Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
la Granota
Hostal
Hostal i veïnat del municipi de Sils (Selva), a la carretera de Barcelona a Girona.
l’Hostalnou
Veïnat
Veïnat de poblament disseminat del municipi de Riudellots de la Selva (Selva), prop la carretera de Barcelona a Girona.
Rep el nom d’un hostal, prop del qual hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu del Remei gòtica
Natzaret
Priorat
Priorat (Santa Maria de Natzaret) de monjos cistercencs, filial de Poblet, establert prop del portal de Sant Antoni de la ciutat de Barcelona.
Fou fundat 1311-12 al mas Moneder, cedit per Sibilla de Saga El bisbe Ponç de Gualba l’afavorí i en volgué fer un centre de pietat especialitzat en la predicació i les confessions Constava normalment d’un prior i de quatre monjos Subsistí fins el 1660
l’Estació de Riudellots
Veïnat
Veïnat del terme de Riudellots de la Selva, situat al NE del cap municipal, a redòs de l’estació ferroviària de la línia Barcelona-Girona..
Arraona
Priorat
Antic priorat de Sant Salvador d’Arraona
(o de Sabadell
) situat al mateix solar que ocupa l’actual església arxiprestal de Sant Feliu de Sabadell.
L’església fou erigida per Guillem Bernat d’Òdena, senyor del veí castell d'Arraona, el qual la féu consagrar l’any 1076 i la cedí tot seguit a la canonja catedralícia de Barcelona poc després el fundador o el seu fill la donà al monestir de Santa Maria de l’Estany, igual com havia fet amb Sant Pere dels Arquells Segarra L’Estany, després de certes qüestions amb el bisbe de Barcelona resoltes el 1185, hi fundà un priorat o prepositura que ja es trobava en funcionament el 1192 La vila de Sabadell nasqué i es desenvolupà entorn d’aquest priorat per això s’hi traslladà…
l’Empalme
Caseria
Caseria del municipi de Maçanet de la Selva, al límit amb el de Maçanes.
Format al voltant de l’estació de ferrocaril dita actualment de Maçant-Maçanes pupularment, l’Empalme , entroncament ferroviari de les línies de Barcelona-Portbou per Granollers i per Mataró, que forma el límit septentrional del “vuit català”
Mare de Déu d’Argimon
Vista del santuari de la Mare de Déu d'Argimon
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari de
la parròquia de l’Esparra, dins el terme municipal de Riudarenes (Selva).
La imatge és d’alabastre del final del segle XV o el començament del XVI L’església era la capella de l’antic castell d’Argimon , cedit pel comte Ramon Berenguer de Barcelona a Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, el 1106
pantà del Pasteral
Vista de la resclosa del pantà del Pasteral
© CIC-Moià
Embassament
Pantà del Ter que aprofita un congost entre els termes de la Cellera de Ter i Amer, poc abans de la confluència amb la riera d’Amer, a la comarca de la Selva.
Té una resclosa de 154 m de llarg per 26 m d’alt, que fou construïda durant el primer quart del segle XX, juntament amb la central hidroelèctrica A partir dels primers anys de la dècada de 1970, hom desvia cap a Barcelona una part de la seva aigua, que contribueix a l’abastament de la gran ciutat
força de Cartellà
Vista aèria de la força o Torre de Cartellà, a Maçanet de la Selva
© Fototeca.cat
Història
Antiga força i terme (actualment mas Castellà
) del municipi de Maçanet de la Selva, al límit amb el de Vidreres (Selva).
És esmentada ja el 1079 amb el nom de torre Fellona o Torcafelon , i el 1160 fou cedida pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau II de Cabrera La castlania fou donada pels Cabrera als Maçanet, dels quals passà a Bernat de Cartellà el 1213 i, mantinguda la força durant segles a mans de la família Cartellà, acabà prenent-ne el nom El 1702 Felip V de Castella concedí al seu propietari Pere de Cartellà òlim Desbac i de Cartellà el marquesat de Cartellà
Viabrea
Poble
Poble del municipi de Riells i Viabrea (Selva), al s. del terme, a la capçalera de la riera de Sant Llop
, afluent per la dreta de la Tordera.
El lloc de Viabrea o de Sabruguera de Vilabrega és conegut des del 941, i la seva parròquia de Sant Llop —fins al segle XVI de Sant Esteve—, des del s XIII Entre els s XVI i XVIII consta com a parròquia unida a la de Riells Fins a la guerra civil de 1936-39 conservà un retaule de sant Llop, sant Esteve i sant Sebastià El 1956 passà del bisbat de Barcelona al de Girona Pertangué durant segles al monestir de Sant Salvador de Breda Li resta l’antiga església romànica, un xic transformada El lloc ha crescut ràpidament per les diverses urbanitzacions que es reparteixen la seva…