Resultats de la cerca

Compta amb diverses seccions, entre les quals sobresurten un grup de muntanya, un esbart Esbart Barcelona i una comissió per al foment de la música per a cobla Amics dels Concerts El 1952 creà un quadre escènic català i el 1956 inicià cursets de català Del 1958 ençà, ha convocat en diverses ocasions el Concurs Musical Joaquim Serra Ha dut a terme una apreciable tasca a favor de la música i del folklore catalans, i, en general, de la cultura del país L’any 1988 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi

Ramon Bonell, Ricard Lamote de Grignon i, més tard, Rafael Ferrer en foren sotsdirectors Celebrà regularment sèries de concerts nocturns d’abonament i concerts populars els diumenges al matí, al Palau de la Música Catalana Sovint hi cooperaren solistes i directors internacionals de renom Mort Toldrà, en fou director interí Rafael Ferrer fins que, el 1967, fou dissolta l’orquestra i creada en el seu lloc l’Orquestra Ciutat de Barcelona

Concebut per a gestionar els serveis del territori més densament poblat i interconnectat de Catalunya, la llei que n’impulsava la creació fou aprovada unànimement per la totalitat dels grups del Parlament de Catalunya el vint-i-vuit de juliol de 2010 L’entitat recuperava a grans trets l’àmbit i les atribucions de la Corporació Metropolitana de Barcelona , suprimida l’any 1988 En formen part un total de trenta-sis municipis la totalitat dels del Barcelonès Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona, la majoria dels…

El primer concert de jazz que organitzà fou l’actuació de Benny Carter i el quintet Hot Club de França a Barcelona 1936 Després de la guerra, reprengué les activitats i ha fet actuar a la Ciutat Comtal les màximes figures mundials d’aquest gènere Organitzà el Festival Internacional de Jazz de Barcelona entre el 1966 i el 1976

Afectava 26 municipis de tot el Barcelonès i el Baix Llobregat , una part considerable del Vallès Occidental i un petit segment del Garraf les Botigues, del municipi de Sitges i del Maresme Tiana i Montgat Les seves competències abastaven la planificació, la gestió urbanística i la major part d’infraestructures Com a corporació representativa en segon grau, integraven el consell metropolità o ple alcaldes o regidors d’alguns municipis interessats, en un nombre proporcional a la seva grandària El president era elegit entre els alcaldes consellers, i els serveis tècnics s’estructuraven sota la…

És situat al parc de Montjuïc Té laboratoris, biblioteca, arxiu, sala de conferències i un herbari inclou el Gabinet Salvador, declarat bé cultural d’interès nacional el 2014 És centre d’investigació i de divulgació D’ençà del 1946 edita anualment la revista Collectanea Botanica És dirigit per Teresa Garnatje des del 2015, que fou precedida en el càrrec per Pius Font i Quer 1934-39, Antoni de Bolòs 1944-59, Oriol de Bolòs 1965-85, Josep M Montserrat i Martí 1986-2004, Alfonso Susanna 2005-13 i Valentí Rull 2014 Des del 2003 ocupa un nou edifici, projectat per Carles Ferrater, situat dins el…

La dirigiren els germans Josep i Manuel Planas i Casals, directius del moviment conservador de Barcelona Fou un dels centres del caciquisme, i el triomf del catalanisme n'ocasionà la desaparició el 1905

En morir Guifré I, l’any 897, llurs descendents establiren un sistema de cogovern, consistent a repartir-se les zones d’actuació tot reconeixent al germà gran una categoria superior Aquest, Guifré II, administrà Barcelona, Girona i Osona el segon, Miró II, la Cerdanya, el Berguedà i el Conflent i el tercer, Sunifred II, el comtat d’Urgell Besalú restà encara uns quants anys a mans de l’oncle, el comte Radulf I A causa de la minoritat de Sunyer és probable que aleshores hom no li adjudiqués funcions administratives, sinó que restés sota la tutela de Guifré II de Barcelona…

Comprenia les comarques de la regió de Barcelona llevat el Baix Penedès, que depèn administrativament de la província de Tarragona amb un total de 159 municipis, una extensió de 3 297 km 2 i un poblament de 3 386 396 h 1968 Entre el 1964 i el 1966 fou redactat el Pla director de l’àrea metropolitana de Barcelona , que fixà els límits de l’àrea seguint criteris històrics, geogràfics i urbanístics, i que fou aprovat per la llei de 1968 a títol d' Esquema director, amb vigència fins el 2010 La població representava més del 66% 1966 de la del total del Principat i el 40…

Regí els tres primers comtats esmentats amb el seu germà Miró fins a la mort d’aquest 966, com a successor de llur pare Sunyer Miró sembla haver-se dedicat preferentment als afers interiors de la ciutat de Barcelona i les comarques limítrofes, mentre que el seu germà s’ocupava de la resta, de les qüestions militars i de les relacions exteriors Després de la mort de Miró I de Barcelona , sense successió, Borrell, vers el 967, es casà a Rodés amb Letgarda de Roergue , filla del comte Ramon I de Roergue, marquès de Gòtia, amb la qual cosa trencà la tradició de prendre…