Resultats de la cerca

Essencialment, consisteix en l’aplicació als sistemes químics del principi de la conservació de l’energia primer principi de la termodinàmica Des del punt de vista termoquímic, una reacció és exotèrmica quan té lloc amb alliberament de calor, i endotèrmica quan cal fornir-li calor perquè evolucioni Atès que l’energia interna d’un sistema és una funció d’estat, la mesura de les calors de reacció serà, sempre que no s’exerceixi cap treball positiu o negatiu, una mesura de la variació energètica del procés considerat Aquesta condició s’acompleix en els processos desenvolupats a…

Hom distingeix la calor integral i la calor diferencial d’adsorció, anàlogament a com ho fa en el procés de dissolució La magnitud de les calors integrals d’adsorció oscilla entre 2 i 6 kcal/mol en els processos d’adsorció física, però assoleix valors que arriben a 100 kcal/mol en els d’adsorció química, d’ordre de magnitud anàleg als de les calors que entren en joc en les reaccions químiques

El seu valor depèn de les condicions de pressió i volum en què hom ha efectuat l’increment de temperatura per tant, poden ésser definides una infinitat doble de calors específiques això no obstant, correntment hom només en considera dues la calor específica a volum constant Cv i a pressió constant Cp en general, aquesta darrera és sempre més gran que la primera El quocient Cp/Cv és representat per la lletra γ Hom es refereix a Cp en parlar de calors específiques de substàncies poc compressibles sòlids i líquids

Hom l’expressa per pV γ = constant, essent p la pressió, V el volum, i γ = C p /C v , quocient entre les calors molars del gas a pressió i volum constants

Feu importants aportacions en el camp de la química física i de l’electroquímica, amb estudis sobre la teoria àcid-base, la mesura de la concentració d’ions hidrogen i els electròlits amfòters Aplicà la teoria quàntica a l’estudi de les calors específiques dels gasos

Desenvolupà el mètode de refredament magnètic anomenat de desmagnetització adiabàtica , per tal d’obtenir temperatures pròximes al zero absolut i poder determinar, així, calors específiques a baixes temperatures Descobrí, per mètodes espectroscòpics, els isòtops 17 i 18 de l’oxigen El 1949 rebé el premi Nobel de química

Qualitativament, és una mesura del nombre possible de nivells d’energia d’una molècula L’ús de les funcions de partició permet una avaluació teòrica de les calors específiques de les molècules gasoses, la qual cosa representa una superació del tractament clàssic basat en el principi d’equipartició de l’energia

Els processos que tenen lloc en les màquines tèrmiques són politròpics amb un valor de n comprès entre γ i 1, essent γ el quocient entre les calors específiques a pressió i volum constants Els processos adiabàtics, isòbars, isoterms i isocors són politròpics en els quals n val γ, 0, 1 i ±∞, respectivament

Considera que són formats per partícules diminutes molècules, independents, perfectament elàstiques, dotades de moviment continuat i que xoquen entre elles i amb les parets del recinte que les conté A cadascuna d’aquestes hom pot aplicar les lleis de la mecànica clàssica i obtenir, així, expressions macroscòpiques que permeten de determinar la pressió, l’energia interna i les calors específiques dels gasos

La calor pot ésser mesurada quantitativament calorímetre observant els efectes que produeix, els més importants dels quals són l’elevació de la temperatura d’una substància en fornir-hi calor el canvi de fase d’una substància, com, per exemple, de sòlid a líquid, de líquid a gas, etc i la transformació de l’energia química, elèctrica o mecànica en calor, o viceversa Són objectes de la calorimetria les mesures de la calor de combustió, la calor de reacció, la capacitat calorífica, la calor específica i les calors de transformació