare de Déu dels Dolors Entre els femenins es destaquen els de les terciàries carmelitanes, dominicanes i franciscanes terciari regular El primer tercer orde secular fou el de sant Francesc d’Assís 1209 terciari secular

Testimoniada ja al s XIII, la indulgència —atribuïda a Honori III — s’estengué a d’altres esglésies, franciscanes sobretot, que amb aquesta finalitat hom freqüenta del 2 d’agost al diumenge següent