Resultats de la cerca
Es mostren 1513 resultats
ocupació
© Sofia Picañol
Sociologia
Moviment social centrat en la recuperació de locals buits amb l’objectiu de convertir-los en habitatges o bé en centres socials autogestionats que són un focus d’activitats polítiques i culturals.
Els defensors de l'ocupació la justifiquen per l’existència generalitzada d’habitatges buits i en desús, d'una banda, i de l’altra, per la manca de polítiques públiques que facilitin l’accés a l’habitatge, en un context d’especulació immobiliària que tendeix a l’augment de preus de lloguers i hipoteques Format majoritàriament per joves en edat d'emancipació, el moviment considera prioritari el dret de tots els ciutadans a l’accés d’un habitatge digne per davant del dret a la propietat, i reivindica, per tant, l’ús social de la propietat Planteja un model autònom d’organització i usa alhora…
autobús
© Lluís Prats
Transports
Vehicle automòbil destinat al transport col·lectiu de persones; hom reserva aquesta denominació quasi exclusivament per al d’ús urbà, mentre que hom sol anomenar autocar
l’autobús d’ús interurbà, destinat, per tant i sobretot, al transport per carretera.
L’autobús urbà, concebut per a transportar moltes persones a distàncies relativament curtes, té diverses portes i espais importants per a persones dretes La disposició horitzontal del motor, sota el pis, o bé dret, al darrere de tot el vehicle, permet unes plataformes baixes d’entrada i sortida que faciliten una elevada cadència de renovació dels passatgers Són vehicles d’estructura autoportant, equipats amb motors dièsel d’unes potències que oscillen entre els 110 kW 150 CV i els 235 kW 320 CV, amb caixes de canvi automàtiques dotades de convertidors de parell i alentidor hidràulic, i amb…
escullera
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra feta amb grosses pedres o blocs tirats a l’aigua, per a formar un dic de defensa contra les onades, per a servir de fonament a un moll o per a protegir una obra contra l’acció dels corrents.
febre groga
© Fototeca.cat
Patologia humana
Malaltia vírica aguda i febril, causada per un virus del tipus Flaviviridae transmès per la picada de mosquits de l’espècie Aedes aegypti.
Es manifesta bruscament, després d’un període d’incubació de tres a sis dies, amb un accés hipertèrmic, dolors localitzats al cap, a l’epigastri i a la columna vertebral, fotofòbia, insomni, agitació, icterícia, albuminúria i trastorns digestius diarrees, vòmits negres característics, etc Originària de l’Àfrica Occidental, on a principis del segle XXI era endèmica en una trentena d'Estatsm és estesa per l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud, on també era present en una desena de països El 1937 Max Theiler desenvolupà una vacuna eficaç, i el 1939 tingué lloc al Brasil la primera campanya de…
boca
Port de Barcelona
grua
© Lluís Prats
Tecnologia
Màquina emprada per a l’elevació de càrregues, per mitjà d’una cullera o d’un ganxo suspès d’un cable, i per a llur moviment a petites distàncies.
Des d’un punt de vista constructiu existeixen nombrosíssimes varietats de grues, puix que hom les adapta a cada necessitat concreta Fonamentalment, consisteixen en un cos o estructura metàllica proveït d’un torn de tracció on s’enrotlla el cable d’elevació de la càrrega L’estructura és generalment mòbil construïda sobre carrils o proveïda de rodes amb pneumàtics, erugues, etc i té un braç o ploma giratori, rígid o articulat, per l’extrem del qual passa el cable d’elevació Les grues de poca potència fins a 20000 kg, aproximadament poden ésser muntades sobre carretons, plataformes mòbils,…
llibreria
Barcelofília
Botiga on són venuts els llibres.
plaça de toros
© C.I.C - Moià
Tauromàquia
Espai rodó voltat de seients escalonats, on es fan les corregudes de toros.
licaó
© Lluís Prats
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors
de la família dels cànids, d’aspecte semblant al de la hiena; ateny 1 m de llargada, sense la cua.
Té el pèl curt i la coloració molt vistosa, amb taques negres, blanques i groguenques És un bon corredor, i escomet zebres, bous i antílops caça tant de dies com de nits Habita, en grups d’uns 30 individus, a la sabana africana
cap i casal
Història
Títol donat tradicionalment a les ciutats de Barcelona i València
Barcelona era considerada des de l’edat mitjana com la ciutat més important del Principat de Catalunya, pel predomini del comtat del seu nom per tal com presidia el braç reial de les corts, pel prestigi popular de les seves institucions, pels privilegis, que li havien donat una certa jurisdicció general segle XIII, i pel nombre de poblacions que, als segles XIV i XV, esdevingueren “carrers” de Barcelona El 1610 arribà a ésser anomenada metròpolis i mare del regne València rebé el títol de cap i casal per ser considerada com la més important del País Valencià