Resultats de la cerca

Fill de Francesc Bertran i Cortada, fabricant barceloní, i pare del jurisconsult Felip Bertran i d’Amat Participà en la guerra del Francès Presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i fou membre de la de Bones Lletres de Barcelona 1841 Com a alcalde, el 1843 gestionà la rendició de la ciutat a les forces del govern del general Espartero El 1844 fou nomenat president de l’audiència i, el 1853, rector de la Universitat de Barcelona Autor de treballs sobre temes econòmics, preconitzà la creació d’un banc hipotecari 1854

És autor de nombrosos dictàmens de tipus econòmic sobre punts diversos demanats pel municipi o pels gremis, importants per a l’estudi de les causes de la crisi industrial i comercial de Barcelona durant la primera part del s XVII Defensà les mesures proteccionistes del consell municipal del 1620 en contra dels comerciants estrangers

Fou membre fundador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729, la qual presidí conjuntament amb Bernat Antoni de Boixadors Publicà Ars rhetoricae per a ús dels escolars del Collegi Episcopal de Barcelona 1779

Doctor en drets És autor d’un Tratado de la cabrevación según el derecho y el estilo del Principado de Cataluña 1784, 1826, seguit d’una Disertación de la firma por razón de señorío y derecho de prelación, tanteo o fadiga , resum de la doctrina dels juristes catalans sobre l’emfiteusi perpètua i els establiments de rabassa morta

Descendia d’una família aragonesa d’origen noble, però no fou armat cavaller Estudià a les universitats de Salamanca i d’Osca, on es doctorà en dret civil i canònic S'establí a Barcelona, on exercí d’advocat dels tribunals durant més de quaranta anys El 1585 assistí a les Corts de Montsó Fou considerat, juntament amb Joan Pere Fontanella i amb Joan Pau Xammar, el millor jurista català del seu temps D’una extraordinària formació com a romanista, potser no ponderà prou bé la relació entre l’anomenat dret comú i els usatges i les constitucions de Catalunya Les seves obres sobre…

Germà del metge Ramon Coll i Pujol Fou catedràtic de dret penal a la Universitat de Barcelona 1883 i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1888-89 Milità en el partit conservador i fou diputat per Barcelona 1896, senador 1899-1904 i alcalde de Barcelona en cinc ocasions, els anys 1884, 1890, 1897, 1900 i 1909 durant la Setmana Tràgica Partidari del proteccionisme industrial, presidí la Junta d’Obres del Port de Barcelona i la Societat Econòmica d’Amics del País i impulsà l’Exposició Universal de Barcelona…

Fill de Francesc Santponç i Roca, estudià a Barcelona i a Osca Fou membre de la Societat Filosòfica de Barcelona i el 1821 publicà la revista Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes , d’una gran qualitat, però de curta durada El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou catedràtic de l’efímera universitat 1822-23 retornada a Barcelona pel govern constitucional Des del 1833 fou oficial de l’ajuntament de Barcelona i poc després n’esdevingué secretari Juntament amb BC Aribau fundà una editorial que…

Fou membre de l’Associació per a la Reforma Penitenciària i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Milità en el partit conservador i fou alcalde accidental de Barcelona Publicà una sèrie d’articles en el Diario de Barcelona , reeditats amb el títol de Mejoras de Barcelona 1878

Professor de lleis a la Universitat de Barcelona Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona i formà part d’un organisme del govern provisional durant el setge de 1713-14 Hom publicà versos seus en castellà i en català en les Festives demostracions del 1691 Participà en el certamen de sant Oleguer 1702, on guanyà el primer premi de composicions catalanes, i en altres solemnitats de Barcelona Es conserva el seu manuscrit Desperdicios del Parnaso , amb una introducció en castellà, però amb composicions —d’una relativa qualitat— generalment en català, de to…

Es llicencià en dret a Barcelona i fou passant de Josep Bertran i Musitu Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor pel seu partit a Barcelona 1934, vicepresident de Palestra Esclatada la guerra civil de 1936-39, se n'anà a l’estranger i prestà serveis al govern de Burgos En tornar a Catalunya, treballà dins la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona i en fou degà des del 1962 Intervingué en la defensa dels intellectuals detinguts per haver assistit a un homenatge a Jordi Rubió a la facultat de dret de Barcelona Morí sobtadament 7 de…