Resultats de la cerca

Bisbe de Rouen 1550, rebé de la Lliga Catòlica el títol de rei amb el nom de Carles X 1589, tot i viure Enric III Aquest el féu empresonar i n'obtingué la renúncia

Passà a Nàpols, on serví el rei Carles de Borbó És autor d’obres de caràcter pietós i d’una descripció de santuaris de Catalunya 1775

Fou professor de filosofia a Siena, canonge de Sogorb, degà de València i bisbe de Viesti, Itàlia 1586-94 i d’Oriola 1594-97 En morir era arquebisbe electe de Tarragona Consagrà la catedral d’Oriola 1600, publicà el sínode del 1600 1602 i procurà la conversió dels moriscs de la diòcesi Dedicà a Sixt V el tractat De potestate coactiva quam Romanus Pontifex exercet in negotia saecularia Roma, 1586, i és autor, entre altres tractats, d’una Paranaesis 1590 als catòlics francesos sobre Enric de Borbó Deixà inèdit un Lexicon ecclesiasticum vocum, phrasum ac rituum veteris ecclesiae…

Marquès de Montesclaros i comte de Palma del Río El 1669 fou creat cardenal pel papa Climent IX Fou virrei de Sicília 1677-78, i en retornar ocupà la seu de Toledo i fou membre del consell reial de Carles II de Castella Influí poderosament dobre el rei li féu canviar de confessor i aconseguí que Josep Ferran de Baviera fos nomenat successor de la corona Quan aquest morí, es decantà pels Borbó Mort Carles II 1700, ocupà la regència fins a l’arribada de Felip V, que el nomenà lloctinent de Catalunya 1701, tot i que el rei no havia jurat encara les constitucions del Principat, fet…

Fill de l’almirall d’Aragó Felip de Cardona i de Palafox, marquès de Guadalest, mort el 1672 Es traslladà de jove a la cort, a Madrid, i ingressà a l’exèrcit, on arribà a capità Més tard, entrà a l’orde franciscà, a Palència Estudià a la Universitat d’Alcalá de Henares i fou nomenat comissari general d’Índies Arquebisbe de València el 1699, protegí artistes i literats i inicià la formació de la biblioteca episcopal En esclatar la Guerra de Successió, es mantingué fidel a Felip de Borbó i, quan el general Basset ocupà València 1705, es retirà al seu castell de Biar i després a…

Fill de Miquel Joan de Taverner i de Montornès Era canonge i ardiaca major de Tarragona i fou canceller del Principat des del 1689 i president de la sala primera de l’audiència de Barcelona als primers temps de Felip IV de Catalunya-Aragó El 1699 havia estat nomenat bisbe de Girona Per la seva adhesió a Felip IV tingué topades amb el Consell de Cent de Barcelona i se li atribuí un text anònim censurant la cort de 1701-02, per la seva manca de submissió a Felip IV Quan Girona es declarà partidària de Carles d’Àustria 1705 s’exilià a Perpinyà, des d’on mantingué molta correspondència amb els…

L’adhesió al calvinisme d’homes com Antoni de Borbó, rei de Navarra, el príncep de Condé i l’almirall de Coligny, entre altres, donà força política al calvinisme amb vista a la defensa dels seus drets de minoria religiosa, alhora que li feia assumir la defensa dels drets dels estats enfront de la monarquia, més i més absolutista A la mort d’Enric II, coincident amb la celebració del primer sínode calvinista a París 1559, en el qual fou acceptada la Confessio gallicana , redactada pel mateix Calví, la regència de Caterina de Mèdici aportà una dimensió política en la pugna amb els…

Format al seminari de Barcelona sota el mestratge dels bisbes Ascensi Sales i Josep Climent, de qui esdevingué secretari 1774 i de qui enaltí l’obra en l' Oración fúnebre Fou professor de filosofia i publicà les Institutiones Logicae , llibre de text a molts centres docents Més tard fou rector del seminari barceloní Doctorat a la Universitat de Gandia, fou el primer bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona El 1785 passà a Tarragona com a canonge magistral i collaborà amb l’arquebisbe Francesc Armanyà en la creació de la Societat d’Amics del País, alhora que donà començ a…

El 1541 Ignasi de Loiola en fou elegit general, i començà a redactar les Constitutiones 1558 que, amb els nombrosos privilegis pontificis, donen cos jurídic a l’orde, mentre els Exercicios espirituales n'alimenten l’espiritualitat És un orde de clergues regulars amb un quart vot especial d’obediència al papa, sense hàbit ni cor, ni cap penitència imposada per regla Té membres de diferents graus professos, coadjutors espirituals i germans, dels quals nomes els professos de quart vot poden ésser provincials i generals És governada per un general, elegit només pels professos, reunits en…