Resultats de la cerca

Fou notari a Tarragona i a Barcelona i membre de la Societat Arqueològica Tarraconense, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Academia de la Historia de Madrid Reuní una notable biblioteca sobre Tarragona i de llibres d’edició tarragonina, Poblet i Santes Creus, i patrocinà, com a fundador i com a director de l’Agrupació de Bibliòfils de Tarragona i de Stemmata, l’edició d’obres d’història i de genealogia catalanes Entre les seves publicacions sobresurten Els llinatges catalans a Sicília 1931, La conquesta de Sicília segons la Divina Comèdia i les…

Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s’especialitzà en els estudis lullians El 1913 publicà amb E Duran i Reynals Les edicions lullianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als Estudis Universitaris Catalans Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en collaboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lullianes , que arriba fins el 1868 fou editada i prologada el 1927 per Ramon d’Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l’especialitat

Feu estudis de pilot de vaixell, de filosofia i de dret a Mallorca i a Barcelona, on fixà la residència Casat 1860 amb la poeta Victòria Peña , ocupà un càrrec administratiu important a la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante Inclòs per Antoni de Bofarull a Los trobadors nous 1858 i a Los trobadors moderns 1859, fou mantenidor dels primers Jocs Florals de Barcelona, així com dels del 1864, el 1871 i el 1885, i president honorari el 1908 hi obtingué diversos premis 1865, 1867 La seva obra poètica es publicà en diverses revistes catalanes,…

Traslladat de petit a Barcelona, entrà com a aprenent en una llibreria i després n'obrí una que fou un centre de recerca bibliogràfica, la qual cosa li permeté de publicar l’obra monumental Manual del librero hispano-americano 1923-1927, en set volums, molt acrescuda en una segona edició 1948-1976 pel seu fill Agustí vint-i-set volums i uns 375 000 títols en qualsevol llengua, publicats per autors nascuts a la península Ibèrica i a Hispanoamèrica Es tracta del repertori bibliogràfic més complet dins el seu àmbit Publicà també El año literario y artístico en Barcelona…

Estudià filosofia i lleis a la Universitat de Cervera i es doctorà a la d’Osca el 1798, any que li fou encomanada la càtedra de Digest A 22 anys es traslladà a Madrid per tal d’obtenir el títol d’advocat dels Reials Consells El 1802 fou nomenat advocat de la chancillería de Valladolid, i tornà a Madrid En declarar-se la Guerra contra Napoleó, s’establí a Cadis, on exercí la seva professió i obtingué diversos càrrecs, entre els quals el d’alcalde major de l’illa de León El 1814 fou nomenat arxiver de l’Arxiu de la corona d’Aragó, a Barcelona, i el 1818 obtingué la consideració de…

Ingressà a Montserrat el 1763 i aviat n'esdevingué arxiver ja n'era el 1771 ho fou també a Sant Benet de Bages Ordenà l’arxiu de Ripoll i ajudà en llurs recerques Jaume Pasqual, Jaume Villanueva, Jaume Caresmar i Enrique Flórez Extractà els documents més antics de l’arxiu de Montserrat, estudià les possessions del monestir i escriví un discurs sobre els fruits i efectes de la història, en ésser nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1786 Publicà només l’aplec de documents i notícies sobre la impremta de Montserrat que trameté a Francisco Méndez per a la seva…

Llicenciada en llengua i literatura castellanes, acabà els estudis a l’Escola de Bibliotecàries l’any 1959 Treballà a la biblioteca de la Universitat de Barcelona fins el 1980, i des del 1976 fins a l’actualitat, a l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, de la qual, a més, fou directora entre els anys 1985 i 1991 És membre del Consell de Biblioteques de Catalunya, des de la seva creació el 1988 En 1995-2000 fou presidenta del Collegi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya El 1998, la seva trajectòria fou premiada per la FESABID Federación Española…

Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret i en teologia, matèries que estudià en diverses universitats europees Féu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia 1950 Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Fou president de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics des del 1970 Els seus múltiples treballs d’investigació i repertoris erudits el feren conèixer arreu del món científic A…

Contribuí, amb el rector de Rubí Josep Guardiet i Pujol, a l’organització del museu parroquial 1924 Des de l’any 1947 fou el principal collaborador d’Agustí Duran i Sanpere en la tasca d’inventariar i catalogar els fons documentals de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, en féu possible la consulta pels estudiosos i orientà aquests, amb una gran eficàcia i generositat, en llurs recerques Aquesta absorbent tasca d’arxiver féu que les seves investigacions restessin inèdites

Estudià a l’Escola de Bibliotecàries 1935-38 Treballà a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges 1939-44, a la Biblioteca de Catalunya, on treballà en diverses seccions, i a la Central de Biblioteques Populars, on treballà fins a la jubilació 1980 Al maig del 1969 succeí Justa Balló en la direcció de la Central Malgrat les dificultats polítiques del franquisme, sabé promoure la cultura catalana a les biblioteques públiques Aconseguí que els anys seixanta la Diputació de Barcelona hi organitzés classes de català Participà en congressos nacionals i internacionals i collaborà en…