Resultats de la cerca

Les seves característiques convergeixen en una llarga sèrie d’obres, la més destacada de les quals és el timpà de l’església de Cabestany , al Rosselló Inspirat en l’escultura dels sarcòfags romans, tendeix a emplenar tots els buits amb profusió de figures i comparses d’animals decoratius El seu cisell és típic pel plegat de les vestidures, per la forma de les mans i, sobretot, per l’expressió de les testes, tallades en tríedre, d’on emergeixen els glòbuls dels ulls, marcats amb dos cops de trepà sota l’arc de les celles, entre un front reduït i un mentó massa curt en relació amb…

Conta la Vida de Cabestany que estigué enamorat de Saurimonda, la muller de Ramon de Castell-Rosselló gelós, el marit feu matar Guillem i donà el seu cor com a menja a Saurimonda, la qual, en saber-ho, se suïcidà S’han conservat nou cançons seves, totes sense música

Les biografies provençals li aplicaren la llegenda segons la qual estigué enamorat de Saurimonda, muller de Ramon de Castell-Rosselló el marit, gelós, el matà i donà el seu cor com a menja a la dama, la qual, en saber-ho, se suïcidà La llegenda, que el convertí en prototip del màrtir d’amor , era d’origen oriental, s’havia estès per Europa al s XII i fou aplicada també a d’altres poetes L’atribució a Guillem de Cabestany fou recollida per Boccaccio al Decamerone i per Stendhal a De l’amour 1822 Les dades biogràfiques reals, poques i indestriables de les d’un altre personatge del…

Vida i obra Es tenen poques dades sobre la seva vida, però les biografies provençals li aplicaren la llegenda segons la qual estigué enamorat de Saurimonda, muller de Ramon de Castell-Rosselló el marit, gelós, el matà i donà el seu cor com a menja a la dama, la qual, en saber-ho, se suïcidà La llegenda, que el convertí en prototip del màrtir d’amor , d’origen oriental, s’estengué per Europa al s XII i fou aplicada també a altres poetes L’atribució a Guillem de Cabestany fou recordada per Petrarca als Triomfi , recollida per Boccaccio al Decameró i per Stendhal a De l’amour 1822…

Soci del Club Natació Barcelona, fou campió del món sub 22 en paleta de cuir amb Xabier Arizaleta 2007 S’ha proclamat subcampió de la Copa del Rei 2009 amb Carlos Sanz i campió del Torneig Federacions 2010 amb Àlex Garcia en paleta de cuir

Migcampista que jugà a la UE Horta 1950-51, el CE Manresa 1951-52, la UE Sant Andreu 1952-53, l’Espanyol 1953-58, el Real Oviedo 1958-61 i acabà la seva trajectòria al CE Manresa Jugà 102 partits a primera divisió i anà convocat per la selecció espanyola en una ocasió

Davanter format al Club Patí Vilafranca, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1994-95 Posteriorment jugà quinze anys més a la màxima categoria amb el mateix Vilafranca 1995-96, el CE Noia 1996-97, el HC Liceo 1997-98, el CE Noia 1998-99, l’Igualada HC 1999-2005, el Reus Deportiu 2005-07 i una altra vegada al Noia 2007-10, equip en el qual es retirà Guanyà una Supercopa d’Europa 2000, dues Copes del Rei 2006, 2008 i una Supercopa d’Espanya 2007 També jugà amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió d’Europa júnior 1995 i de la Copa Llatina sub-21 1996, i guanyà un…

Conegut com Cabes S’inicià en l’esport en la modalitat ciclista de bicitrial, de la qual fou subcampió del món en categoria principiant 1990 i campió mundial benjamí 1992 Pertany al Moto Club Tarragona Ha competit amb Beta, Gas Gas i, des del 2005, amb Sherco El 1993 passà al trial, modalitat en què ha estat un cop campió del món en pista coberta 2002 i vuit vegades subcampió 2005-06, 2009-12, 2014, 2016, campió d’Espanya a l’aire lliure 2002 i tres vegades subcampió 2004, 2005, 2011, i quatre vegades campió d’Espanya en pista coberta 2002, 2003 2006, 2008 i sis vegades subcampió 2004, 2009-…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1953, on obtingué el títol de doctor 1971 amb una tesi titulada Alfons el Benigne i el govern catalanoaragonès a Sardenya 1327-1336 , que li valgué el premi Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans 1972 Fou professor adjunt a la UB 1968-84, treballà d’arxiver i conservador a l’Institut Municipal d’Història 1968-74 i 1984-85 i fou sotsdirector 1985-87 i director 1987-90 del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, i director de programes d’Investigació de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona 1990-95 Membre de…

Professor de la Universitat de Barcelona 1964-84, conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 1961-74 i 1990-95 i director del Museu d’Història d’aquesta ciutat 1987-90 i secretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, fou president dels Amics de l’Art Romànic 1983-99 i de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1995-2001 Fou membre dels patronats de Santes Creus 1969-2001 i, des del 1994 del de la Seu Vella de Lleida Publicà, entre altres treballs d’història medieval catalana,  Alfons el Cast 1960,  Expansió catalana per la Mediterrània 1967, ’Cònsols del Mar’ y ‘Cònsols d’…