Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Damià Descatllar i de Peguera
Història
Senyor del Catllar i castellà de Llívia, fill de Ponç Descatllar i de Pau i de Marquesa de Peguera, senyora de Besora.
El 1460 es casà amb Joana d’Hortafà i d’Oms, la qual li portà en dot Formiguera, al Capcir Partidari de Joan II, reconegué al principi la dominació de Lluís XI de França als comtats de Rosselló i Cerdanya i rebé d’ell les rendes dels vescomtats d’Évol 1464 i d’Illa 1467, confiscats a Guillem Ramon de So i de Castro i a Galceran de Pinós, respectivament Això no li impedí de convertir-se, el 1472, en un dels caps de la revolta contra l’ocupació francesa Després d’apoderar-se de la torre Cerdana, a la vall de Querol 1474, i altres castells, dirigí un atac, frustrat, contra la vila de Puigcerdà…
Joan de Llupià i de Pagès
Història
Baró de Llupià i de Castellnou, senyor de Vilarmilà.
Fill gran de Carles de Llupià i de Llupià El 1586 es casà amb Jerònima Joli i Cants, que li aportà la baronia de Pià El 1580 els nyerros l’assetjaren, ensems amb el seu germà Gaspar, a Catllar de Conflent, però fou alliberat per Miquel de Vilanova, baró de Molig, i el cònsol de Perpinyà Bernat Reard tots plegats derrotaren els nyerros prop del pont de Prada
Lluís Descatllar i Desbac
Història
Senyor de Besora i del Catllar.
Fou regent de la tresoreria 1627-29 i famós perseguidor de bandolers Durant la guerra dels Segadors lluità a Barcelona, a la Plana de Vic i a la vegueria de Camprodon, al servei de la generalitat de Catalunya
Ponç Descatllar i de Móra
Història
Senyor del Catllar i castellà de Llívia.
Ajudà Pere el Cerimoniós en la guerra contra Jaume III de Mallorca Després d’haver-li confiat el castell d’Elna, el monarca li cedí les rendes de Llívia, de la qual més tard obtingué la castellania, mitjançant compra a Bernat de So, convertida en hereditària per disposició reial
Guerau de Queralt i de Rocabertí
Història
Fill segon de Pere (V) de Queralt i de Castellnou.
Heretà la senyoria de Ceret i uns drets a Castellnou i al vescomtat de Rocabertí Fou un dels enviats a tractar el matrimoni de l’infant Joan amb la filla Violant, de Galeazzo II Visconti de Milà 1372 Anà a servir el rei de Xipre amb 250 llancers 1378 Per matrimoni amb Beatriu d’Olzinelles tingué els castells de Cànoves i de Catllar El seu germà gran Dalmau I li empenyorà Vespella 1380 El rei li vengué Pallerols, Sant Antolí, Timor i Gàver, però llurs habitants tractaren la redempció i la incorporació a la corona Amb el seu nebot, Pere VI de Queralt i de Pinós combaté contra el…
Joan de Bardaixí
Història
Cavaller, senyor del Catllar (Tarragonès) i de Gimenells (Segrià), fill d’Antoni de Bardaixí, senyor d’Albesa.
Camarlenc d’Alfons el Magnànim, a qui serví en les campanyes de Sardenya i de Còrsega 1420 i de Nàpols 1423, restà presoner de Francesco Sforza quan aquest prengué la ciutat Serví a la flota de l’infant Pere fins el 1425 en les seves incursions a Calàbria, Àfrica i Gènova Prengué part en la guerra contra Castella del 1429
Narcís Descatllar i de Sarriera
Història
Senyor del Catllar, castlà de Rocabruna i marquès de Besora, títol que li fou concedit per Carles II el 1697.
Fill de Lluís Descatllar i Desbac, fou protector del braç militar i partidari del rei arxiduc Carles III, que el 1707 li atorgà el títol de gentilhome de cambra, el mateix any li foren conferides les dignitats de mestre racional i de batlle general de Catalunya, en les quals, després de la seva mort, fou succeït pel seu fill Joan Descatllar i de Cartellà
marquesat de Besora
Història
Títol concedit el 1698 a Narcís Descatllar i de Sarriera, senyor de Besora (Ripollès), de Catllar (Ripollès) i de Rocabruna (Garrotxa), mort el 1707.
Passà als Queralt, comtes de Santa Coloma, i als García de Samaniego, marquesos de La Granja de Samaniego