Resultats de la cerca

Creada amb autorització del lloctinent duc d’Alburquerque per llicència del 2 de març de 1618, corria amb un valor legal d’onze rals catalans També era conegut amb el nom de terç de trentí , moneda coetània L’onzè tenia un pes teòric de 2'35 g i un diàmetre de 17 mm, i porta a l’anvers el bust del rei mirant a l’esquerra i, a sota, les armes de la ciutat i al revers l’escut coronat amb les barres de Catalunya entre XI i R marques del valor i la llegenda Civitas Barcino seguida de la data La darrera emissió coneguda és la del 1641

Era de billó amb dues parts de coure i una d’argent, aliatge que equival a una lliga de vuit marcs de coure i quatre d’argent Es bateren diners diner de quatern de llei de quatre diners i òbols Els d’Alfons duien a l’anvers una creu equilateral sobre un llarg pal i a cada banda un anellet, amb la llegenda BARCINO i al revers una gran creu equilateral portada trencant la continuació de la llegenda CI-VI-RE-XEls de Pere I una gran creu trencant la llegenda PE-TR'-RE, amb lanelletes als angles a l’anvers, i al revers la llegenda BARCINONA voltant una creu amb l’anell central

Pot ésser fabricada tant en una seca oficial regular com en una seca provisional, i fins i tot en una seca d’emergència És un exemple del primer cas la moneda barcelonesa de 10 rals, del 1652, amb la llegenda Barcino cives obsessa , quan la ciutat era assetjada a la darreria de la guerra dels Segadors 1640-52, puix que la seca de Barcelona era l’oficial del Principat Del segon cas hi ha l’exemple de les encunyacions de Cadis, assetjada pels francesos durant la guerra contra Napoleó, on funcionà una seca oficial provisional I del tercer cas hi ha l’exemple de l’emissió dels duros de punxó de…