Resultats de la cerca

Fill d’una família de terratinents d’idees liberals, estudià a l’escola d’artilleria de Sant Petersburg a vint-i-un anys abandonà la milícia i refusà la burocràcia, per a estudiar, a Moscou 1835, la filosofia de Fichte i de Hegel A Berlín 1840, en contacte amb l’esquerra hegeliana i especialment influït per Feuerbach, forjà les bases del seu pensament revolucionari Del 1842 al 1849 viatjà per Suïssa, Bèlgica i Alemanya, es posà en contacte amb Proudhon, Marx i els principals revolucionaris de l’època i participà en la revolució europea del 1848 a París, Praga i Dresden Empresonat en aquesta…

Recopilador de documentació relativa a l’anarquisme des del 1884, amb llargues i repetides estades a Anglaterra, França i Suïssa, és autor de Bibliographie de l’anarchie 1897, de diferents sèries biogràfiques Bakunin, Reclus i Malatesta i d’una història general de l’anarquisme tres volums publicats, 1925-31, i quatre d’inèdits A partir del 1928 i fins al 1936 mantingué una estreta relació amb la família Montseny i La Revista Blanca i féu estades anuals a Catalunya Les seves obres Miguel Bakunin, la Internacional y la Alianza en España 1868-73 1925, La anarquía a…

Suspès governativament, fou substituït, en maig-juny del 1872, per “El Trabajo” Fou el periòdic internacionalista més influent de l’època de la Federació Regional Espanyola i divulgà, des del setembre del 1869, escrits, sense signar, de Bakunin Figuraren com a responsables, entre d’altres, a part Farga i Pellicer, Sentiñón, Emili Hugas i Pere Gasull, i tingué collaboracions regulars de Soriano, Alerini, García Viñas, Marselau, Nieva, Rica i Galès, etc

El corrent nihilista, dogmatització de l’escepticisme i vinculat sovint amb el pessimisme, es caracteritza per una actitud negativa i anihiladora respecte a tot En la seva dimensió pràctica suposa una desvaloració dels valors superiors Segons Nietzsche el nihilisme és la conseqüència de la interpretació de l’existència donada per l’Europa cristiana i moderna Destacats representants del nihilisme rus són Bakunin, segons el qual només la destrucció és creadora, i DIPisarev 1840-68

Adoptà una gran part de les idees de Marx, recollides al manifest fundacional, on hom afirmava que l’emancipació dels treballadors només podia ésser obra d’aquests mateixos i es pronunciava per la collectivització dels mitjans de producció Era organitzada en federacions locals i regionals i un Consell general Celebrà congressos a Ginebra 1866, Lausana 1867, Brusselles 1868 i Basilea 1869 La derrota de la Comuna de París aguditzà la polèmica entre els seguidors de Bakunin i els de Marx, i la Internacional s’escindí al congrés de la Haia del 1872 Els partidaris de Marx celebraren…

Participà en el congrés de la pau de Versalles, i fou assessor de la Societat de Nacions Es dedicà després 1936 a l’ensenyament universitari i del 1941 al 1946 fou subdirector del “Times” De les seves obres cal destacar Karl Marx 1934, Michael Bakunin 1937, What is History 1961 i sobretot la monumental A History of Soviet Russia , en diversos volums, publicats a partir de 1950 i agrupats en títols diferents The Bolshevic Revolution 1917-23 1950-53, The Interregnum 1923-24 1954, Socialism in One Country, 1924-26 1958-64, Foundations of a Planned Economy, 1926-29 1969-78, The…

Torner d’ofici, el 1861 començà a participar en el moviment obrer alemany, del qual dirigí la fracció marxista, fins que al congrés d’Eisenach 1869 fundà, amb Wilhelm Liebknecht, el partit socialdemòcrata El 1875 aconseguí d’unificar el moviment obrer alemany S'oposà a les doctrines anarquistes de Bakunin i de Most Fou diputat al Reichstag del 1867 fins a la seva mort Lluità contra l’imperialisme alemany de l’època Escollí una línia intermèdia entre els revisionistes i els partidaris d’una posició més radical Escriví diverses obres de política, entre les quals Die Frau und der…

Féu costat a l’aixecament polonès 1830, collaborà amb els demòcrates radicals i preparà amb Bakunin un aixecament contra Àustria Condemnat a mort 1849, li fou commutada la pena per 18 anys de presó, i fou amnistiat el 1857 Acusat de treballar per a la policia secreta austríaca, abandonà Bohèmia l’any 1872 i es traslladà a Dresden Impulsor de la cultura txeca i teoritzador de la seva literatura en diverses obres, fou autor, dins el corrent romàntic, de narracions, novelles històriques, drames i llibrets d’òpera de Smetana entre els quals La núvia venuda Contribuí també a la…

Estudiant de medicina a Barcelona, assistí a les reunions organitzades per Fanelli 1869 i s’afilià a l’Aliança de la Democràcia Socialista Delegat als congressos obrers de Barcelona 1872 i redactor de La Federación , essent secretari juny-juliol de la secció barcelonina de l’AIT, es destacà per la seva actitud insurreccionalista el 1873 Partidari de mantenir la Federació Regional Espanyola en la clandestinitat, fou el centre de les Comissions Federals de 1875-80 Fou també el principal redactor 1877-80 de La Revista Social , entre d’altres Criticat per autòcrata i intellectual, es retirà de la…