Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Biar
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la zona de contacte de l’altiplà de Villena i els contraforts occidentals de la serra de Mariola (serra de Biar, 1.119 m).
Forma part de la vall de Biar, a la conca alta del Vinalopó, riu que travessa el terme en direcció NE-SW L’agricultura ocupa la meitat de la superfície del terme predomina absolutament el secà 2951 ha sobre el guaret 1360 ha i el regadiu 429 ha, que produeix fruiters i hortalisses Els conreus més estesos són les oliveres, els ametllers, els cereals i la vinya La propietat de la terra és bastant repartida i predomina el règim d’explotació directa La ramaderia ovina i la porcina tenen una certa importància Les indústries tradicionals alimentàries farineres, olis, dolços i torrons i…
vall de Biar
Vall de l’Alcoià que comprèn la conca alta del Vinalopó, des de Banyeres de Mariola, a l’E, fins a l’altiplà de Villena, a l’W, i entre les serres d’Ontinyent i de Beneixama, al N, i les serres de Biar i de Fenossosa, al S.
Ocupa 224 km 2 d’extensió Comprèn els municipis de Banyeres de Mariola, Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada de Biar, a més del de Biar Des de l’altiplà de Villena cap a l’est, les serres de Sant Cristòfor i de Sant Bartomeu divideixen la part occidental de la vall fins prop de Beneixama
la Canyada de Biar
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la vall de Biar, als corredors longitudinals del Sistema Prebètic valencià, disposat transversalment a la depressió del Vinalopó.
Baixa des dels 900 m de la Replana del Morro, al N, fins als 500 m del pla del riu, desviat al S pels esperons de la serra de Sant Cristòfol Hom reserva prop de la meitat del terme a matolls i espartars espontanis Hi predomina el conreu de secà, principalment d’oliveres i vinya Al regadiu, alimentat per les aigües de la vall de Beneixama i les del Vinalopó, destaquen les pomeres i les pereres, a més de l’ordi i les hortalisses, limitades per les glaçades, que es prrollonguen fins a l’abril La població —els últims catalanoparlants en aquesta latitud— es troba estabilitzada demogràficament El…
Miquel Santonja i Crespo
Història
Polític.
Es llicencià en dret a València 1844 Fou sovint diputat a corts per Villena i senador per Alacant Després del 1868, treballà activament a favor de la restauració dels Borbó Alfons XII d’Espanya li ho recompensà amb el títol de marquès de Villagràcia El seu fill, Josep Maria Santonja i Almela Biar 1851 — València 1906, segon marquès de Villagràcia, també polític, estudià dret i amplià estudis a París i Brusselles i fou un membre destacat del partit conservador Com a tal fou diputat a corts 1877, 1879 i 1884 El 1886 esdevingué el representant de Romero Robledo a València Fou…
l’Arguenya
Caseria
Caseria del terme municipal de Biar (Alt Vinalopó) situada a la capçalera de la rambla de la Torre, prop del límit amb el terme de Saix (Alt Vinalopó).
Hi passa la carretera de Saix a Onil i a Castalla, la qual es bifurca al coll de l’Arguenya , la divisòria amb la conca del riu de Montnegre i termenal dels municipis de Biar, Castalla i Onil Al sud d’aquesta caseria, entre Castalla i Saix, es troba la serra de l’Arguenya , que culmina a la Replana 1 128 m alt
Lluís Calpena i Ávila
Historiografia catalana
Estudiós de la història religiosa, teòleg i orador.
Fou nomenat membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i de la Real Academia de la Historia Arribà a ésser un dels predicadors més coneguts de la seva època, i els seus discursos i sermons estaven plens de referències històriques de caràcter patriòtic i apologètic Els més famosos foren els discursos que pronuncià amb motiu de les solemnitats nacionals, gairebé tots editats Oración del Dos de Mayo , Elogio fúnebre de León XIII , Discurso del Centenario de la Guerra de la Independencia i Oratoria fúnebre de las víctimas de Melilla El llibre La luz de la fe en el siglo XX 1912-17…
Francesc Castelló Crespo
Periodisme
Esport general
Jutge, dirigent esportiu i periodista vinculat a l’atletisme.
El 1945 ingressà al Collegi de Jutges i Cronometradors de la Federació Catalana d’Atletisme FCA, de la qual fou directiu 1948-55 i assolí la categoria estatal el 1949 Presidí el Collegi Català de Jutges 1956-59, i fou director de reunió de nombrosos Campionats de Catalunya, d’Espanya i competicions internacionals, com els Jocs Europeus de pista coberta 1968 En l’àmbit periodístic dirigí les revistes Selecciones Deportivas Mundiales i Atletismo , que editava la FCA També collaborà en Vida Deportiva , Atletismo Español i Mundo Deportivo Rebé la medalla d’or al mèrit atlètic de la FCA, la…
Lluís Calpena i Àvila
Cristianisme
Eclesiàstic i predicador.
Ordenat sacerdot el 1886, fundà el collegi d’estudis superiors de Novelda A Madrid, on anà a residir, fou canonge de San Francisco el Grande 1894, capellà de la capella reial 1896 i auditor de la Rota És autor d’escrits de caràcter apologètic i històric Fou un dels predicadors més famosos de l’època, i publicà els seus sermons La luz de la fe en el siglo XX 1912-17
Vicent Ramon Richart i Pérez
Història
Política
Polític.
Estudià filosofia a València i dret a Oriola, on assolí el grau de batxiller en dret civil 1797 Membre de l’Academia de Jurisprudencia de Madrid 1800, fou advocat del Consejo de Castilla 1801 Durant la invasió napoleònica lluità contra els francesos i actuà com a espia al setge de Toledo i en altres ocasions Més tard fou intendent de la divisió que manava Juan Martín el Empecinado 1812-13 Passà a Cadis, on entrà en contacte amb Juan O'Donojú, francmaçó destacat, i amb elements liberals Acabada la guerra, descontent pel règim absolutista de Ferran VII i per la manca de recompensa pels seus…
Jacques Derrida
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a la Sorbona 1960-64 i a l’École Normale Superieme de París 1964-84, des del 1983 fou director de l’École des heutes Études en Sciencies Sociales Vinculat fins un cert punt a l’estructuralisme, el seu pensament tampoc no és aliè a la fenomenologia Amb un mètode “desconstruccionista” s’oposa a tot logocentrisme o racionalitat discursiva i insistí a tractar els temes filosòfics marginals com a centrals És autor de De la grammatologie 1967, La dissémination recull, 1972, L’archéologie du frivole 1973, Éperons, les styles de Nietzsche 1978, La carte postale de Socrates à Freud et au-…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina