Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
combat d’Avinyó
Acció d’armes de la segona guerra Carlina (16 de novembre de 1848) ocorreguda prop d’Avinyó (Bages).
El general carlí Rafael Tristany hi derrotà el brigadier isabelí Manzano, que fou fet presoner juntament amb 700 homes de les seves forces El general Tristany fou recompensat amb el comtat d' Avinyó
festival d’Avinyó
Teatre
Festival de teatre fundat el 1947 per Jean Vilar.
Des de la seva creació ha presentat al públic obres del repertori universal sovint poc conegudes així com textos contemporanis, i amb el temps inclogué en la seva programació altres disciplines com la dansa o el cinema Aviat esdevingué un dels focus de renovament de l’escena francesa i un dels festivals teatrals de referència en l’àmbit europeu, que cada estiu aplega creadors i espectadors d’arreu del món Pels seus escenaris, que amb el temps han augmentat en nombre al voltant del gran escenari de la Cour d’Honneur del palau dels Papes, han desfilat bona part dels artistes francesos i…
Club de Futbol Avinyó
Futbol
Club de futbol d’Avinyó.
Fundat el 1923, els primers registres daten de la dècada de 1950, quan debutà en els Campionats oficials de la Federació Catalana de Futbol Des de la temporada 1951-52 jugà de manera intermitent en el Campionat d’Adherits i en categories comarcals Després d’un període d’inactivitat els anys seixanta, l’equip sènior reaparegué l’any 1970 i debutà a segona territorial la temporada 1972-73 Des de llavors ha jugat cinc temporades a primera territorial 1991-94 i 2002-04 El 2010 es dissolgué i fou refundat i s’inscriví a tercera territorial Disposa d’equips en totes les categories del futbol de…
Les senyoretes del carrer d’Avinyó
Pintura
Quadre a l’oli de Pablo Picasso (245 x 235 cm; Nova York, Museum of Modern Art), pintat a París el 1907, evocant un prostíbul del carrer d’Avinyó de Barcelona, però més conegut amb el nom abreujat i equívoc de Les demoiselles d’Avignon.
Hi dominen el blau, el rosa i els ocres, reminiscències del passat immediat del pintor L’agressivitat de certes línies i de certs colors marca una ruptura amb el concepte clàssic de bellesa D’estil expressionista, fauve i cubista alhora, mostra una clara influència de l’escultura de l’Àfrica Negra i obre les portes a aquesta darrera tendència de l’art modern
Cisma d’Occident
© Fototeca.cat
Escissió entre els cristians d’Occident provocada per l’existència, durant 39 anys (1378-1417), de dos o tres papes simultanis, residents a Roma i Avinyó (i Pisa), que comportà la divisió per raons d’obediència religiosa, entre nacions, ordes religiosos i simples fidels.
El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després elegiren, a…
concili de Perpinyà
Assemblea conciliar convocada pel papa Benet XIII al castell reial de Perpinyà el 15 de novembre de 1408, gràcies a l’ajuda de Martí I de Catalunya-Aragó, a causa de l’amenaça del rei francès de mantenir-se neutral si no es decidia ràpidament quin papa —el d’Avinyó o el de Roma— era l’autèntic.
Hi assistiren representants de Castella, de Catalunya-Aragó, de Lorena i de Provença Un mes després acabà proclamant la legitimitat de Benet XIII El desconcert que provocà aquesta precipitada decisió féu que el 1409 es reunís un sínode a Pisa que declarà deposats el papa d’Avinyó, Benet XIII, i el de Roma, Gregori XII, i elegí un nou papa, Alexandre V
Dispensació de la senyora de Moixent
Literatura catalana
Narració en vers de 146 hexasíl·labs apariats de tema circumstancial on un cavaller, que parla en primera persona, es presenta davant del Sant Pare i sol·licita dispensació per contraure matrimoni amb una seva cosina;
Desenvolupament enciclopèdic el papa hi accedeix, i el poema conté el text de l’esmentada dispensació pontifícia, atorgada a Avinyó el 5 de maig de 1371 Bibliografia Grifoll, I 1995 Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Conjunt Català de Música Contemporània
Música
Formació instrumental fundada a Barcelona el 1968 amb el suport del Club 49 i de les Joventuts Musicals de Barcelona, i dirigida per Konstantin Simonovitch.
Composta per un grup fix de nou músics -tres instruments de fusta, quatre de corda, piano i percussió-, aviat assolí un bon nivell interpretatiu i realitzà concerts fora de Barcelona, com a Madrid i al Festival d’Avinyó Es dissolgué el 1972 per problemes econòmics, després d’haver estrenat nombroses obres d’autors espanyols i estrangers
Revista Lul·liana
Publicacions periòdiques
Publicació mensual apareguda a Barcelona (octubre del 1901-desembre del 1905) que es proposà com a tasca l’estudi i l’actualització del pensament de Ramon Llull.
Fundada i dirigida per Salvador Bové, hi collaboraren especialment Joan Avinyó i Joan Maura i Gelabert Formava part del corrent catòlic contemporani de renovació de l’escolàstica medieval promogut per l’encíclica Aeterni Patris de Lleó XIII Pels seus estudis de caràcter històric, contribuí eficaçment al coneixement i a la difusió de l’obra de Ramon Llull
Archivio Datini
Documentació de les múltiples empreses comercials de Francesco di Marco Datini, mercader toscà mort l’any 1410, deixada a la fundació Pia Causa dei Ceppi, a Prato (Toscana).
Establí sucursal a Avinyó 1360, a València 1393, a Barcelona 1394 i a Mallorca 1395 L’arxiu consta d’uns 140 000 documents, alguns amb la informació política que podia interessar als negocis El comerç era general esclaus, fruita seca, llanes comprades en brut al Principat de Catalunya i el Regne de València i retornades teixides i, probablement, també obres d’art