Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Charles Lock Eastlake
Art
Pintura
Pintor i historiador anglès de l’art.
Autor de quadres d’història, com Bonaparte a bord del Bellerophon 1815 Fou conservador de la National Gallery de Londres 1843-47 i president de la Royal Academy des del 1850
El Tres de Maig de 1808
Museo Nacional del Prado
Pintura
Pintura a l’oli (2’66 X 3’45 m; Madrid, Museo del Prado) feta el 1814 per Francisco Goya.
Representa els afusellaments per part de les tropes franceses d’un grup de madrilenys que resistien l’ocupació Fa parella amb El Dos de Maig a la Puerta del Sol Prado, i l’autor els féu potser per tal de fer oblidar al règim de Ferran VII el seu ambigu collaboracionisme amb Josep Bonaparte Cal considerar l’obra com una renovació absoluta del quadre d’història, la irrupció en l’art d’un realisme sagnant i d’una llibertat tècnica sense precedents que obre el camí no sols al Romanticisme especialment el francès sinó a tota la pintura moderna
Joan Carles Anglès
Pintura
Pintor i teòric d’art.
Visqué a Barcelona, on fou vocal de la Junta de Comerç, càrrec que seguí exercint sota Josep I Bonaparte 1809, a qui declarà fidelitat De la seva obra pictòrica, d’escola neoclàssica, hom en coneix un únic quadre signat El miracle de Sant Josep Oriol Badalona, collecció Boada Fou més important com a teòric en els seus escrits, entre els quals sobresurt el Discurso sobre la enseñanza del dibujo 1809, demostra un bon coneixement de l’actualitat artística europea Exercí el seu mestratge sobre els primers romàntics catalans, entre els quals es troben Ramon López i Soler i Bonaventura…
Antoine-Jean Gros
Pintura
Pintor francès.
Fill de miniaturistes Deixeble de David 1785-90, estudià a Itàlia 1792, on conegué Napoleó, que el nomenà seleccionador de les obres artístiques que s’enduria al Louvre Novament a França 1800, Napoleó li encarregà Els empestats a Jafa Louvre, premiat al Saló del 1804 Pintà nombroses escenes bèlliques napoleòniques i, a la cúpula del Panteó de París, l’apoteosi de Bonaparte, que en canviar les circumstàncies polítiques esdevingué la de la monarquia borbònica No aconseguí d’ingressar a l’Institut de França fins el 1816, que succeí el seu mestre, aleshores exiliat Fou cobert d’…
Josep Bernat Flaugier
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor provençal.
Cap al 1773 s’establí a Barcelona, on fou deixeble de l’Escola de Llotja Viatjà entre el 1793 i el 1800, amb una possible estada a París Són nombroses les referències a les seves activitats artístiques feu pintures religioses a Reus, al monestir de Poblet 1789 i en esglésies barcelonines, com la Coronació de la Mare de Déu 1800, a la cúpula de Sant Sever i Sant Carles Borromeo, la seva obra més important Feu els retrats de Carles IV i Maria Lluïsa 1802, per a l’ajuntament de Barcelona, el de Josep Bonaparte Museus d’Art de Barcelona i un autoretrat Museu d’Història de la Ciutat,…
Jean-Auguste-Dominique Ingres
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Fill del pintor i escultor Joseph Ingres, es formà en art i música a l’acadèmia de Tolosa 1791-97, on actuà de violinista, i anà a París, on ingressà al taller de David 1797 Guanyà el Prix de Rome del 1801 amb la tela Els ambaixadors d’Agamèmnon París, École des Beaux-Arts i assolí una ràpida fama, que li valgué els encàrrecs dels retrats de Napoleó Bonaparte com a primer cònsol 1804, Lieja, Musée de l’Armée Fins el 1806 no pogué gaudir de la seva pensió a Roma, on admirà Rafael i des d’on envià peces Banyista d’esquena , 1808, Louvre Júpiter i Tetis , 1811, Ais de Provença,…
Jacques-Louis David
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Deixeble del classicista Joseph-Marie Vien Anà a Roma el 1775, i, de retorn 1780, començà a formar escola Fou elegit acadèmic de pintura el 1784, any que pintà el Jurament dels Horacis , oli conscientment poussinià que, presentat a Roma i a París l’any següent, assolí un èxit tumultuós La mort de Sòcrates 1787, Metropolitan Museum, Nova York i, especialment, Brut i els seus fills 1789, Louvre consolidaren la seva reputació d’artista neoclàssic i compromès amb la nova política revolucionària amb el Nou Règim esdevingué membre de la Convenció i inspector general de belles arts la seva opinió…
Marià Salvador Maella i Pérez
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill del pintor de Morvedre Marià Maella Se n'anà a Madrid, on treballà amb l’escultor Felipe de Castro i fou un dels primers deixebles d’Antonio González Ruiz a l’Academia de San Fernando, acabada de crear, on guanyà diversos premis Amb la intenció d’anar a Amèrica, el 1759 anà a Cadis, on pintà una gran tela — El terratrèmol del 1755 — per al monestir de Santo Domingo probablement la que ara hi ha a la casa de la ciutat i diversos retrats Anà, però, a Roma, on guanyà diversos premis a les acadèmies de San Luca i del Campidoglio d’aquesta època és l' Autoretrat de l’Academia de San Fernando…