Resultats de la cerca

Fou creada el 4 de desembre de 1974 a Bagà Bergue-dà per setze cineastes amateurs com a secció del Patronat d’Extensió Cultural El primer president de la junta fou Miquel Gorgui i Miquel, afeccionat que ja havia participat en diferents concursos La primera activitat que dugué a terme fou la preparació del I Concurs Nacional de Cinema Amateur Bagà 75, que obtingué un gran èxit de participació i ressò mediàtic, amb 56 concursants El jurat estigué presidit pel cineasta amateur Enric Sabaté del CEC La següent edició, del 1976, s’obrí a la resta de l’Estat espanyol i els…

Fundat el 1972, fou impulsat per Josep Maria Elias, Benet Barral, Gregori Arias i Àngel Millán El 1974 creà el primer equip femení, que el 1979 debutà a la Lliga estatal Guanyà dues Lligues espanyoles 1995, 1996, dos Campionats d’Espanya per equips 1996, 1997 i tres Campionats de Catalunya 1996, 1997, 1998 L’equip masculí pujà a la divisió d’honor la temporada 1985-86 Fou campió d’Espanya per equips 1988 i quatre vegades subcampió en les tretze temporades que jugà a la màxima categoria També guanyà sis Campionats de Catalunya per equips 1988, 1989, 1993, 1994, 1997, 1998 En alguna ocasió ha…

Fundat el 1946, la màxima categoria on jugà fou a primera divisió territorial Juga al camp municipal i té un equip de futbol sala

Fundat l’any 1977, nasqué després que Joan Antoni Samaranch projectés la creació de l’estació d’esquí Coll de Pal l’any 1975 Fou constituït com a club i inscrit a la Direcció General de l’Esport l’any 1981 Promociona l’esquí i els esports d’hivern a l’Alt Berguedà Potencia l’esquí en categories inferiors i organitza cursos i excursions per als associats El 2011 tenia 500 socis

Fundat l’any 1995, és un referent a tot l’Estat en l’especialitat de carambola Inicialment practicà al bar Taulats, però el 1994 es traslladà a un restaurant de Can Boatell Passà per altres locals, com l’edifici Mas Bagà, casino de la població, i el 2005 s’installà definitivament a l’antic restaurant de les piscines municipals Pere Planas Organitzà algunes edicions del Campionat de Catalunya i d’Espanya de billar, i el 2010, el Campionat d’Europa en la modalitat banda El 2011 tenia uns setanta socis

Però hom dubta encara de la situació del topònim que donà nom al llinatge i a la baronia Els primers membres del llinatge dels quals hom té notícia són els germans Bernat mort d 1063 i Miró Riculf Els Pinós mort d 1069, fills d’Adelaida, que entre el 1050 i el 1068 prestaren plegats jurament de fidelitat al comte Ramon I de Cerdanya pel castell de Pinós Reberen en comanda dels comtes de Barcelona els castells de Balsareny i Gaià i l’honor d’Oristà 1063, que després Miró Riculf, mort segurament ja el seu germà, canvià per rendes a Manresa 1064 Els mateixos comtes li…

Els seus límits eren al N la serra de Cadí al N de la qual, tanmateix, posseïen Calbell de Banat o Vilanova de Banat, Quer Foradat i Ansovell, al S la riera de Malanyeu, a l’E Gavarrós, al límit amb la baronia de Mataplana alta vall de Lillet, i a l’W el Pedraforca i la serra del Verd amb els termes de Gósol, Feners, Saldes i l’Espà Al centre hi havia Gréixer, Gisclareny, Vilella, Brocà i Bagà, que n'era la capital També en formaven part els llocs de Pinós i de Vallmanya, al baix Solsonès Dels Pinós passà als Beaumont, comtes de Lerín, als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes…

Sorgí de la fusió de l’Associació Joventut Excursionista Avant 1904, el Centre Excursionista Pàtria 1915, la Secció Excursionista de la Penya Irònica 1925, el Grup Excursionista de la Unió Professional 1928 i el Grup Excursionista Isards 1929 Des d’aquell moment es crearen diferents delegacions Barcelona, Horta i Sants que a partir del 1933 adoptaren el nom d’Unió Excursionista de Catalunya La UEC s’expandí arreu del país i es crearen noves delegacions a Olesa de Montserrat 1935, Mataró 1935, Ripoll 1936, Gràcia 1940, Cornellà de Llobregat 1947, Figueres 1948, l’Hospitalet de Llobregat,…

Foren dues generacions d’artesans que contribuïren, al llarg d’un segle, al desenvolupament i la consolidació de l’orgue barroc català El pare, Josep Boscà i Serinyena, natural de València, construí els orgues de Cadaqués i Sant Domènec de Girona 1689, seguit de l’orgue major de Montblanc 1703 i els de les esglésies dels Carmelites Descalços 1709, Sants Just i Pastor 1715 i Sant Sever 1721, tots de Barcelona Els dos fills, Antoni i Josep Boscà Llorenç, continuaren l’obra del pare Antoni bastí els orgues de la capella de Sant Oleguer de la Seu 1712, Sant Miquel de la Barceloneta 1728 i Santa…

La celebració té un origen ancestral, íntimament lligat als cicles agraris i solars Es relaciona amb els ritus primitius de regeneració de la vida natural, de fecunditat i d’agraïment als déus per l’èxit de les collites i l'arribada del bon temps Arrencar el foc símbol del sol de la muntanya i baixar-lo cap al poble servia per a purificar els camps i els boscos i per a protegir la població, perquè la preservava dels mals esperits El ritual de córrer o baixar falles s'inicia dies abans amb la construcció de les falles, torxes d’uns dos metres que poden ser fetes amb teies de pi unides amb…