Resultats de la cerca

Henri de Lacaze Duthiers, que havia creat el 1872 ja un altre centre a Rosco Bretanya, n'obtingué la fundació el 1880 El seu successor, Pruvot, féu prospeccions a totes les costes catalanes, incloses les Balears Les installacions foren ampliades per Duboscq, però fou a partir del 1952 que s’inicià una renovació i una modernització general Hi treballen actualment una seixantena de persones Acull cada any de 400 a 500 estudiosos de les universitats europees i nord-americanes A partir del 1950 publicà la revista Vie et Milieu i, posteriorment, la Faune des Pyrénées-Orientales en fascicles…

Passà al seu cunyat Francesc de Banyuls i Comte, primer baró de Nyer, i als seus descendents

Entre altres noms, hom ha de destacar els d' Antoni Banyuls i de Forcada , Sebastià Sibiuda i, sobretot, Miquel de Ribes i de Vilar

Nasqué d’una terracota el 1900 i fou realitzada l’any següent Hom l’ha definida com a “dona asseguda, equilibrada, arcaica, d’un plenitud somàtica i d’una pau mental perfecta” N'hi ha diverses versions en marbre, al jardí de les Tulleries de París, de pedra, a Winterthur, i de bronze, a la casa de la vila de Perpinyà També hi ha la versió de bronze sobre la tomba de l’artista a la seva casa nadiua de Banyuls de la Marenda Encara s’hi nota una influència de Rodin, però ja indica el retorn de Maillol a les constants d’un art mediterrani

Al començament s’hi afiliaren membres de la Unió Democràtica del País Valencià de l’antic PSPV separats en fusionar-se aquest partit amb el PSOE, així com independents Tingué relacions amb la Internacional Liberal Els seus caps més rellevants foren Jesús Puig i Noguera passat després al PSOE, Francesc Agües, Andreu Banyuls i, sobretot, Francesc de Paula Burguera i Escrivà , secretari general fins el 1982 No aconseguí escons en les eleccions generals del 1979 i el 1982 En les municipals del 1979 aconseguí alguns regidors i batlles en poblacions de relativa importància El 1983…

Hom li atribueix molts peregrinatges, especialment a Roma, acompanyat sempre del gos típic de la seva iconografia Es diu que tenia cura d’empestats pel camí, i per això és advocat contra la pesta i malalties contagioses El seu culte s’estengué al segle XV per tot Europa, sovint associat al de sant Sebastià, l’altre advocat contra la pesta A Barcelona és venerat des de la pesta del 1587 i el culte és encara popular a la plaça Nova És venerat també a València, Castelló, Banyuls de la Marenda, Alaró, Benassal, Vilagrassa, Bellpuig Urgell, Reus, Tarragona, etc, sovint amb ballades i…

L’iniciador del complot fou Manuel Descatllar, ja implicat en temptatives anteriors, com la revolta dels angelets angelet , que no havia estat resolta per l’administració francesa, i que intervingué també en aquesta conspiració També hi collaboraren estretament Carles de Llar i Teixidor , el seu fill Francesc de Llar i de Pasqual-Cadell , Carles de Banyuls, Joan Soler segon cònsol de Vilafranca, Pere i Jeroni Prats i els eclesiàstics Joan i Manuel Boixó aquest darrer, rector de Forques, al Rosselló, que enllaçaven els conspiradors amb el Principat, on, excepcionalment, el…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Orphea Film Barcelona ARGUMENT L’obra homònima 1933 de Josep Maria de Sagarra GUIÓ DPruna FOTOGRAFIA Adrien Porchet blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pere Pruna MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA Els mestres Llorenç Torres i Nin Demon i Joan Gaig i Andreu INTERPRETACIÓ Pere Ventaiols Claudi, en la versió catalana, Rafael Rivelles Claudio, en la versió espanyola, Gilberta Rougé Caterina, Rafael Moragas Moraguetes el mariner borratxo, Sebastià Gasch un borratxo, Paquita Torres, Genoveva Ginestà, Ramon Tor El Libori, Teodor Busquets, Verdugo Enric, Manuel…

Fou dotada de tres facultats teologia, dret i arts, amb les mateixes prerrogatives i privilegis que la Universitat de Lleida El 1379 fou confirmada eclesiàsticament per butlla papal de Climent VII, però aquest li suprimí la facultat de teologia i li n'afegí una de medicina, per suplir possiblement la de Montpeller, vila incorporada al regne de França La Universitat depenia bàsicament del bisbe d’Elna Els estatuts foren redactats el 1380, calcats sobre els de la Universitat de Lleida el 1647 hi foren afegits els de Tolosa, fet que accentuà la desvinculació respecte a Montpeller Hi afluïren…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Kronos Plays & Films MCussó i Ferrer, Barcelona GUIÓ PParcerisas, MCussó i Ferrer FOTOGRAFIA Llorenç Soler color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Abdó Martí MUNTATGE Anastasi Rinos, Germán Lázaro MÚSICA Manel Camp INTERPRETACIÓ Quim Lecina Walter Benjamin, Francesca Neri Asja, Bozena Lasota el guia, Klaus JGerke el narrador, Rosa Raich Mme Gurland, Marcel Muntaner Samuel, Jean Selz ell mateix, Gisèle Freund veu en off , Antonio Chamorro, Jordi Rediu ESTRENA Barcelona, 27021992 Sinopsi El film entremescla elements ficticis i documentals per rememorar la…