Resultats de la cerca

Vida i obra Fou influït per les tendències tradicionalistes i carlines de la seva família, que reflectí en les seves obres, on proposa una unió entre modernitat i tradició aplicada a l’educació de joves i adults Interessat des de jove per la literatura, des del seminari on estudià collaborà en el setmanari humorístic i satíric de caràcter tradicionalista Lo Mestre Titas, escenari de les seves primeres polèmiques filosòfiques Començà a utilitzar els pseudònims Said i Pepet de les Pomes , i es dedicà de ple a les seves activitats literàries i periodístiques Guanyà el primer premi concedit pel…

Competí a les files del Club Natació l’Hospitalet, on aconseguí tots els seus èxits, i del Club Natació Sant Andreu Guanyà el Campionat d’Espanya d’hivern de 200 m esquena 1997, 200 m lliure 1998, 400 m lliure 1998, 1999 i 800 m lliure 1997, 1998, 1999 i el Campionat d’Espanya d’estiu de 400 m estils 1997, 400 m lliure 1998, 1999, 2000 i 800 m lliure 1997-2000, a més de diversos campionats en les proves de relleus Participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, en el Campionat del Món 1998 i en diversos Campionats d’Europa Es retirà el 2007 L’any 2000 rebé la distinció de Millor Nedadora…

Des del seminari collaborà al setmanari carlí Lo Mestre Titas 1897-1900, sovint amb el pseudònim de Valcarlos Publicà Catalunya i els carlins 1900 i Orígenes históricos del carlismo 1900 Distanciat gradualment del carlisme, estudià magisteri a l’escola normal, i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Participà en el Congrés Universitari Català del 1903 amb una ponència sobre Organització de la Universitat Catalana , i en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 Es relacionà amb Enric Prat de la Riba i començà una campanya pedagògica a La Veu de Catalunya per la…

El primer vescomte conegut és Branduí 905 Onofred actuà a mitjan segle X, i a partir de Bardina 1003 — ~1017 es perfilà clarament una línia successòria que té per titulars el seu fill Dalmau I 1018-67 i el seu net Bernat Dalmau 1067-90 Un germà d’aquest vescomte fou Hug Dalmau de Cervera, senyor de Cervera i tronc de la futura branca vescomtal de Bas vescomtat de Bas Bernat Dalmau fou succeït pel seu fill Dalmau II Bernat 1086-1113, amb el qual s’acabà la successió de Bardina L’any 1130 aparegué Guillem, vescomte de Berga, de filiació desconeguda, pare del famós trobador Guillem de Berguedà…

Fou ajudant de camp dels generals Savalls i Castells i secretari del pretendent Carles VII És molt interessant la correspondència que, a través de Joan Bardina, mantingué amb Enric Prat de la Riba, on manifestà els seus ideals catalanistes El pretendent Carles VII li atorgà, el 1890, el títol de comte de Coma de Prat

Les notícies sobre aquesta fortificació són indirectes L’any 1037 Estefania, vídua de Guillem, i el seu fill Bernat, comte de Pallars, vengueren la vila de Burgo a Miró Bardina Pocs anys més tard, el 1046, els seus fills i marmessors, Isarn i Ardmàn, en compliment de les seves disposicions testamentàries, donaren la vila al monestir de Sant Miquel de Cuixà

La vila de Burgo, jurisdiccionalment integrada a la Vall d’Àneu, i pertant, possessió dels comtes del Pallars Sobirà, fou durant un període de temps desconegut possessió del llunyà monestir de Sant Miquel de Cuixà L’any 1036, el comte Bernat I de Pallars Sobirà i la seva mare Estefania vengueren la vila de Burgo a Miró Bardina L’any 1046, els fills d’un Miró, que devia ser l’anterior Miró Bardina, en compliment de les disposicions testamentàries del seu pare, feren donació al monestir de Cuixà de tota la vila de Burgos , situada a la Vall d’Àneu, al comtat de Pallars…

Fou un intent de fer arribar a tot l’Estat espanyol les aportacions de la nova pedagogia europea i mantingué sempre un alt prestigi intellectual Hi collaboraren inicialment pedagogs de Madrid M Domingo, Giner de los Ríos, Cossío i gradualment foren més freqüents les aportacions de pedagogs catalans, com Pau Vila, Rosa Sensat, Eladi Homs, Joan Bardina, que en certa manera fou l’orientador de la revista que recollí l’esperit de la Revista Catalana d’Educació