Resultats de la cerca

Interior dret, fitxà per l’Espanyol 1939-47 procedent del Tenerife Juntament amb el seu company Fàbregas, foren coneguts com els Pirates de la Manigua Disputà 158 partits de Lliga, en els quals marcà 50 gols Marcà 2 dels 3 gols de la final que donà a l’Espanyol el títol de campió de Copa 1940 contra el Real Madrid 3-2 Aquella mateixa temporada fou campió de Catalunya També fou subcampió de Copa 1941, 1947 En deixar l’Espanyol jugà dues temporades amb el Badalona 1947-49 Fou una vegada internacional absolut, en el primer partit disputat per Espanya després de la Guerra Civil Amb la selecció…

Pertany a l’arxipèlag Chinijo, que conjuntament amb les illes i els illots d’Alegranza, Montaña Clara, Roque del Este i Roque del Oeste o del Infierno, les aigües circumdants i el massís de Famara i altres zones del N de Lanzarote formen des del 1986 el parc natural maritimoterrestre de l’Archipiélago Chinijo De clima àrid molt similar al de l’illa de Lanzarote, de la qual és separada per poc menys de 2 km, hi ha quatre formacions volcàniques i l’elevació màxima ateny 266 m Habitada des de la segona meitat del segle XIX, la població es concentra al nucli de Caleta del Sebo Les activitats…

Catedràtic d’anatomia humana de la Universitat de Barcelona 1966-2003, fundà i dirigí l’Escola de Medicina de l’Educació Física i l’Esport de la Universitat de Barcelona 1987-2003 Fou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya 1978

Armat cavaller per Alfons XI de Castella, figurà en l’exèrcit reial que anà a socórrer Gibraltar 1333 Passà a França i participà en les empreses militars de Felip VI —el 1340 li fou confiada la defensa de Lilla— el rei el nomenà comte de Talmond 1339 i almirall de França 1341 El 1344 rebé del papa Climent VI, a Avinyó, el títol de príncep de la Fortuna o de les illes Afortunades Canàries El papa incità en favor seu diversos sobirans, entre ells Pere III de Catalunya-Aragó, que li prometé de collaborar en una empresa que Lluís de la Cerda no dugué a terme el drets a les …

Vida Fill d’actors de teatre i de doblatge, s’inicià el 1938 com a doblador d’actors infantils primer a Voz de España amb motiu d’un film de Jackie Cooper i després als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, on doblà Mickey Rooney i Freddie Bartholomew El 1948 fou cridat per Juan Manuel Soriano per participar a Radio Nacional, on aviat destacà com a comentarista esportiu Durant la dècada següent s’ocupà, entre d’altres, de les veus de Danny Kaye i de Donald O’Connor, i arribà fins i tot a interpretar temes musicals, a més d’alguna aparició esporàdica en diversos films Cap a mitjan dècada del 1950…

Davanter format al Club Deportivo Tenerife, jugà al Futbol Club Barcelona entre el 1926 i el 1933 Sumant partits amistosos i oficials marcà 214 gols en 207 partits, xifra que en Lliga fou de 49 gols en 60 partits Guanyà una Copa d’Espanya 1928 i una Lliga 1929 Posteriorment fitxà per l’Atlético Aviación

Extrem esquerre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-66 procedent de Las Palmas Al final de la temporada 1964-65 fou cedit al filial barcelonista, el Comtal, amb el qual ascendí a segona divisió Disputà 124 partits amb el primer equip blaugrana i marcà 21 gols Guanyà una Copa del Generalísimo 1963

Fou almirall de l’armada d’Índies i lluità 1641 contra els anglesos, que foragità de les illes de Santa Catalina i de la Providència Acompanyà Joan Josep d’Àustria a l’expedició a Nàpols 1647 El poeta Baltasar Gracián publicà un escrit en lloança de la seva conducta Prengué part en la guerra dels Segadors de Catalunya i morí en una nau davant Barcelona

De ben petita marxà a viure a Barcelona amb la seva família Migfondista, pertanyé al FC Barcelona des del 1969 i al Centre Gimnàstic Barcelonès Fou campiona de Catalunya de 800 m 1970, 1971, de 1500 m 1970, 1971 i de cros individual i per equips 1971 Així mateix, tingué els rècords catalans de 800 m, de 1500 m, de 4 × 800 m amb el FC Barcelona, que també fou rècord d’Espanya i de 1500 m en pista coberta, entre els anys 1970 i 1971 Es retirà de la competició esportiva el 1973

Les primeres notícies d’una activitat musical a la ciutat són del segle XVI i es refereixen a la contractació d’Ambrosio López com a primer mestre de capella de la catedral el 1574 En èpoques posteriors -i abans de la clausura de la capella el 1828-, destacà en el mateix càrrec Joaquín García segle XVIII, autor de diverses misses, motets i villancicos El 1845 s’inaugurà el Teatro Bartolomé Cairasco de Figueroa i tingué lloc un dels esdeveniments que marcaren més la vida musical de la ciutat, el naixement de la Sociedad Filarmónica de Las Palmas Deu anys més tard, l’associació arribà a un…