Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
Palau de Cerdanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la Baga, al límit amb la Baixa Cerdanya, estès des del pla de Salines (2 205 m alt), el coll de la Bassa i el coll de la Creu de Maians, a la serralada que separa la Cerdanya de la vall de Ribes (Ripollès), fins a la vall de la Llavanera.
El terme és drenat a més pels torrents de n'Aragó i de Vilallobent aquest darrer, tot al llarg del seu curs, constitueix la frontera estatal francoespanyola Els sectors més alts del terme per sota els 2 000 m alt són boscats bosc de Palau Hi ha 300 ha conreades, 263 de les quals són de prats i farratge El bestiar boví és important 280 caps Altres conreus són els cereals 57 ha i les hortalisses 2 ha Part important de la població activa treballa a Osseja El poble 1 246 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al sector més pla del terme, a la dreta de la Llavanera, 1 km a l’W d’…
l’Alta Cerdanya
Comarca de la Catalunya del Nord, una de les dues en què es divideix la Cerdanya. Cap de comarca, Montlluís.
És situada a la zona axial dels Pirineus, i comprèn una part de l’alta vall del Segre la Cerdanya pròpiament dita, l’altiplà de la Perxa, que pertany a la conca de la Tet, el massís del Carlit que comparteix amb el Capcir i la vall de Querol La frontera francoespanyola, des del pacte de Llívia 1660, divideix la Cerdanya, unitat física i humana ben definida, en dues comarques El centre comarcal tradicional, la vila de Puigcerdà, restà dins la Baixa Cerdanya, fet que ha motivat que l’Alta Cerdanya no presenti les característiques d’una comarca humana ben estructurada Limita al N amb el…
Odelló de Cerdanya
Poble
Poble (1 590 m alt) del municipi de Font-romeu (Alta Cerdanya), situat al vessant del roc de la Calm, dominant el riu d’Angost i el pla de la Perxa.
El lloc és esmentat ja el 839 De l’església parroquial, romànica, del s XI, depèn el santuari de Font-romeu Fins a la fi del s XIX fou un petit municipi d’economia ramadera vaques de llet i agrícola naps, d’una certa anomenada, herba, farratge que comprenia també l’antic poble de Vià, però, a partir del 1900, el creixement de la caseria de Font-romeu, al voltant del famós santuari, provocat pel desenvolupament de l’estiueig, el turisme, els esports d’hivern i les cases de repòs, l’han transformat i han fet de Font-romeu el cap del municipi Al lloc de Castellàs s’han descobert antics hàbitats…
séquia de la Cerdanya
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia derivada del riu d’Aravó (afluent, per la dreta, del Segre) al molí de la Vinyola, dins el terme d’Enveig (Alta Cerdanya), que rega la plana cerdana a la dreta del Segre i del riu d’Aravó.
comtats de Rosselló i Cerdanya
Història
El primer en la seva extensió del segle IX, coincidint amb la diòcesi d’Elna i que comprenia per tant, a més de la plana costanera del Rosselló, el vescomtat de Castellnou , el Vallespir i el Conflent, i el segon sense el Berguedà, que foren tinguts en feu pel comte Sanç I i pel seu fill Nunó I, a la mort del qual revertiren a la corona el 1242 i que Jaume I cedí al seu fill Jaume com a part integrant del regne de Mallorca Jaume I de Catalunya-Aragó preveié ja el 1261 en el seu testament la partició dels seus estats entre els seus fills Pere i Jaume, a qui adjudicà el regne de Mallorca, els…
la Cabanassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al pla de la Perxa, a la dreta de la Tet, que envolta, en gran part, el terme de Montlluís; el riu de Jardó, afluent de la Tet, separa el terme, al sud, del de Sant Pere dels Forcats; a l’oest del coll de la Perxa enclou, encara, un petit sector de la vall de Bolquera, dins la conca del Segre.
La part baixa del terme és regada per la séquia dels Molins La ramaderia bestiar boví i l’agricultura, d’alta muntanya cereals i hortalisses, formen la base econòmica del municipi l’Estat francès hi establí, a la fi del s XIX, un important assecador de llavor de pi per al repoblament La indústria làctia mantega, formatge ha adquirit importància el 1948 la cooperativa de la Cabanassa, a la qual es vincularen els municipis del Capcir i de l’alt Conflent, s’uní amb les d’Er Alta Cerdanya i Prada Conflent El poble 1 520 m alt, a l’esquerra del riu de Jardó les cases de la dreta del…
Dorres
© JoMV
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al vessant S del massís del Carlit (pic de Collroig, 2.804 m).
Comprèn la vall dels Estanyets, al nord, amb prats i boscs, oberta vers la ribera d’Angostrina i separada de la part baixa del terme per un sector morènic serrat dels Llops, pic de Mollet, erm i pedregós, format per blocs granítics, que arriba fins a les cases del poble Aquest sector és travessat pel canal de Dorres , que duu l’aigua de la vall dels Estanyets als camps propers, on, a més de prats, hom conrea cereals blat i sègol, patates i arbres fruiters La ramaderia més de 200 caps de bestiar boví és una de les bases econòmiques Hi ha fonts d’aigües sulfuroses termals, una de les quals donà…
el Reür
Riu
Riu de la Cerdanya, afluent, per la dreta, del Segre, format a Ur (Alta Cerdanya) per la confluència dels rius d’Angostrina i de Brangolí.
Poc després constitueix el límit entre els municipis de Puigcerdà Baixa Cerdanya i la Guingueta d’Ix Alta Cerdanya i, per tant, frontera francoespanyola, fins a l’aiguabarreig amb el seu collector
Lluç
Llogaret
Llogaret del municipi de Santa Llocaia (Alta Cerdanya), a l’E del poble, prop del límit amb el territori de Llívia (Baixa Cerdanya).
És bastit al sud del coll de Lluç 1 345 m alt, al voltant de l’església de Sant Esteve, a la dreta del torrent de Lluç que neix al puig d’Estaca i és tributari del Segre, per l’esquerra, a través del torrent de la Verneda El lloc fou donat el 890 pels comtes de Cerdanya al monestir de Ripoll
Osseja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya.
Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, entre la masia de la Quera i Palau de Cerdanya pel vessant de l’esquerra s’estén per la vall del riu, fins al pla de Salines 2 205 m alt, vora el límit amb la vall de Ribes Ripollès al N comprèn encara un petit sector de la plana cerdana drenat pel Rigat que aflueix al Segre vers la Guingueta d’Ix L’agricultura és afavorida per dos canals d’irrigació que arriben fins al terme de Naüja Hi ha 308 ha conreades, de les quals 265 són per a prats i pastures La resta són dedicades als cereals 3 ha, a fruiters 3 ha de pereres i a hortalisses…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina