Resultats de la cerca

Vídua 1342, el seu fill Lluís I restà sota la tutela del seu cunyat Joan, duc d’Atenes, nomenat vicari del regne Intervingué en la pau que culminà en la renúncia de Joana I de Nàpols al domini de Sicília i el seu reconeixement d’aquell regne 1347 Favorable, bé que veladament, als barons sicilians i contrària, per tant, a la política procatalana de Joan, a la seva mort 1348 pressionà perquè Lluís I donés suport als nobles Palizzi —entre els quals Matteo, que ella féu tornar del seu exili a Pisa— i Chiaramonte, que desencadenaren una veritable guerra civil

Estudià mecànica de precisió del moviment a Graz, on, des del 1958, també estudià dansa El 1959 debutà com a ballarí al teatre de Graz El 1960 es traslladà al teatre de Bremen com a ballarí solista Amplià els seus estudis de dansa a l’Acadèmia Internacional de Krefeld i Colònia, amb Viktor Gsowsky i Nadine Legat, i jazz-dance amb Walter Nicks El 1962 esdevingué membre de la Companyia de Dansa de Colònia Collaborà amb George Ballanchine com a ballarí convidat El 1967 començà la seva tasca coreogràfica a l’Estudi de Dansa de Colònia Del 1968 al 1978 fou coreògraf de la Companyia de Dansa de…

De 1971 a 1982 treballà en l’administració de la Universitat de Klagenfurt Aquest any publicà la seva primera novella, Menschenkind ‘Persona’, primer volum de la trilogia Das wilde Kärnten ‘La salvatge Caríntia’, que inclou també Der Ackermann aus Kärnten ‘El pagès de Caríntia’, 1980 i Muttersprache ‘Llengua materna’, 1982, i amb el qual guanyà el segon premi Ingeborg Bachnmann Seguiren Der Leibeigene ‘El servent’, 1987 Friedhof der bitteren Orangen ‘Cementiri de les taronges amargues, 1990, Das Zöglingsheft des Jean Genet ‘El quadern escolar de Jean Genet’, 1992,…

Fill de pare austríac i mare de la minoria eslovena de Caríntia, passà part de la infantesa al Berlín ocupat i el 1948 retornà a la seva localitat natal Començà estudis de dret a la Universitat de Graz, que abandonà el 1965 per a dedicar-se professionalment a la literatura, després de la publicació del seu primer recull de narracions, Die Hornissen ‘Les vespes’, 1965 La seva producció, situada entre l’hermetisme i la provocació, aviat el convertí en un destacat exponent de l’avantguarda, que, amb el temps, ha assolit un accent inconfusible i sovint discutit De la seva narrativa,…

Estudià dret i el 1976 s’uní a l’ultradretà Partit de la Llibertat Austríac Freiheihtspartei Österreichs FPÖ, fundat per antics membres nacionalsocialistes, del qual esdevingué líder deu anys més tard, i adoptà una retòrica antiimmigració que li feu augmentar substancialment l’electorat El 1989 fou elegit governador del land de Caríntia, càrrec que hagué de dimitir el 1991 per unes declaracions favorables al nazisme, però fou reelegit en el càrrec el 1999 i el 2003 En les eleccions parlamentàries d’octubre del 1995 aconseguí el vot del 22,6% de l’electorat i es convertí d’aquesta…

Fou l’impulsor del moviment modern a Àustria Professor a la Kunstakademie de Viena 1956 i urbanista de la ciutat 1958, posà en marxa la reestructuració de la capital austríaca A la Sala Municipal de Viena 1954-58, així com a les de Bremen i Ludwigsburg, revestí l’estructura d’acer amb alumini Juntament amb Auböck, creà una colònia de xalets prefabricats, seguint de prop els esquemes de la Werkbund

Doctorada en filosofia, fou premiada pel Gruppe 47 i, amb ell, participà de l’inquietud política davant l’Alemanya Federal Ha escrit poesies Die gestundete Zeit ‘El temps ajornat’, 1953, Anrufung des Grossen Bären ‘Invocació de l’Ossa Major’, 1956 prosa narrativa Das dreissigste Jahr ‘L’any trenta’, 1961, Ein Ort für Zufälle ‘Un lloc per a casualitats’, 1965, Simultan ‘Simultani’, 1972 novella Malina 1972 i comèdies per a la ràdio, com, p ex, Der gute Gott von Manhattan ‘El bon Déu de Manhattan’, 1958

Sovint emprà el nom llatinitzat Jacobus Gallus Treballà a Viena, a Olomuc i a Praga Deixà dinou misses i molts motets, recollits en un Opus musicum 1586-91 Les seves obres són una síntesi de l’escriptura contrapuntística dels francoflamencs amb l’escola policoral veneciana

Feu els primers estudis musicals a la seva ciutat natal i els amplià amb Karl Scheit a Viena més tard perfeccionà la seva tècnica amb Andrés Segovia a Santiago de Compostella El 1961 obtingué el primer premi en el Concurs Internacional de Guitarra de París Feu una important carrera de solista amb actuacions en alguns dels festivals de música més importants, com ara els de Salzburg, Viena, Dresden, Leipzig, Berlín i Osaka Fou intèrpret habitual de música de cambra i collaborà amb músics i cantants com Aurèle Nicolet, Pierre-Lukas Graf, Peter Schreier o Kurt Equiluz Del 1964 al 1983 fou…

Germana de l’actor Maximilian Schell Alguns dels seus films més importants són Die letzte Brücke 1954, ‘L’últim pont’, premi d’interpretació a Canes, Gervaise 1955, premi d’interpretació a Venècia, Le notti bianche 1957, The Brothers Karamazov 1957, Cimarron 1960, Ich bin auch nur eine Frau ‘Només soc una dona’, 1962, Le diable par la queue 1968, The Odessa File 1974, Cross of Iron 1976, etc