Resultats de la cerca

El 1489 professà al monestir de Valldigna, del qual esdevingué prior el 1504 És autor, entre altres obres, de diverses composicions poètiques que presentà als certàmens que tingueren lloc a València el 1482 i el 1488, el primer dels quals fou publicat per Ferran Dies

El 1906 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i el 1907 es doctorà a la de Madrid i inicià la seva collaboració a l’Institut d’Estudis Catalans i a les tasques docents i d’investigació del seu pare Antoni Rubió i Lluch En 1911-13 fou lector de filologia hispànica a la Universitat d’Hamburg i realitzà les seves recerques sobre manuscrits lullians a les biblioteques de Munic i Innichen Tirol De retorn a Barcelona s’incorporà a les seves tasques anteriors i fou nomenat director de la Biblioteca de Catalunya, oberta al públic el 1914 L’any següent es fundà l’Escola de…

Fou sergent del regiment d’Àfrica escriví algun poema i el drama castellà Andrómeda y Perseo 1741

És catedràtic de filologia i literatura catalana contemporània de la Universitat d’Alacant, on, des del 1984, exerceix la tasca docent i investigadora Ha publicat diversos estudis literaris, com Dinou poetes dels seixanta 1987, i també sobre l’obra d’autors com Joan Fuster, Mercè Rodoreda o Quim Monzó És autor dels assaigs Paper reciclat 1995, Poesia, alquímia i follia   Aproximació a l’obra poètica de Josep Palau i Fabre 1995, primer llibre de conjunt sobre l’obra del poeta, Ressonàncies orientals 1999, Contra la modernitat i altres quimeres 2002, Fulls de ruta 2002, Els colors i les…

Sacerdot de Balaguer És autor d’una tragèdia en llatí, Delphinus , publicada a Barcelona el 1543 relació del fracassat setge per part del delfí de França de la vila de Perpinyà el 1542 i representada, en llatí, amb acompanyaments musicals, davant l’exèrcit d’operacions del victoriós duc d’Alba A part l’interès històric, també en té per la manera com l’autor canta, per boca de la nimfa Ruscino filla de Venus i del Pirineu, els pobles del Rosselló És un curiós exemple de teatre humanístic representat fora de les aules universitàries

Vida i trajectòria política A la seva vila natal dirigí la revista nacionalista Flama 1917-19, òrgan de l’organització del mateix nom que cofundà el 1916 Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou redactor en cap a París del butlletí Estat Català 1924-25 Home de confiança de Francesc Macià , l’acompanyà a Moscou 1925 i fou un dels dirigents dels fets de Prats de Molló 1926 Assistí a l’assemblea independentista de l’Havana 1928, i des d’aquest any fins al 1930 visqué a Nova York, on entrà en contacte professionalment amb el món de la cinematografia Cridat per Macià, el 1931 tornà a…

Era fill de Jaume Marc, germà de Jaume i pare d’Ausiàs Habità al Regne de València, i fou procurador d’Alfons, comte de Ribagorça i de Dénia i duc de Gandia Participà en la guerra contra Pere I de Castella, i fou fet presoner pel Príncep Negre d’Anglaterra a la batalla de Nájera 1367, juntament amb els fills d’Alfons el 1381 viatjà a Anglaterra per tal de gestionar el rescat d’un dels presoners Se'n conserven nou poesies líriques, d’un to sentenciós i moralitzador, i tres poemes extensos en versos apariats Lo mal d’amor , ficció a l’estil dels lletovaris i dintre el concepte de l’amor cortès…

Llicenciat en filosofia, es dedicà al periodisme, com a redactor dels diaris El País i La Vanguardia i collaborador d’ El Periódico i l’ Avui , entre molts altres mitjans Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universitat Ramon Llull, ha estat també formador en oratòria Inicià la seva trajectòria narrativa amb els contes Abracadabra 1990, premi Ciutat d’Ascó i El moment d’abans 1990, premi Ciutat de Mollerussa 1989, gènere que continuà a L’obaga de la nit 1993, El país del fum i altres narracions 1995, La caça i l’amor 1995, premi Valldaura i L’harmonia secreta  1999 Com…

La copa és sostinguda per dues estatuetes que representen Catalunya i Provença abraçant-se Dels dos medallons que hi ha al peu, l’un conté una estrofa del poema de Frederic Mistral, La comtessa “Ah se me sabien entrendre /Ah se me voulien segui", i l’altre, dues línies de La dama del rat penat, de Balaguer " Morta diuhen qu'es / més jo la crech viva” En la part superior diu "Recort ofert per patricis catalans als felibres de Provensa, Mistral, Roumanille, Aubanel, Roumieux, Bonaparte Wyse, Mathieu, Gaut, Grouzillat, Brunet, y altres, per la hospitalitat donada al poeta català…

Amic de Víctor Balaguer, fou vocal vitalici del patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, del Boletín de la qual fou director Publicà estudis històrics, com Prim en Méjico 1893, i sobre temes socials, com Los montepíos y las clases obreras 1882 i Ventajas de las sociedades cooperativas 1883