Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
estret de Bering
Estret marí
Estret que separa les costes d’Alaska de les de Sibèria i comunica la mar dels Txuktxi amb la mar de Bering.
El punt més estret 85 km d’amplada és entre el cap Príncep de Galles Alaska i el cap de Dežnev Sibèria La profunditat és de 40 a 55 m A l’hivern és cobert de glaç L’estret rep el nom del navegant danès Vitus Bering, que el travessà l’any 1728 Fou explorat per Cook el 1778
mar de Bering
Mar
Mar annexa a l’extrem septentrional de l’oceà Pacífic, que comunica amb l’oceà Àrtic per l’estret del mateix nom.
És situada entre Alaska, les penínsules dels Txuktxi i Kamtxatka, l’arc de les Aleutianes i les illes Komandorskije La superfície és de 2 292 000 km 2 2 400 km d’est a oest 1 600 km de nord a sud La profunditat mitjana és de 1 558 m Les profunditats màximes són al sud-oest amb 4 773 m, mentre que el sector septentrional, cobert de glaç durant deu mesos l’any, és molt poc profund amb menys de 200 m La salinitat és molt variable, condicionada per les aportacions fluvials del Yukon i de l’Anadyr’, i també, en sentit contrari, pels processos de formació del glaç Les costes són pràcticament…
Vitus Jonassen Bering
Navegant danès.
Al servei de Rússia explorà la costa septentrional de Sibèria 1725 i, en una segona expedició, des de Kamtxatka, travessà la mar i l’estret 1728 que duen el seu nom també descobrí 1741 les illes Aleutianes, l’illa de Kodiak i la península d’Alaska Naufragà prop de l’illa d’ Avača, actualment denominada illa de Bering
pas del Nord-est
Estret marí
Ruta marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb el Pacífic tot resseguint les costes septentrionals de Sibèria i per mitjà de l’estret de Bering.
Un primer intent d’exploració fou efectuat al s XV, i en seguiren d’altres fins al s XVIII dirigits per Barentsz, Hudson i Bering El primer a reeixir-hi fou el suec NAENordenskiöld, que el 1875 arribà fins a la desembocadura del Ienissei i en 1878-79 féu el recorregut de tota la ruta i n'estudià tècnicament les peculiaritats
balena franca àrtica
Balena franca àrtica
Bering Land Bridge National Preserve (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Balena franca, de la família dels balènids, que viu a les mars àrtiques.
Abans era molt abundant a Grenlàndia, on era caçada activament per a obtenir-ne oli i barnilles de més de 4 m
ritina de Steller
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels sirènids, de la família dels dugòngids, actualment extingit, d’uns 7-8 m de llargada i 6 m de circumferència en el lloc més ample, desproveït de dents.
Fou descobert el 1742 en una àrea molt limitada de la mar de Bering
Okrug Autònom dels Txuktxis
Divisió administrativa
Okrug autònom de l’oblast’ de Magadan, a Rússia.
La capital és Anadyr’ 7 703 h 1970 S'estén des de l’estret de Bering fins a la conca del riu Kolyma i des de l’oceà Àrtic fins a la mar de Bering De terreny muntanyós, és ocupat per diverses serralades, algunes de les quals són paralleles entre elles, de direcció NW-SE la serralada Gydanskij o Kolymskij travessa, però, la regió de SW a NW L’únic sector pla és constituït per la conca de l’Anadyr’, entre la península de Čukotsk i la serralada de Kor'aks El riu desemboca en un entrant de la mar d’Anadyr’, on hi ha l’únic nucli important, Anadyr’ La vegetació és la…
Robert John Le Mesurier McClure
Geografia
Explorador britànic de l’Àrtida.
Recorregué la darrera secció del pas del NW des de l’estret de Bering, per la mar de Beaufort, fins al de Melville