Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Can Blanxart
Masia
Edifici del municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental).
Eduard Blanxart i Pàmies
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Decorador, ebenista i dissenyador, fill de Daniel Blanxart.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa i a Llotja Barcelona, cursà decoració al FAD i es graduà en arts aplicades Collaborà amb Jaume Llongueras i assimilà molts elements del Noucentisme Després de ser mobilitzat a la Guerra Civil Espanyola, el 1945 obrí estudi propi A banda de la seva activitat com a interiorista per a particulars i de disseny d’objectes litúrgics, fou molts anys director artístic de la Fira de Mostres Entre els seus dissenys, en els quals es detecta una progressiva i racional estilització de les formes del classicisme mediterrani, es poden esmentar el monument al…
Daniel Blanxart i Pedrals
Indústria tèxtil
Música
Enginyer tèxtil i musicòleg.
Professor 1912 a l’Escola d’Enginyers Tèxtils de Terrassa Es dedicà a la investigació, fundà i dirigí 1908 el Laboratori del Condicionament Terrassenc i registrà diverses patents entre les quals el dinamòmetre continu És autor de nombroses obres de l’especialitat Problemes de tecnologia tèxtil, Tisaje mecánico, Materias textiles , etc Fou, d’altra banda, el fundador de les Joventuts Musicals de Terrassa i publicà Comentarios y poemas musicales 1947 i una Teoría física de la música 1948
Josep Baró i Blanxart
Navilier, industrial i propietari establert a Matanzas (Cuba).
Establí la primera línia regular de vaixells entre Cuba i la península Ibèrica i fou propietari de diversos ingenios sucrers Construí a Canet de Mar l’ermita de la Misericòrdia Fou regidor de Matanzas 1845 i comanador de l’orde de Carles III 1861 El 1875 li foren concedits els títols de marquès de Santa Rita i de vescomte de Canet de Mar
Josep Blanxart i Camps
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i novel·lista en llengua castellana.
Es llicencià en dret a Osca 1841 i feu d’advocat a Berga fins que, el 1863, fou nomenat secretari de la Universitat de Barcelona Sense connexió visible amb els grups barcelonins adherits al romanticisme, publicà, a Berga, Olot o Vic, un drama històric Un trono y cuatro reyes , 1847, una novella de model i ambient walterscottià El convento de Stirling , 1843 i poemes i reculls de poemes, la majoria d’evocació de la seva muller, morta jove, o d’amics també morts Poesías , 1852 La tumba del valle , 1855 Suspiros del alma , 1856, i Armonías de la noche La cruz de la alquería y el panteón de…
vescomtat de Canet de Mar
Joan Antoni Soler i Morell
Història
Terratinent i militar indià.
Fill de Pau Soler i Ballester, emigrà a Cuba, on fou hisendat i propietari de l' ingenio sucrer La Diana Entre altres càrrecs, fou coronel de milícies de I'Havana i tinent coronel cap de les milícies de Matanzas Més tard, fou nomenat conseller i alcalde d’aquesta ciutat i també senador del regne En mèrit al seu treball, obtingué diverses condecoracions com la de comanador de l’orde americà d’Isabel la Católica, la gran creu de l’orde del Mérito Militar i la de comanador de l’orde de Carles III Es casà amb Cristina Baró i Ximénez, filla del primer marquès de Santa Rita, indià com ell, i…
Bibliografia sobre l’art català. Monedes, medalles, orfebreria, joieria, heràldica
Alcolea Gil, S Los esmaltes en la orfebreria catalana , Barcelona, 1962 Barral i Altet, X La circulation des monnaies suéves et visigothiques , Munic, 1976 Botet i Sisó, J Les monedes catalanes , 3 vol , Barcelona, 1908-1911 Cirici Pellicer, A Cien años de joyería y orfebrería catalanas catàleg d’exposició, Barcelona, 1966 Crusafont i Sabater, M Numismática de la Corona catalano-aragonesa medieval 785-1516 , Madrid, 1982 Crusafont i Sabater, M Historia de la moneda catalana Interpretació i criteris metodològics , Barcelona, 1996 Dalmases, N de Orfebreria catalana medieval Barcelona 1300-1500…
custòdia

Custòdia de la catedral de Barcelona
Art
Peça d’orfebreria on és exposat el Santíssim Sagrament a la veneració pública.
Aparegué al segle XIV com a resposta a una nova necessitat litúrgica, creada a les processons eucarístiques de la festa del Corpus Christi la de presentar al poble de manera ostensible la Sagrada Forma i per això és anomenada també ostensori , que en un primer moment era portada en recipients tancats píxides, copons o calzes N’hi ha de diversos tipus la custòdia turriforme , nascuda en principi de l’adaptació del sagrari en forma de torre per mitjà de l’aplicació d’un cristall o un vericle, que trobà en Enrique Arfe el màxim conreador les de les catedrals de Toledo, Còrdova i Cadis, del segle…
marquesat de Santa Rita
Història
Títol concedit el 1875 a Josep Baró i Blanxart, vescomte de Canet de Mar, sobre el seu ingeni sucrer Santa Rita, a Cuba.
Continua en la mateixa família