Resultats de la cerca

Fill de Vicent Blasco i Ibáñez El 1931 reorganitzà, al País Valencià, el partit republicà que havien dirigit el seu pare i Feliu Azzati blasquisme , però amb un caràcter socialment conservador i una estreta aliança amb el lerrouxisme, les quals coses, a més del seu processament per l’escàndol de l’estraperlo 1935, foren la causa de la seva derrota en les eleccions del febrer del 1936, i de la desaparició del partit Fou diputat a corts el 1931 i el 1933 Exiliat al començament de la Guerra Civil de 1936-39, residí a França i, entre el 1956 i el 1972, a Xile a partir del 1977…

Es llicencià en dret a la Universitat de València 1888 i collaborà en l’almanac Lo Rat-Penat amb un parell de narracions en català La torre de la Boatella , 1883 Fatimah , 1884 Un tercer relat en català, Lo darrer esforç 1883, restà inèdit fins el 1967 La seva vinculació a la Renaixença fou breu i bàsicament decidida per la influència de Constantí Llombart després de la mort d’aquest 1893 esdevingué enemic acèrrim del grup valencianista de Teodor Llorente El 1887 publicà, ja en castellà, el recull Fantasías, leyendas y tradiciones , que, com les narracions catalanes, respon a una estètica…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de València Membre del Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE, l’any 1980 n’esdevingué el secretari general Fou conseller de treball en el primer govern preautonòmic 1978-79, diputat a les Corts Generals per València 1979-83 i president de la Generalitat provisional 1982 i per les eleccions autonòmiques dels anys 1983, 1987 i 1991 En perdre el PSPV la convocatòria del 1995 deixà la presidència del govern valencià i fou nomenat ministre d’Administracions Públiques, càrrec que mantingué fins el 1996, que el PSOE fou derrotat pel PP en…

Estudià enginyeria industrial Inicià la seva activitat en el terreny sindical el 1976, any que ingressà a la UGT, on ocupà diversos càrrecs, com el de secretari de polítiica institucional El 1984 ingressà al PSC i s’incorporà a l’executiva socialista del Baix Llobregat Fou regidor dels ajuntaments de Sant Just Desvern i de Sant Feliu de Llobregat, i des del 1988 s’incorporà també a la política nacional com a diputat socialista al Parlament de Catalunya En el terreny de l’administració formà part de l’executiva del Consell de Treball, del consell general de l’Institut Català de la Salut i del…

Fill de pares italians, arribà a València de petit S'afilià ben aviat al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez, de qui fou el més íntim collaborador Quan Blasco i Ibáñez es retirà de la política activa 1908, Azzati el substituí en la direcció del diari El Pueblo i a l’escó parlamentari El 1912 independitzà el blasquisme de la disciplina lerrouxista, i reestructurà l’organització del partit —del qual fou cap indiscutit fins a la seva mort—, que adoptà el nom oficial de Partido de Unión Republicana Autonomista PURA Fou diputat a corts en nombroses ocasions 1908,…

Pertanyia a una família de vinaters acomodats, establerta a València Milità inicialment en el grup de Fusión Republicana, i després seguí Blasco i Ibáñez, quan aquest fundà el seu partit Fou diputat a corts blasquista pels districtes de Sueca i de València Ocupà també la presidència de l’Ateneu Mercantil de València

Del partit d’Unió Republicana Autonomista blasquista, el seu valencianisme el portà a cofundar la Joventut Nacionalista Republicana 1915 Reintegrat al blasquisme, fou un dels iniciadors de l' Esquerra Republicana del País Valencià 1934, que abandonà per passar a Izquierda Republicana Ministre d’obres públiques del govern de Largo Caballero 1936 collaborà a “El Pueblo”, i publicà Blasco Ibáñez i València 1929 i Siembra republicana 1930 Exiliat a Portvendres Rosselló, fou internat en un camp de concentració durant l’ocupació nazi Posteriorment i fins la seva mort, fou ministre del…

De filiació republicana, collaborà al periòdic alacantí “El Luchador” i a “El Pueblo”, de València Exiliat a París durant la Dictadura, fou corresponsal d’"El Liberal”, “El Heraldo de Madrid” i “El Sol” El 1929 acompanyà Sánchez Guerra a València per a un frustrat aixecament, i aconseguí de fugir Proclamada la República, s’apoderà del govern civil d’Alacant i fou nomenat per a aquest càrrec a Barcelona durant unes quantes setmanes 1931, en substitució de Lluís Companys Diputat a les corts per Izquierda Republicana 1931-36, delegat de la Societat de Nacions, fou sotssecretari de governació…

Pel maig del 1934 Daniel Strauss, aventurer holandès naturalitzat mexicà, i el seu soci italià Perlo o Perlowitz provaren d’obtenir de les autoritats republicanes la legalització d’una ruleta trucada que havien inventat anomenada estraperlo , per la combinació dels cognoms dels inventors Lluís Companys es negà a autoritzar-la a Catalunya, però pel setembre del 1934 Strauss aconseguí d’introduir-la al Casino de Sant Sebastià i després a l’Hotel Formentor Formentor, bé que fou immediatament prohibida per la policia Strauss exigí una compensació econòmica a diversos polítics per aquesta…

El partit recuperà el federalisme del republicanisme valencià en entrar al Front Popular En les eleccions de febrer del 1936, el president del partit, Vicent Marco i Miranda, aconseguí un escó a les corts per València i, molt aviat, Esquerra Valenciana ingressà dins la minoria parlamentària d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual mantingué una vinculació creixent A partir del 1937 mantingué contactes amb el Partit Valencianista d’Esquerra per tal d’aconseguir una fusió de tots dos partits