Resultats de la cerca

En la seva joventut formà part del Partit Popular Francès, amb el qual rompé el 1938 per dedicar-se a la jurisprudència Graduat el 1941, fou professor de dret a les universitats de Poitiers 1942-43, Bordeus 1943-55, on el 1946 creà l’Institut d'Études Politiques IEP, i París 1955-85, on fou director del departament de ciències polítiques 1969-75 L’obra  Les partis politiques 1951 esdevingué un clàssic de la sociologia política francesa Formulà una "llei" que vinculava els sistemes electorals majoritaris a una volta amb el bipartidisme, i els sistemes proporcionals o majoritaris a dues voltes…

Després d’estudiar ciències polítiques s’establi com a assessor de recursos humans Fill d’un pare obès i ell mateix afectat en la infantesa de sobrepès, a inicis dels anys vuitanta començà a interessar-se per la nutrició i els mètodes d’aprimament arran dels hàbits alimentaris que hagué d’adoptar com a cap de personal d’una multinacional farmacèutica Ell mateix ideà un mètode propi, més tard conegut amb el seu nom, consistent no en reduir les quantitats ingerides sinó a evitar determinats tipus d’aliments, exposat en els llibres Comment maigrir en faisant des repas d’affaires 1986 i Je mange…

Professor a la Sorbona i a l’École Pratique des Hautes Études, la seva contribució, propera al marxisme, és una de les més influents en la historiografia francesa del s XX D’entre les seves publicacions destaquen sobretot Esquisse du mouvement des prix et des revenus en France au XVIIIe siècle 1953 i La crise de l’economie française à la fin de l’Ancien Régime et au début de la Révolution 1944, en les quals renovà l’estudi dels precedents i les causes de la Revolució Francesa En collaboració amb R Mousnier publicà Le XVIIIe siècle Révolution intellectuelle, technique et politique…

Durant la Primera Guerra Mundial encapçalà un comitè anglofrancès per a l’organització dels subministraments als aliats Participà en les conferències preparatòries del tractat de Versalles i en 1919-23 fou secretari general adjunt de la Societat de Nacions Durant la Segona Guerra Mundial, exiliat a Londres, fou assessor de De Gaulle i collaborà estretament amb els governs dels EUA i britànic Projectà el pla econòmic que, posat en pràctica el 1947, establí les bases de la reconstrucció de França a la postguerra Ja el 1943 declarà públicament la necessitat d’impulsar una organització europea…

Professor a Lió 1945-49 i a la Sorbona 1949-52, succeí Louis Lavelle al Collège de France Dedicat de primer a la fenomenologia Structure du comportement, 1941, i Phénoménologie de la perception , 1945, participà amb JP Sartre i Simone de Beauvoir en la fundació de la revista “Les Temps Modernes” 1945 i definí la moral política de l’existencialisme a Humanisme et terreur 1947 Distanciat de Sartre 1953, cercà les vies d’una esquerra no comunista i criticà el marxisme escolàstic a Les aventures de la dialectique 1955

Passà a França el 1939 Debutà el 1942 estrenà obres de Camus Le malentendu , 1943, de qui fou la companya sentimental, Sartre Le diable et le bon Dieu , 1951, Anouilh, etc Del 1952 al 1954 treballà a la Comédie Française, i després passà al Théâtre National Populaire Després del 1975 treballà ocasionalment a l’Estat espanyol Interpretà també diversos films, entre els quals Les Enfants du Paradis 1958, de Marcel Carné i Orphée 1949, de Jean Cocteau El 1980 publicà les seves memòries Résidente privilégiée

Estudià al Conservatori de París i amplià la seva formació com a cantant amb G Lubin El 1963 debutà a Estrasburg i un any més tard cantà a Alemanya, on fou contractada com a membre de la companyia de la Deutsche Oper am Rhein, a Düsseldorf, i hi romangué fins el 1984 El 1977 fou Freia L’or del Rin i Gerhilde La valquíria al Festival de Bayreuth, i l’any següent es presentà amb èxit al de Glyndebourne Des del 1978 actuà també al Festival de Salzburg, on destacà especialment en papers mozartians, alguns dels quals enregistrà sota les ordres de directors com N Harnoncourt També abordà amb…

Vida Es formà a la capella de música de la catedral de Girona amb Josep Barba, i amb l’organista de l’església collegial de Sant Feliu, Anton Vidal De jove fundà una escola de música a Girona i, del 1851 al 1860, exercí de mestre de capella a la catedral de la ciutat Posteriorment s’establí a Barcelona, on fou membre de l’orquestra del Liceu i professor de música a l’escola de cecs i en una de sordmuts En aquelles dates havia començat a aplegar una important biblioteca musical a partir de l’adquisició de diferents impresos i manuscrits, i també una notable collecció d’instruments En la seva…