Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Crisant
Cristianisme
Màrtir cristià.
Visqué a Roma, on es dedicava a l’apostolat juntament amb la seva muller Daria Ambdós foren enterrats vius La seva festa se celebra el 25 d’octubre
Crisant Bosch i Espín
Futbol
Futbolista.
Fou conegut com Tin Bosch Ingressà en el CE Júpiter 1924-25 i posteriorment en el Terrassa FC 1926-27 Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1928-43, equip amb el que guanyà dues copes d’Espanya 1929, 1940 i quatre campionats de Catalunya 1929, 1933, 1937, 1940 Jugà com a davanter i extrem esquerre 129 partits a primera divisió i fou un dels pioners de l’inici de la Lliga, en la qual debutà a la tercera jornada, el 24 de febrer de 1929 Fou vuit vegades internacional La temporada 1945-46 entrenà el primer equip de l’Espanyol
,
escola de Pèrgam
Escola neoplatònica (neoplatonisme=, fundada per Edesi, deixeble de Jàmblic (s. IV), i esdevinguda famosa per Julià l’Apòstata.
Hi foren mestres, entre altres, Màxim, Crisant, Prisc, Eusebi, Sallusti i Eunapi de Sardes, el qual escriví Vides dels sofistes , espècie de crònica de l’escola ~400
música bizantina
Música
En sentit ampli, música creada a l’imperi Bizantí.
Com que la música profana és pràcticament desconeguda, el terme designa particularment el cant litúrgic de l’Església ortodoxa grega -les Esglésies ortodoxes de tradició eslava tenen un altre sistema musical- La música bizantina és vocal, i, malgrat que l’orgue no fou desconegut a la cort imperial, el cant eclesiàstic fou sempre vocal i monòdic Només modernament, per influència occidental, ha estat introduïda la polifonia, rebutjada pels ambients restauradors del cant litúrgic tradicional Per contra, la melodia del solista protopsaltes o del cor és acompanyada per l' ison a…
Ariadna al laberint grotesc
Literatura catalana
Recull de contes de Salvador Espriu, publicat el 1935.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra ha tingut cinc edicions amb variants que han modificat les narracions o bé n’han augmentat el nombre Així, els vint-i-set contes de la primera edició foren ampliats amb quatre de nous a la segona 1950 En la tercera 1975, hi inclogué una narració que funciona a mode de proemi “L’home jove i el vell”, on l’autor dramatitza la història textual del llibre i la seva evolució com a escriptor El recull, tal com el presenta revisat després de les successives edicions, no és exactament el mateix que el del 1935, ja que Espriu no es limità a polir-lo formalment, sinó…