Resultats de la cerca

A la seva ciutat fou un dels promotors de la cultura i el nacionalisme catalans Hi presidí la delegació de Palestra S’exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on publicà la història de l’himne nacional d’aquell país Ha publicat en català, en poesia, Roses blanques 1934 en novella, A l’ombra del Montsià 1933, Rosa Maria 1935, Destins Mèxic 1947, sobre la guerra de 1936-39, i, pòstumament, el llibre de memòries La guerra civil i la revolució a Tortosa 1936-1939 2001 Collaborà a “Mirador” i a La Publicitat

De vida pintoresca, collaborà amb els autors de l’època i es destacà pels entremesos Los ciegos, Los gitanos, La visita de la cárcel , etc, i per dues comèdies burlesques, La muerte de Valdovinos i Las mocedades del Cid

Estudià dret i filosofia i lletres i ingressà en el cos diplomàtic residí a Anvers 1892, a Hèlsinki 1896 i a Riga 1898, d’on fou cònsol Esperit crític i introvertit, potser el seu fracàs matrimonial i una paràlisi progressiva foren els motius del seu suïcidi, al Dvina En morir deixà publicades poesies i collaboracions periodístiques, com les del diari “El Defensor de Granada”, dos llibres d’assaigs i dues novelles Granada la bella 1896, estudi alhora racionalista i intuïtiu de la idiosincràsia de la ciutat, sembla preludiar la seva obra Idearium español 1897, una de les primeres…

Vida i obra D’ascendència noble, visqué entre València, Nàpols i Madrid Des del 1592 assistí, amb el nom de Secreto , a l’Acadèmia dels Nocturns de València, en la qual participà en vint-i-quatre sessions, llegint-hi poesies i quatre discursos Prengué part en les justes poètiques organitzades per Bernat Català de Valeriola 1600 i en les celebrades amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort 1602 El 1616, amb l’intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns, fundà a València l’Acadèmia dels Muntanyesos del Parnàs, de la qual fou president Com a autor dramàtic, fou el capdavanter de l’…

Vida i obra Llicenciat en lletres i catedràtic d’institut Poeta líric i descriptiu, publicà Floraciones 1924, Cançons de terra i mar 1936 i Recança de tardor 1948 De la seva obra en castellà es destaca una versió mètrica del Poema del Mío Cid Com a estudiós de la literatura cal assenyalar els seus treballs Bibliografia general de Jacint Verdaguer 1952 i La Renaixença valenciana i Teodor Llorente 1985 Bibliografia Diversos autors 1988 3 Vegeu bibliografia

Els seus Ensayos poéticos 1826 motivaren una controvèrsia important dins el Romanticisme valencià Pertangué a l’Acadèmia Apollo, de València, potenciada per Juan Nicasio Gallego i Eugenio de Tapia Collaborà en El Fénix i altres periòdics Publicà les novelles Voyleano, o la exaltación de las pasiones 1827, Los terremotos de Orihuela 1829, Aventuras de un elegante 1832 de costums valencians i les històriques La conquista de Valencia por el Cid 1831, Los expatriados 1834, Juana y Enrique, reyes de Castilla i, molt influït per Byron, Grecia 1838 i La hija del Asia 1848 Conreà també…

Llibreter d’ofici, residí a València És autor d’un Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia de los Edetanos, vulgo del Cid València 1738, d’una Historia del cautiverio y dichoso rescate de la milagrosa imagen de Cristo crucificado València 1740, i de romanços a l’entrada de l’infant Carles a València Romance heroico , 1731 i a l’arribada de la relíquia de sant Pere Nicolau Pasqual Demostraciones festivas , 1743 Escriví quatre comèdies, inèdites, dues de les quals foren representades a València El martirio más sangriento y muerte en cama de flores…

Vida i obra Al cenacle literari valencià dit Acadèmia d’Apollo 1826-27, on es polemitzà a propòsit dels seus Ensayos poéticos 1826, i a la tertúlia de Mariano de ↑ Cabrerizo es relacionà amb escriptors castellans com Juan Nicasio Gallego i Eugenio de Tapia i amb els valencians que participaren en la incorporació del romanticisme potser també amb el català Ramon ↑ López i Soler , que l’hauria influït en l’opció de la novella històrica Hi contribuí amb novelles predominantment sentimentals Voyleano, o la exaltación de las pasiones , 1827, deutora del Werther de Goethe, malgrat el que, potser…

Vida i obra Membre d’una noble família catalana, ingressà a l’orde dels jesuï-tes el 1759 Amb motiu de l’edicte d’expulsió 1767 s’exilià a Itàlia, a la ciutat de Ferrara Com a escriptor començà publicant obres literàries, de les quals destaca la traducció italiana de poetes castellans cinccentistes Roma 1786 Fou poeta en llatí, italià i castellà La seva obra cabdal, però, és la Historia crítica de España y de la cultura española, en vint volums Madrid 1783-1805, escrita a Bolonya i a Roma en italià només aconseguí de publicar-ne els dos primers volums Foligno 1781 Florència 1787, i en deixà…

Fill d’un comediògraf aragonès i de mare lleonesa i germà del també escriptor Rafael Marquina Format a Barcelona, escriví a “Pèl & Ploma” i “Joventut” Collaborà amb Amadeu Vives i Jaume Pahissa Es casà amb Mercè Pichot, germana del pintor Ramon Pichot i de la contralt Maria Gay Vers el 1907 es traslladà a Madrid, on esdevingué una gran figura del teatre castellà, tot fent reviure les glòries de l’edat mitjana, dels Reis Catòlics i de l’imperi de Carles V Hàbil versificador, el seu teatre, digne, amb una retòrica pròpia del segle d’or castellà i amb influències directes del “Romancero”,…