Resultats de la cerca

Professor a Lovaina 1956, com a especialista del concili II del Vaticà i des de la seva posterior activitat sotssecretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, fou un dels principals portaveus de l’aspiració a anivellar la teologia catòlica i el catolicisme amb la concepció contemporània del món És autor de Littérature du XX e siècle et christianisme 1953-60 i L’homme moderne devant le salut 1965

Senyor de Sint Aldegonde Estudià amb Calví a Ginebra, on s’avivà el seu odi contra el domini hispànic a la seva pàtria i collaborà amb Guillem d’Orange en pro de la llibertat i de la Reforma La seva obra literària cabdal és una traducció dels Salms 1580

Sacerdot 1874 i professor a Lovaina 1882, fundà l’Institut Superior de Filosofia 1889 i la Revue Néoscolastique 1894 Entusiasta del neotomisme Cours de Philosophie , 1892-94, combaté el cientisme i el Modernisme Arquebisbe de Malines 1906 i cardenal 1907, durant la Primera Guerra Mundial lluità contra l’ocupació alemanya i, amb lord Halifax, organitzà les converses de Malines 1921-25 per a la unió de les esglésies Publicà unes influents Oeuvres pastorales en 7 volums 1911-29

Ordenat de sacerdot 1927, fou professor al seminari de Malines i vicerector de la Universitat de Lovaina 1940 durant l’ocupació nazi Bisbe auxiliar de Malines 1945, n'esdevingué arquebisbe 1961 i fou creat cardenal 1962 Teòleg i membre de la comissió central preconciliar, fou moderador al concili II del Vaticà 1962-65 Protector de la Legió de Maria , és autor de diverses obres d’espiritualitat i de teologia, entre les quals cal destacar La corresponsabilité dans l’Église d’aujourd’hui 1968 El 1979 renuncià la seu de Malines, en la qual fou substituït per Godfried Danneels

El seu nom, com el de les seves germanes Agnès de Saint-Paul i Angélique-Marie de Sainte-Madeleine, abadesses del monestir de Port-Royal, va lligat al jansenisme , del qual fou capdavanter i l’home del pensament, a la mort de Saint-Cyran Les seves obres De la fréquente Communion 1643 i Lettres à une personne de condition 1655 li valgueren l’expulsió de la Universitat de París, on retornà el 1669, i foren l’ocasió de les Provinciales de Pascal En revifar-se la controvèrsia jansenista es retirà als Països Baixos, on es dedicà als estudis bíblics i a…

Fill de pares obrers, estudià ciències polítiques i socials a Lovaina El 1912 inicià el moviment de la Joventut Obrera Cristiana JOC, no reconegut oficialment fins el 1925 Fou designat cardenal per Pau VI el 1965

Fou un dels teòlegs belgues experts en el concili II del Vaticà, en el qual contribuí a redactar el decret sobre ecumenisme Ensenyà teologia moral i Bíblia al seminari major de Malines i, més tard, teologia fonamental a la Universitat Catòlica de Lovaina Publicà Théologie des réalités terrestres 1946, obra en la qual exposa algunes de les idees que figuren en la constitució Gaudium et spes del concili II del Vaticà Posteriorment, la seva reflexió abraçà el camp de l’ecumenisme, temàtica que tractà en el llibre Histoire doctrinale du mouvement oecuménique 1955 Després del concili…

Canonge de Vic des del 1410, escriví el tractat De conceptione Virginis Mariae , del qual foren fetes diverses edicions a Sevilla 1491, a València 1518 i a Brusselles amb text bilingüe llatí i castellà 1665

Pèrit industrial, fou un dels fundadors de la Joventut Obrera Cristiana  a Catalunya Representà la secció de Barcelona d’aquesta organització al congrés de Brusselles del 1950 i, el 1954, fou un dels promotors d’Acció Catòlica Obrera a Barcelona, de la qual fou el primer president Participà en congressos internacionals de l’obrerisme catòlic i fou un dels fundadors d’ Editorial Nova Terra , motiu pel qual fou detingut i interrogat per la policia el 1969 Publicà  Reflexions sobre la cultura 1961 i Espiritualidad de la pobreza 1965

El 1891 els cinc primers membres es traslladaren al santuari de Lluc L’institut es dedica a la predicació de missions i exercicis pels pobles i a la missió al Tercer Món Té 33 cases, a Roma, a Brusselles, a l’Estat espanyol, a Ruanda i a l’Amèrica Llatina, i té cura de 22 parròquies Als Països Catalans, fora de Mallorca, té el santuari-parròquia del Coll, a Barcelona 1929, una parròquia a Esplugues de Llobregat i dues parròquies i un collegi a València un temps regentà la Gleva, prop de Vic