Resultats de la cerca

Inspirat en la lingüística de Saussure i Bloomfield, fou el fundador de la revista “Théâtre Populaire”, impulsor del moviment de la “nova crítica” i director d’estudis de l’École Pratique des Hautes Études La seva obra va des d’una reflexió sobre la condició històrica del llenguatge literari Le degré zéro de l’écriture , 1953 i la temptativa de constituir una semiologia de la moda Système de la mode , 1967 fins a demostrar la pluralitat significativa d’un text literari i la sobrevaloració del “text” en lloc del “signe” S/Z , 1970 Sade, Fourier, Loyola , 1971 Le plaisir du texte , 1973, etc…

Els seus textos sobre música recollits en L’obvi i l’obtús ocupen una petita part de la seva obra Això no obstant, la singularitat del seu pensament els converteix en tota una teoria musicològica o, potser, antimusicològica Es tracta d’un pensament transversal que incorpora elements de la filosofia, l’antropologia, la crítica, la psicoanàlisi, etc Barthes situa el lector davant d’un aspecte del signe musical poc investigat per la musicologia, que anomena, seguint les teories del lingüista E Benvéniste, "la significància", dimensió del signe que s’escapa de l’ordre de la…

En collaboració amb H Mondor, edità l’epistolari de Mallarmé 1959 Però els treballs més importants pertanyen a l’anomenada crítica temàtica, amb subtils anàlisis de les estructures internes de l’obra Littérature et sensation 1954, Poésie et profondeur 1955, L’univers imaginaire de Mallarmé 1962, Onze études sur la poésie moderne 1964, Paysage de Chateaubriand 1967, Études sur le romantisme 1971, Proust et le monde sensible 1974, Pages paysages 1984, Terrains de lecture 1996,  Quatre lectures 2002,  Roland Barthes, dernier paysage 2008,  Chemins de Michon 2008,  Pêle-mêle 2010, etc

Constitueix un dels instruments d’anàlisi del discurs literari més apreciats actualment Tot seguint l’enfocament i la metodologia formalista i estructuralista, ha reunit illustres collaboradors francesos o estrangers, com Gérard Genette, Tzvetan Todorov, Roland Barthes, Michel Riffaterre, Philippe Hamon, Paul Ricoeur, Claude Bremond, Michel Charles, Paul Ricoeur, Claude Bremond, Michel Charles, Paul Zumthor i altres Defineixen les propietats del discurs literari a partir d’un simple aspecte ritme, figures, sintaxi narrativa, o de la problemàtica dels gèneres, o bé intenten d’…

Influït per la reflexió sociològica sobre el poder del llenguatge, sobretot per Foucault, Barthes i Lacan, fundà el Théâtre du Quotidien i passà després al Théâtre National de Strasbourg Els seus primers títols més importants són Comboi 1980, El Sisisi 1986, Sit venia verbo 1988 i Feroe, la nuit 1989 Els anys noranta muntà obres de Schönberg Pierrot Lunaire , 1992 i WolfgangRihm Jakob Lenz , 1993, com també obres pròpies Aujourd’hui , 1991 Lumières I et II , 1995, en collaboració amb GLavaudant, J-CBailly i J-FDuroure Imprécation IV , 1996 Entre els seus darrers treballs, cal…

Caputxí del 1959 al 1971, estudià filosofia a la Universitat Catòlica de Lovaina El 1976 publicà el llibre de poesia A festes de pollancs i aurores Ha collaborat en diversos diaris i revistes i ha exercit professionalment la traducció i la correcció a l’ Avui i a TVE de Catalunya, especialment És autor del llibre d’estil de Vilaweb 2006 Ha traduït obres en un gran nombre de llengües grec clàssic, llatí, francès, occità, anglès, alemany, danès, neerlandès, suec i noruec D’ençà de l’any 1968, en què aparegueren les seves primeres versions, n’ha vist editades més d’una quarantena S’estrenà com…

En la joventut fou membre del Partit Comunista 1948-56, que abandonà per la seva posició crítica envers l’estalinisme Graduat per l’École Normale Superieure, el 1954 ingressà per oposició a l’ensenyament públic, on exercí fins el 1963, que passà a la Sorbona com a professor ajudant Posteriorment entrà a l’École Pratique d’Hautes Études, on fou primer director d’estudis de semiòtica literària i després director de recerca fins a la jubilació 1994 Deixeble de Roland Barthes , fou un dels representants més destacats de l’anomenada “nova crítica” centrada en l’anàlisi estructural i…

Acabats els estudis de filologia 1963, anà a París, on estudià amb Roland Barthes  i es doctorà el 1970 El 1968 s’incorporà al CNRS, on fins el 2005 treballà al Centre de Recerca sobre les Arts i el Llenguatge entre el 1983 i el 1987 com a director També fou professor visitant a Yale, Colúmbia, Harvard i en altres universitats Fins els anys vuitanta es dedicà a la crítica i la teoria de la literatura des de l’ estructuralisme  i per la  semiòtica Codirector amb Gérard Genette  de la revista Poétique , introduí en el món occidental el formalisme rus  amb Théorie de la littérature…

Interessat per l’estètica, la teoria literària i la filosofia, collabora molt intensament en diverses empreses culturals Llicenciat en filologia romànica el 1971, amplià estudis a Frankfurt i a París, Bolonya, Berlín i Varsòvia Retornat a Barcelona, es doctorà el 1975 a la Universitat de Barcelona , on ha estat professor de crítica literària 1975-81, catedràtic interí del Departament de Literatura 1981-82 en substitució d’ Antoni Comas i professor d’estudis literaris i teoria de la literatura 1984-97 Del 1997 fins a la jubilació 2008 fou catedràtic de teoria de la literatura i literatura…

En aquesta activitat intervenen criteris normatius —idees prèvies sobre què ha d’ésser la literatura— i una tasca d’erudició que proporciona les dades materials bàsiques Però el que defineix la crítica és l’anàlisi dels elements que componen l’obra Aquesta anàlisi té aspectes de caràcter científic —estudi de les circumstàncies biogràfiques, històriques, socials, etc, que han fet que l’obra fos escrita d’una manera determinada— i és una aportació decisiva del segle XIX, on la crítica abandonà l’apriorisme que constituïa anteriorment la seva base hi és ineludible, però, un cert grau de…