Resultats de la cerca

Tenen fulles oposades imparipinnades, de folíols ovals o lanceolats, aguts i de vora dentada, flors petites disposades en panícules i fruits en sàmara D’algunes espècies hom aprofita la fusta freixe , que és dura i elàstica, semblant a la de roure, però de color més clar, i que és molt apreciada en ebenisteria i per a fer peces de precisió Les espècies presents als Països Catalans són el freixe de flor Fornus , propi, sobretot, de les terres submediterrànies orientals, però que reapareix a les muntanyes valencianes, el freixe de fulla gran F excelsior , comú a l’Europa central i que només…

Antigament el blanquer era un menestral que adobava les pells amb tanins vegetals roldor, sumac i escorces després d’haver fet els treballs de ribera, neteja i eliminació de substàncies no útils pèls, etc fins a obtenir pells “en blanc” —d’on deriva el nom de l’ofici—, que eren lliurades a l'assaonador Els blanquers s’organitzaren en gremi a Barcelona i a Perpinyà al s XIII A València, la blanqueria musulmana fou continuada pels menestrals cristians al s XIII i rebé, com a Barcelona, ordinacions de Joan I s XIV A Palma Mallorca, blanquers i assaonadors units obtingueren…

La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medullars en sentit radial aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de període anual La part més ferma i compacta és la més propera al cor, i la més feble i blanquinosa és l’albeca, immediata a l’escorça La matèria que el tronc aporta és apta per a la construcció de bastiments i de mobiliari Hom anomena fusta tova aquella que, com la d’avet o la de balsa, tenen poc pes específic, fusta dura la que té un pes específic elevat, com la del…

Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…

La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a…

Malgrat trobar-se rarament en estat natiu i ésser relativament escàs constitueix un 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre, és localitzat en dipòsits extensos, la qual cosa facilita notablament la seva explotació La seva mena més important és la galena PbS Altres menes, menys abundants, són l' anglesita PbSO₄, la cerussita PbCO₃ i el mini Pb₃O₄ L’obtenció del metall té lloc transformant els minerals en l’òxid PbO i reduint posteriorment aquest amb carbó El refinatge del metall és efectuat mitjançant un procés electrolític El metall té un color…

Aquests sistemes consten d’uns components físics, anomenats maquinari o hardware , i d’uns components lògics o formals, anomenats programari o software Els components físics són constituïts per l' ordinador , element que efectua pròpiament el tractament de les dades o sigui, les operacions aritmètiques i lògiques, i l’equip perifèric , conjunt de màquines que proporcionen a l’ordinador l’entrada, l’emmagatzematge i la sortida La informàtica dissenya els elements constituents de l’estructura lògica o arquitectura de l’ordinador i de l’equip perifèric Els components lògics d’un sistema de…

L’element natural és una barreja de quatre núclids 54 5,8%, 56 91,7%, 57 2,2% i 58 0,3% hom en coneix cinc núclids artificials 52, 53, 55, 59 i 60 Propietats físiques del ferro Propietat Valor nombre atòmic 26 pes atòmic 55,847 estructura electrònica Ar 3d 6 4s 2 estats d’oxidació +2, +3 densitat a 20ºC 7,86 g/ml punt de fusió 1535ºC punt d’ebullició 2750ºC conductivitat tèrmica a 25ºC 0,804 W/cmK resistivitat tèrmica a 20ºC 9,71 μΩcm radi iònic Fe +2 0’74 Å Fe +3 0,64 Å potencials d’ionització, en eV I 7,870 II 16,18 III 30,651 Varietats i minerals de ferro El ferro és,…

El fraccionament del dia i de la nit recolzà originàriament en el moviment aparent del Sol i dels estels per la volta celeste, i els primers rellotges aprofitaren aquest moviment, conseqüència de la rotació de la Terra, per a indicar el transcurs de les hores Instruments astronòmics com el rellotge de sol, l’ astrolabi i el nocturlabi sorgiren per a poder efectuar, indirectament o directament, la lectura de l’hora indicada pel rellotge celeste mitjançant l’observació de la posició dels astres respecte de l’horitzó local Per disposar de l’hora actualitzada en…

És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…