Resultats de la cerca

És centrat en una cova, on, segons la tradició, tingué lloc la cèlebre batalla de Covadonga , considerada el punt inicial de la reconquesta de la península Ibèrica El 718, Pelagi, al capdavant d’un grup d’asturs, inicià una rebellió contra els musulmans d’Al-Andalus, però hagué de refugiar-se a les muntanyes El 722 pogué vèncer un destacament sarraí a les ordres d’'Alqama La importància de la batalla és explicada exageradament per les cròniques cristianes del segle IX Alberdense i d’Alfons III, mentre que no és esmentada pels cronistes àrabs Posteriorment, hom ha concedit a la…

Fou membre del CA La Santina 2005-06, del CA Benacantil Puerto de Alicante 2007-09, del València Terra i Mar 2010-15, i des del 2016 del València Club Atletisme Especialista en velocitat, guanyà els campionats d'Espanya de 100 m a l'aire lliure 2013, 2014 i 2016 i de 200 m a l'aire lliure 2013 El 2010 aconseguí el record d'Espanya absolut de 4x100 m Participa en Campionats d'Europa 2010, 2014 i 2016, en els Jocs del Mediterrani 2009 i 2013, on el 2013 guanya la medalla de plata en els 100 m, i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016

Inicialment protegia una àrea de 16925 ha pròxima al santuari de Covadonga Fou el primer espai protegit de l’Estat espanyol L’ampliació de la protecció a la resta del massís dels Picos de Europa, el 1995, feu canviar el nom pel de  parc nacional dels Picos de Europa La nova superfície protegida és de 67455 ha, que corresponen a onze termes municipals i tres províncies Astúries 27355 ha, Cantàbria 15381 ha i Lleó 24719 ha El 2003 fou declarat per la UNESCO reserva de la biosfera

Cavaller de la guàrdia reial de Vítitza i de Roderic i potser fill d’un duc Fàfila, retingut pels sarraïns a Còrdova com a ostatge, fugí a Astúries, d’on potser era originari, el 717 Refugiat a les serres que davallen dels Picos d’Europa, excità a la rebellió uns asturs, que el nomenaren llur cap 718 Atacat pels sarraïns comandats per Alqama 722 i acorralat al mont Auseva Covadonga, derrotà els atacants Aquesta victòria consolidà el petit estat de Pelagi, amb capital a Cangas de Onís Fou succeït pel seu fill Fàfila, mentre que la seva filla Ermessenda es casà amb el futur Alfons…

Constitueix un gran bloc calcari, limitat per la vall del Sella a l’oest i del Deva a l’est, amb cims per sobre dels 2500 m És tallat en tres blocs de profundes valls l’oriental o Sierra d’Andara, el central o de Bulnes, el més elevat, amb els cims de Peña Cerredo 2642 m, Torre de Llambrión 2617 m, Peña Vieja 2613 m i Naranco de Bulnes 2519 m, i l’occidental o Sierra de Covadonga El sector occidental fou declarat parc nacional el 1918, el primer en declarar-se en territori espanyol, i rebé el nom de parc nacional de La Montaña de Covadonga L’any 1995 s’amplia la…

Començà a exercir d’entrenador durant la dècada de 1970 a l’escola municipal de gimnàstica artística de Vilanova i la Geltrú, però al cap de poc fundà el seu propi gimnàs, Eurytmia, precedent del Club Gimnàstic Vilanova Allà formà diversos gimnastes internacionals, com Aurora Morata, Josefina Gomáriz, Montserrat Ubia i Ramon Llaverias També fou entrenador de la selecció catalana i del Grupo Cultura Covadonga de Gijón

Féu els estudis a Madrid, on posteriorment ocupà diversos càrrecs oficials i docents, com els de professor i director de l’escola d’arquitectura Home d’una gran cultura, des de la càtedra difongué les novetats tècniques de l’arquitectura del seu temps, bé que estèticament es mantingué en un fred estil neoromànic collegiata de Covadonga , a Astúries, bastida els darrers anys del segle XIX

S’inicià l’any 1972 al gimnàs Eurytmia i posteriorment passà al Patronat de Promoció Cultural i Esportiva de Vilanova i la Geltrú, al Grupo Cultura Covadonga de Gijón i al Club Natació Granollers, sempre entrenada per Jaume Miró Fou campiona d’Espanya juvenil 1976, 1977 i absoluta 1979 Guanyà l’or als Jocs Mediterranis 1979 i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on fou finalista Abandonà la competició l’any 1981 a causa d’una lesió i passà a ser entrenadora del CN Granollers

Fou deixeble de Marià Vera i de Josep M Úbeda Sacerdot, fou organista a Salamanca 1872 i a Covadonga 1872-75 i mestre de capella de les catedrals d’Àvila 1875, Valladolid 1876 i València 1877-88, any que entrà de monjo a Montserrat Al final del 1889 fou nomenat director de l’ escolania , que reformà en profunditat, i establí les bases de l’escolania actual Amplià el repertori montserratí amb els polifonistes del segle XVI i amb els compositors clàssics i contemporanis Transcriví una sèrie de composicions de Joan Baptista Comes i feu unes 130 composicions religioses, d’un valor…

Jugà al Futbol Club Barcelona dues temporades 1941-43, amb el qual disputà 10 partits de Lliga i guanyà una Copa d’Espanya 1941 Posteriorment, jugà al Real Oviedo en dues etapes 1944-50 i 1952-57, i a l’Atlético de Madrid 1951-52 Jugà amb la selecció espanyola en una ocasió Entrenà el Real Oviedo 1959-60 i 1961-62, el Granada FC 1960-61, el Racing de Santander 1963-64, l’Espanyol 1965-66, l’Sporting de Lisboa 1967-68, el Córdoba CF 1968-69 i el Club Deportivo Puertollano 1969-70 Jugador també de bàsquetbol, jugà al Club Esportiu Laietà 1936 i al Covadonga asturià 1950-51 Fou pare…