Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
cigne
© C.I.C. - Moià
Ornitologia
Gènere d’ocells palmípedes de l’ordre dels anseriformes
, de la família dels anàtids, de dimensions mitjanes, variables segons les espècies.
Com els ànecs, tenen el cos feixuc i protegit per un dens plomatge greixós i hidròfug Tots són aquàtics, excellents nedadors i voladors, molt elegants quan neden, però de caminar feixuc Tenen el coll molt llarg i flexible En general no hi ha distinció entre ambdós sexes Els cignes són generalment animals típics dels climes freds i temperats A l’estiu es troben al nord de la regió eurasiàtica, i a l’hivern emigren cap al sud fins a les costes mediterrànies Són gregaris i diürns, i s’alimenten de fulles i brots de determinades plantes de ribera, d’insectes, de larves, de crustacis, de molluscs…
cigne cantaire
© Sciadopitys
Ornitologia
Cigne d’uns 150 cm de llargària que es diferencia del cigne mut per tenir la base del bec de color groc i la punta negra.
Emet un so potent i força harmònic És gregari, excepte en l’època de cria
cigne petit
© Tim Bowman
Ornitologia
Cigne d’uns 120 cm de llargada, amb el coll més curt que el cigne mut i el cigne cantaire, i sense protuberància a la base del bec, que és de color negre a la punta i groc a la base.
cigne mut
© Fototeca.cat
Ornitologia
Cigne d’uns 150 cm de llargada, amb el bec de color de taronja i amb una excrescència negra en forma de tubercle.
cigne trompeta
nanorca13 (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Cigne propi de l’Amèrica del Nord, amb el bec totalment negre; emet un so semblant a un xiulet estrident.
cigne negre
Ornitologia
Cigne de dimensions petites, de coll llarg i de cap petit.
El plomatge és tot de color negre i li dóna un aspecte molt elegant La punta del bec és blanca, i la resta, de color vermell És difós per Austràlia i Tasmània, on viu en petits grups i és protegit per evitar-ne l’extinció
cigne de coll negre
Ornitologia
Cigne d’1 m de llargada.
Tot el cos és de color blanc, excepte el coll i el cap, que són negres El bec és grisenc, amb la punta groga, i a la base hi ha una protuberància vermella És propi de les regions meridionals de l’Amèrica del Sud
anseriformes
© Corel
Ornitologia
Ordre de la classe dels ocells, que comprèn la majoria dels ocells que antigament es reunien en el grup dels palmípedes.
Són ocells aquàtics, de tíbia curta Els dits anteriors de les potes són units per una membrana, més o menys totalment, que els ajuda a impulsar-se dins l’aigua El dit posterior és lliure i és implantat més amunt que els altres la seva mida varia segons les espècies El bec és, en els uns anàtids , ample i pla, amb les vores proveïdes pel costat intern de fines làmines còrnies són lamellirostres en els altres anímids és fort i curt, semblant al de les gallines El plomatge és dens i abundant Molts tenen una glàndula sebàcia prop de la cua l’animal recull amb el bec el greix que segrega, i se…