Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Fondespatla
Municipi
Municipi del Matarranya, a la depressió morfològica de l’Ebre, estès a la dreta del Tastavins (límit occidental), a l’interfluvi d’aquest i el riu de la Pena.
És accidentat pels contraforts nord-occidentals del port de Beseit la mola de Fuell i la punta de l’Ombria, amb altituds per damunt dels 1000 m Unes dues terceres parts del territori són cobertes per boscs de pins i carrasques 2 244 ha i per pastures 338 ha Hi predomina l’agricultura de secà oliveres 377 ha, cereals 343 ha, vinya 326 ha i ametllers 91 ha el regadiu es limita a 58 ha hortalisses i blat de moro La ramaderia bestiar porcí i oví hi és poc important Hi ha pedreres d’argila refractària i jaciments de bauxita Les activitats industrials deriven de l’agricultura elaboració d’oli i d’…
Son Servera
Son Servera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, accidentat per les serres de Llevant.
Situat al SE de la robusta península d’Artà, les serres mesozoiques, deprimides, integren el llindar de Manacor Les carenes culminen a 370 m alt al puig de ses Fites amb els termes d’Artà i Sant Llorenç des Cardassar, 340 m al puig des Corb, i, al límit amb Capdepera, 370 m al puig Gros, 352 as Pinet i 315 al penyal Roig serra de son Jordi El litoral s’inicia amb el cap des Pinar des Raig i coincideix amb la meitat septentrional de la badia de Son Cervera també anomenada d’Artà S'hi troben de N a S la platja de sa Marjal amb les cales des Port Vell i des Port Nou, la punta Roja i…
Gascunya
País d’Occitània, limitat a l’W per l’oceà Atlàntic, al N i a l’E per la Garona i al S pels Pirineus i pel País Basc; correspon als departaments francesos de Gèrs, Landes i Alts Pirineus i part dels de Gironda, Olt i Garona, Tarn i Garona, Alta Garona, Arieja i Pirineus Atlàntics.
La província romana Novempopulania rebé el nom actual dels gascons o vascons vascó, que, procedents del vessant meridional dels Pirineus, s’hi establiren ja des del 561 El 602 el territori fou incorporat a Aquitània, sota el govern del duc galloromà Genialis, que fou reconegut com a tal pels germans Teodoric II de Borgonya i Teodored II d’Austràsia, els quals havien acabat de sotmetre els gascons L’afebliment dels reis merovingis afavorí que aquests pobles recuperessin l’autonomia, i l’aliança amb els aquitans permeté la restauració de l’antic regne de Tolosa entre el 660 i el 670, regit pels…
Mallorca
Illa
La més gran de les Illes Balears, que ocupa la posició central dins l’arxipèlag.
És situada entre els parallels 39° 15´ 45´ punta de ses Salines i 39° 57´ 15´ cap de Formentor de latitud N, i els meridians 2° 21´ 23´ punta Negra de Sant Elm i 3° 39´ 22´ cap de Pera de longitud E És separada uns 37 km de l’altra balear, Menorca, al N, i 81 km de les antigues Pitiüses, mentre que la distància de la costa continental supera els 200 km aquesta situació li confereix un grau elevat d’insularitat Les dimensions màximes de l’illa són 96 km d’E a W i 76 km de N a S amb una superfície de 3625,77 km 2 el 72,3% de la total de l’arxipèlag i 416…