Resultats de la cerca

Acabats els primers estudis musicals, estudià cant a Siena, Roma i Stuttgart Guanyà el Premi Ciutat de Barcelona en la modalitat de cant Ha actuat a les principals sales de concert d’Europa i ha interpretat també diverses òperes amb un gran èxit de públic i crítica Enregistrà la Missa de Stravinsky per a Harmonia Mundi amb la Coral Sant Jordi i estrenà obres que li foren dedicades entre d’altres, de F Mompou Des de la seva retirada dels escenaris començà a impartir classes a l’Institut Cervantes de Londres

Començà a jugar a handbol en la modalitat d’onze jugadors Fou un dels fundadors del Frente de Juventudes Granollers, entitat que posteriorment es convertí en el BM Granollers Els seus principals èxits com a jugador els assolí amb el Futbol Club Barcelona, amb el qual guanyà tres Campionats d’Espanya de la modalitat d’onze jugadors 1947, 1948, 1949 El 1956 tornà al BM Granollers, amb el qual guanyà tres vegades la Lliga espanyola 1959, 1960, 1961 i una Copa del Generalísimo 1958 Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Posteriorment, formà part de la junta directiva del…

Des de petit estigué lligat al BM Granollers, amb el qual competí dels anys quaranta al principi dels seixanta, tant en la modalitat d’onze jugadors com en la de set En la modalitat de set jugadors, guanyà les tres primeres Lligues espanyoles 1959, 1960, 1961 i una Copa del Generalísimo 1958 Com a jugador d’handbol d’onze fou dues vegades campió d’Espanya 1956, 1959 i dues vegades campió de Catalunya 1956, 1959

Animats els dos germans per Sebastià Gallès i Pujal, veí d’ells, ingressaren a Llotja, on foren deixebles de Damià Campeny Venanci hi obtingué un premi el 1844 En 1853-54 efectuaren les estàtues dels Evangelistes per a l’altar major de l’església de Sant Just de Barcelona El 1856 Venanci esdevingué professor de Llotja Josep Oriol Mestres els confià el 1858 les figures allegòriques de la façana del Banc de Barcelona, feina que fins aleshores solien fer, per llur major prestigi, escultors italians Installaren llur taller a la capella de Santa Àgata fins el 1867 allà Isabel II els conegué el…

Fou telegrafista del ferrocarril a Barcelona i a Granollers Popularitzà el pseudònim de Pepet del Carril amb versos i articles narratius publicats a la premsa humorística “La Tomasa” i “L’Avi”, que dirigí, “La Bugadera” i La Campana de Gràcia , entre d’altres i recollits en una petita part a la darrera sèrie de “Lectura Popular” 1921 Collaborà també a La Renaixença i escriví, al més sovint en prosa, comèdies com Sota terrat i Los papers de l’auca , sainets i monòlegs

Telegrafista de ferrocarril a Barcelona i a Granollers, collaborà en tots els periòdics humorístics catalans de l’època i a La Renaixença , fou director de La Tomasa i de L’Avi , i escriví comèdies Sota terrat, Los papers de l’ama i nombrosos sainets i monòlegs

A partir de l’any 1958 promogué dins el moviment escolta català les activitats d’expressió de tot tipus Organitzà molts cursets d’expressió per a mestres responsables de grups d’infants i joves Escriví, juntament amb la seva germana Maria Aymerich , el llibre L’expressió, mitjà de desenvolupament 1967 L’any 1991 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi

Situació Petita església romànica molt restaurada i en part reconstruïda el 1966 C Barbany-M R Garcia La capella de Sant Cristòfol es troba situada a l’esquerra de la riera de Tenes, a l’extrem est del terme de Santa Eulàlia de Ronçana, prop de Can Maspons Mapa L37-15393 Situació 31TDG100372 S’hi accedeix per un camí que surt del quilòmetre 9,7 de la carretera de Parets a Sant Feliu de Codines Un cop travessada la riera de Tenes cal pujar per un camí que duu a Can Maspons Prop d’aquesta casa, enlairada dalt d’un pla, hi ha l’església La clau s’ha de demanar a Can Maspons CBC-MRGP…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra, de caràcter psicològic i eminentment ciutadana, narra a través de la ment de la protagonista la seva primera experiència amorosa Fanny és una noia antiromàntica i antisentimental, provinent de la burgesia barcelonina, convertida en ballarina del Parallel, arran de la fallida econòmica de la seva família Soldevila utilitza la tècnica del monòleg interior, més inspirat en La senyoreta Elsa de Schnitzler que no pas en Joyce, i una protagonista jove, elements que aposten per la modernitat i la renovació novellística La influència de Gide és evocada per la…