Resultats de la cerca

Després de passar per Bula d’Amunt, per sota Casafabre, i per Bulaternera, deixa part de la seva aigua a la séquia de Corbera i continua pel Riberal, gairebé parallelament a la Tet, d’Illa a Millars, passat el qual s’uneixen La vall de Bulès és la més occidental del Rosselló, a la zona de contacte entre els Aspres i el massís del Canigó

Treballà per al Rosselló, on el seu primer retaule, el del Rosari, a Ribesaltes 1675, en el qual una gran imatge de la Mare de Déu és flanquejada per cinc baixos relleus a banda i banda, introdueix un tipus de retaule de pla llenguadocià És autor també, entre altres obres conservades, del retaule de Santa Eulàlia, a la catedral de Perpinyà 1675, de l’altar major de Ribesaltes 1698 i del ric retaule de la Transfiguració a l’església de Vinçà Hom li ha atribuït obres similars a Bulaternera, a Marquixanes i a Aiguatèbia

El sector septentrional del terme forma part de la plana regada de la dreta de la Tet rec de Corbera , que prové de Bulaternera i desguassa a la Tet a Sant Feliu d’Amunt La construcció del pantà de Vinçà ha provocat un canvi en l’agricultura substitució de vinyes per presseguers i hivernacles, i intensificació dels conreus De les 300 ha de superfície agrícola, 159 són dedicades als arbres fruiters, 109 a la vinya i 61 a les hortalisses Hi ha una empresa de la construcció i s’ha creat l’Institut per al Desenvolupament dels Recursos Naturals Renovables El 1856 se segregà de…

Es troba al peu de la carretera dels Banys d’Arles a Bulaternera, dalt la carena, sota l’antic castell de Bellpuig Modernament ha esdevingut un famós santuari gràcies, sobretot, a la majestat romànica del s XII que s’hi venera, esculpida segons el model del Volto Santo de Lucca i policromada amb poc encert al principi del s XVIII Hi hagué una primera església, que fou consagrada el 953, de la qual subsisteixen traces de l’absis i pedres decorades de línies verticals i horitzontals, englobades en l’actual nau principal, de pedra d’esquist, construïda al s XI, que acaba amb un absis…

Era centrat en la vila d’Illa, i comprenia, a més, Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d’Amunt i Estoer A la mort, sense fills 1423, de Pere de Fenollet i de Narbona , quart vescomte, el vescomtat fou segrestat pel rei fins que es decidís a qui pertanyia, puix que era disputat pels Pinós i Fenollet i els Castre-Pinós Al s XV fou adjudicat als Pinós Posteriorment les distintes línies d’aquest llinatge se'l disputaren en plets, així com amb els Cervelló Per una sentència del s XVI fou adjudicat a Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i de Boixadors mort després del 1574 A la…

El sector de la riba esquerra és molt estret i limita amb l’abrupta serra que separa les valls de la Tet i de l’Aglí només permet l’establiment de poblacions i els grans regadius des de Cornellà de la Ribera en avall Pesillà de la Ribera, Vilanova de la Ribera, Baó, Sant Esteve del Monestir El sector de la riba dreta és més ample i regat, principalment, pel canal de Corbera, que ressegueix les darreres elevacions dels Aspres, límit meridional de la plana Illa, Nefiac, Millars, Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall i el Soler són els nuclis de població de la riba dreta, a més de…

Senyor de Sant Maurici i de Sant Feliu d’Avall i d’Amunt Fill d’Hug I de Fenollet Criat a la cort dels reis de Mallorca, heretà, vers el 1264, els béns patrimonials dels Fenollet al Rosselló el Soler, Sant Llorenç de la Salanca i Clairà, al vescomtat de Castellnou béns i drets a Llotes, Illa, Greulera, Cameles, Sant Feliu d’Amunt i d’Avall, Casanoves, Rellà i Millars, al Conflent Sant Esteve de Pomers, els Horts i Arenyanes i al Capcir, i els de la seva mare a Cerdanya Urtx, Naüja i Vià El 1298 arrodoní considerablement les seves possessions en comprar a la seva cosina germana Geralda d’Urtx…

Efectivament, hom pot identificar un vescomte Bernat d’Urtx, que actuava el 1081 i era fill d’un Bernat, amb el Bernat fill del vescomte Bernat II de Cerdanya-Conflent Els Urtx empraren el títol vescomtal almenys fins el 1130 Sembla també que els Naüja tenen el mateix tronc que els Urtx, car posseïen béns a Naüja, Illa, Vilella, Rigardà, Jóc, Espirà i Estoer, tots aquests llocs essent senyories dels Urtx Un dels primers personatges documentats és Galceran I d’Urtx mort vers el 1173, senyor d’una part de Jóc, d’Urtx i de Naüja, que el 1134 rebé del vescomte Pere I de Castellbò la…

El castell de Jóc havia estat, al s XI i probablement des del s X, el centre del vescomtat de Conflent i residència dels vescomtes Però l’apellació vescomtat de Jóc apareix el 1177, en un temps que els vescomtats de Cerdanya i Conflent ja eren passats als vescomtes de Castellbò, i designava els territoris junts dels dos vescomtats, de Vilafranca a la Seu d’Urgell Cap al 1134 la senyoria de Jóc fou partida entre els comtes de Barcelona titulars del mer i mixt imperi, com a successors dels comtes de Cerdanya, els vescomtes de Castellbò hereus dels vescomtes de Cerdanya i Conflent, i els Urtx…