Resultats de la cerca

Religiós franciscà, la seva primera obra poètica, Elorri ‘Espí’, 1962, és de to intimista i personal Tornà a la lírica amb Hiru gizon babarka ‘Tres homes sols’, 1974, on es palesen els canvis en la situació del país i la transició de la vida rural a la vida urbana en aquest recull és evident la influència del Quosque Tandem de J Oteiza El recull Txakolinaren ospakuntza ‘La litúrgia del xacolí’ és simbolista Aquest simbolisme, juntament amb un expressionisme al qual contribueix la poesia espacial, és el nucli de Udabatez Madrileu ‘Un estiu a Madrid’, 1977 síntesi també de literatura popular i…

Conreà la narració breu i sobretot la novella, i destacà per l’observació de paisatges i ambients de la seva terra i pel coneixement profund de la psicologia dels personatges Cal esmentar, entre altres obres seves, La quiebra 1947, El supremo bien 1951, Esta oscura desbandada 1952, La vida como es 1954, Una mujer sobre la tierra 1959 i Una rica hembra 1970 Fou membre de la Real Academia Española des del 1957

Es donà a conèixer amb la novella Coños 1995, llibre que sorprengué per la seva audàcia imaginativa i per un sorprenent ús del llenguatge La seva obra novellística ha continuat amb Las máscaras del héroe 1996, La tempestad 1997, premi Planeta, Las esquinas del aire 2000 i La vida invisible 2003, que fou guardonada amb el Premio Nacional de Narrativa També ha publicat el llibre de relats El silencio del patinador 1995 i recopilacions dels seus articles

Conreà una poesia de caràcter popular, com el Libro de los cantares 1851 i Libro de las montañas 1867, i en les novelles i contes destaca per les descripcions de costums i paisatges de la seva terra Cuentos de color de rosa 1859, Cuentos campesinos 1860, etc

Pertangué a l’orde franciscà, estudià a Bilbao i a Aranzazu, i visqué des dels 42 anys al Collegi de Missioners de Zarautz Considerat com un dels iniciadors del renaixement literari al país basc, realitzà traduccions, estudis gramaticals i, sobretot, llibres de caràcter religiós com Escu liburna eta berean eguneango cristiñan cereguiñac ‘Manual de pràctiques cristianes diàries’, 1802 Publicà obres en diversos dialec tes bascs i traduí al biscaí el Gero d’Axular La majoria de les seves obres foren publicades pòstumament, i algunes resten inèdites encara

Estudià filologia, collabora en la premsa escrita i treballa com a traductor al Centre d’Estudis Labayru La seva primera novella, SPrako tranbia ‘Un tramvia a SP’, 2001, fou una autèntica sorpresa dins del panorama literari peninsular quan, per la joventut del seu autor i l’originalitat del seu estil, fou guardonada amb el Premio Nacional de narrativa 2002 Ha continuat la seva obra narrativa amb Van't Hoffen ilea ‘El pèl de Van Hoffen’, 2003, Vredaman 2005  i Londres kartoizkoa da ‘Londres és de cartró’, 2009 També ha publicat teatre, Doministiku egin dute arrainek   ‘I els peixos…

Sacerdot Fundador, amb d’altres, i primer president de l' Euskaltzaindia Oñate 1918 De les seves obres cal destacar Morfología vasca, Euskalerriaren Yakintza ‘Literatura popular del País Basc’ i Diccionario vasco-francés-español Edità un Cancionero popular vasco i un estudi sobre La música popular vascongada Escriví també òperes Ortzuri, Urlo i sarsueles Aitareu bildur, Bizcai'tik Bizkaira, Sasieskola És un dels capdavanters del renaixement cultural basc del s XX

Llicenciat en dret per la Universitat de Valladolid, fou elegit 1931 diputat a Corts pel PNB i reelegit el 1933, any en què obtingué la plaça de secretari de la diputació de Guipúscoa Fou conseller de Justícia i Cultura en el primer govern basc 1936, càrrec que continuà exercint a l’exili fins el 1960 que fou designat per a substituir el lehendakari Aguirre Cap a la darreria del 1979 retornà definivitament al País Basc i el 16 de desembre lliurà els poders del govern a l’exili En 198084 fou diputat del Parlament Basc per Biscaia Collaborà en diferents òrgans de premsa i fou autor…

Ha publicat poemaris com Bitàcola 1986, premi Martí Dot 1985, Tríptic de tardor 1985, Biblioteca de guerra 2001,  Nòmada 2004, premi 25 d’Abril de poesia de Benissa 2003, Perversió del tròpic 2006 i Metralla 2011 En novella, és autor de La confessió 1993, Salt en fals 1998, La cara oculta de la lluna 2001, premi Enric Valor 2000, Diva 2004, premi Ulisses de narrativa, Ecos de Berlín 2008, L’ombra del fènix 2010, premi Baltasar Porcel de novella 2007, Metròpoli 2012 i Un miracle sense importància 2016, premi Ciutat de Carlet de narrativa 2016, i també a escrit narrativa curta Històries de la…

Llicenciat en dret, professió que, tanmateix, pràcticament no arribà a exercir, es dedicà molt aviat a la literatura i al periodisme Amb tècnica realista, de testimoni o psicològica, des dels inicis destacà per un estil guiat sobretot per la cerca de la claredat i en el qual, a més del realisme, presideixen la ironia i un treballat equilibri entre emoció i distanciament Fins al final de la dècada dels seixanta publicà les novelles Com ganivets o flames 1954, premi Joanot Martorell, Dotze bumerangs 1954, El gandul 1955, una novella que assajava la tècnica del protagonisme collectiu  Tots som…