Resultats de la cerca

Doctor en filosofia i lletres per Montpeller Mestre a Torroella de Montgrí durant 22 anys, hi fundà l’Ateneu Publicà un Manual de Geografia de Catalunya 1921, premiat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, i collaborà al Butlletí dels Mestres 1922-23 Dirigí el grup escolar Lluís Vives, a Barcelona Fou membre de la ponència de la divisió territorial de la Generalitat i cofundador de la Societat Catalana de Geografia S'afilià a Esquerra Republicana i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya 1932 La seva obra fonamental és el volum de Les terres catalanes 1954-57

Decebut de la formació rebuda a Llotja, s’inspirà directament en la natura, actitud que inculcà després als seus deixebles Retratista i autor d’escenes religioses, on encara sobreviu l’esperit dels natzarens, rebutjà dues vegades una càtedra a Llotja i preferí de crear, el 1868, una acadèmia particular enfrontada amb l’art oficial més en l’actitud que no pas en l’estètica Del seu mestratge, que omplí més de trenta anys de la vida artística del país, se’n beneficiaren Romà Ribera, Ricard Canals, Josep M Sert, Adrià Gual, Marià Pidelaserra, Xavier Nogués, etc

Biografia  Entrà a l’Escola Pia a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 19 d’agost de 1906 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat sacerdot el desembre del 1911 Exercí el magisteri de les primeres lletres a Moià 1911-14 i després a Igualada, Castellar del Vallès i Puigcerdà A Moià s’encarregà del naixent observatori meteorològic que havia iniciat el pare Josep M Jaume Adquirí un conjunt d’aparells, com baròmetre, termòmetre de mínimes, psicròmetre, evaporímetre i pluviòmetre Començà a anotar els núvols que hi havia i el grau…

Biografia Fill de pagès, entrà al noviciat de l’Escola Pia de Sabadell el 4 de març de 1849 i hi professà el 3 de març de 1851 Cursà els estudis eclesiàstics a Moià, on s’insistia fortament en l’aprenentatge de les matemàtiques i de les ciències per respondre a les necessitats de l’ensenyament que demanava la societat industrial Començà a ensenyar a Sabadell a la classe d’aritmètica Al mateix temps aprofundí en l’estudi de la teologia moral Tenia poca salut i el destinaren a Mataró 1864-71, on donà classes de geometria i trigonometria rectilínia Després d’una estada a Igualada 1871-74, fou…

Entrà a l’Escola a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 9 d’agost de 1903  Féu els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i Terrassa Fou ordenat sacerdot a Barcelona el 18 de desembre de 1909 S'especialitzà en l’ensenyament dels pàrvuls, de manera que era conegut entre els companys de comunitat com el “doctor dels pàrvuls” Residí successivament en els collegis d’Igualada, Balaguer, Barcelona Sant Antoni, Tàrrega i, finalment, Puigcerdà, on la grip del 1918 li tallà la vida a trenta dos anys Bibliografia  "Consueta” Catalogus Religiosorum Scholarum Piarum Hispaniae et Ultra Maria qui…

Gran coneixedor de la flora del Conflent, la Cerdanya i el Vallespir, començà a publicar, a partir del 1970, una Flora Catalana en dos volums, molt rica d’illustració, en la qual recull les plantes vasculars de la Catalunya del Nord, i un Primer herbari de la Flora d’Andorra 1981

Es dedicà a la docència a diferents centres de Das Baixa Cerdanya, Roses i Figueres Fou fundador de l’Acadèmia Monturiol 1913, prestigiosa entitat, on estudiaren, entre d’altres, Alexandre Deulofeu, Jaume Terrades i Anna Maria Dalí Afeccionat al periodisme, collaborà, des de molt jove, a La Veu de L’Emporda El 1928 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica Hi residí en una propietat que anomenava Mon Clos Conegué el català Lluís Quer i Boule, ambaixador d’Espanya en aquest país, amb el qual hi creà I'Instituto Hispánico Fou autor de poesia en català i en castellà, redactà…

De família de teixidors, hagué d’abandonar els estudis per a dedicar-se a l’ofici familiar De temperament autodidàctic i creador, fundà el 1905, després d’uns contactes truncats amb l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, l’Escola Horaciana El decenni següent fou decisiu en la seva orientació El curs 1912-13 deixà l’Escola i es diplomà a Ginebra a l’École des Sciences de l’Éducation, i descobrí l’escola geogràfica francesa de P Vidal de la Blache i el geògraf J Brunhes Anà contractat a Bogotà 1915-18, on fou rector del Gimnasio Moderno, del qual renovà l’orientació pedagògica Simultàniament…