Resultats de la cerca

Féu alguns estudis sobre la cançó popular Edità un Curso de melódica, interessant per a la pedagogia musical del seu temps, un Tratado de armonía i Cuatro lecciones de alta teoría musical Compongué música per a orquestra i per a piano i cançons

Vida Es formà al Conservatori del Liceu, on ingressà a onze anys d’edat Estudià teoria musical, piano i harmonia i, anys més tard, fou deixeble de composició de Felip Pedrell Ensenyà harmonia i composició al Conservatori del Liceu, centre del qual arribà a ser director del 1931 al 1938 El 1893 fou nomenat director de l’antic Orfeó la Lira Martinenc i aquest contacte amb el món coral el feu interessar-se per les característiques musicals de les cançons populars, com ara les estructures, les modalitats i el caràcter Divulgà els resultats de la seva recerca per mitjà de conferències, articles i…

Vida Inicià els estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665 fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies ―des del 1703, acompanyat d’un ajudant― Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al càrrec, fou mestre de…

Si bé el topònim Mons Albus és documentat ja en època romana, el 1155 Pere Berenguer de Vilafranca, per ordre de Ramon Berenguer IV, fundà la ciutat amb el nom de Vilasalva a l’encreuament dels rius Francolí i Anguera, en el lloc anomenat, actualment, Molins de la Vila El 1162 Alfons el Cast manà que es traslladés a l’emplaçament actual i que prengués el nom de Montblanc Des del segle XIV s’establí a l’Arxiprestal de Santa Maria una comunitat de preveres que cantaven diàriament la missa i l’ofici de les hores A l’arxiu parroquial es conserven diversos manuscrits d’aquesta època, especialment…

Format a Barcelona amb Josep Barberà i Guillem Garganta, amplià estudis a París amb Isidore Philipp Estudià harmonia i composició amb Barberà i Josep Muset Fou president de l’Institut d’Estudis Musicals 1932 Des del 1940 fou director i catedràtic de piano del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, i desenvolupà una tasca pedagògica molt important Efectuà una carrera com a solista, i es dedicà preferentment a la música de cambra Enregistrà discs amb Concepció Supervia, Emili Vendrell, Henri Lewkowicz i Concepció Badia Fou autor d’obres corals, cançons…

Inicià els estudis a Montblanc i els continuà a Barcelona amb A Barba, P Tintorer i JB Pujol Destacà com a bon pianista i guanyà diversos guardons en concursos de piano El 1883 ingressà al Conservatori de París En aquest centre amplià estudis amb AF Marmontel i el 1885 obtingué el primer accèssit en un concurs de piano Al cap de tres anys tornà a Barcelona, on, segons la documentació conservada, participà en diferents concerts La seva vida, però, es desenvolupà bàsicament a París Allí fundà la Société Espagnole de Concerts i realitzà nombroses actuacions El 1890 feu una gira per Romania És…

Vida S’inicià musicalment a l’Escolania de Santa Maria de Montblanc, on estudià amb mossèn Ramon Boqueras completà la seva formació al Conservatori de Tarragona, on cursà estudis de piano, orgue i harmonia amb Francesc Tàpies En el camp de la musicologia, estudià a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC amb el mestre Miquel Querol Doctorat el 1970 en filologia romànica per la Universitat de Barcelona sota la direcció de Martí de Riquer amb la tesi  Estudis sobre la verbeta Exercí diversos anys a la Universitat de Barcelona 1967-72 i posteriorment a la Universitat Autònoma de Barcelona…

Deixeble de Manuel Viscasillas, Enric Morera i Joan Massià, fou premi extraordinari de violí en finalitzar els estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona 1951 i primer premi Joan Manén 1951 Interessat especialment per la música de cambra, formà part del Quartet de Corda de Barcelona posteriorment Quartet d’Instruments d’Arc que féu l’audició completa dels quartets de Beethoven a Barcelona 1948 Violí concertino de l’Orquestra Municipal i del Gran Teatre del Liceu, els darrers anys de la seva vida fou solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

Deixeble d’Enric Granados, Antoni Nicolau i Josep Barberà, a Barcelona, i de Charles Koechlin a París, debutà el 1916 a Barcelona i realitzà una carrera brillant Deixà obres per a piano, un concert per a piano i orquestra i l’oratori Les tres Jerusalem

Deixeble de Joaquim Cassadó, completà la seva formació musical estudiant composició amb J Barberà El 1915 fundà l’Acadèmia Joan Aymerich de Badalona, on fou professor de diverses matèries, com ara de violí, teoria, harmonia i composició El 1927 creà amb altres músics l’Associació Amics de la Música, dedicada a l’organització de concerts i conferències fins el 1935 Finalitzada la Guerra Civil Espanyola creà la Banda Oficial de la ciutat de Badalona Si bé el seu catàleg d’obres inclou bàsicament sardanes, cal esmentar, entre la música de cambra, la Sonata per a violí i piano També…