Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
Alida Valli
© Doctor Macro's High Quality Movie Scans
Cinematografia
Nom amb què és coneguda Alida Maria Altenburger, actriu cinematogràfica italiana.
Es formà a l’Accademia Cinematografica de Roma i al Centro Sperimentale di Cinematografia, i el seu primer paper protagonista fou Manon Lescaut , de C Gallone 1940, amb el qual obtingué un guardó a Venècia Destacà també a Piccolo mondo antico , de M Sodati 1941 i a Noi vivi , de G Alessandrini 1942 Després, es negà a participar en més pellícules perquè creia que el cinema italià estava instrumentalitzat pel règim feixista El 1944 es casà amb l’artista Oscar de Mejo, matrimoni que acabà el 1954 amb un escàndol de drogues i assassinat Després de la Segona Guerra Mundial, reprengué la seva…
Vladimir Nazor
Literatura
Escriptor croat.
Professor d’ensenyament mitjà fins el 1920, s’adherí 1943 al moviment partisà de resistència i fou 1946 president del consell de la república popular federativa croata Destaca la seva abundant producció poètica, inspirada preferentment, en el primer període, en la mitologia eslava i en temes llegendaris i històrics Slavenske legende ‘Llegendes eslaves’, 1900, Hrvatski Kraljevi ‘Reis croats’, 1912 D’un to més intimista són Nove pjesme ‘Poesies noves’, 1923 i Pjesni Ljuvene ‘Cançons d’amor’, 1915 Obtingué una gran popularitat la poesia que escriví en la guerrilla Partizanke ‘Cants partisans’,…
Lluís II de Germània
Història
Rei dels francs de la marca oriental i de Baviera (817-843) i de Germània (843-876).
Tercer fill de Lluís I el Piadós i Ermengarda d’Hesbeye, s’alià amb el seu germà Carles II el Calb juraments d'Estrasburg , 842, per lluitar contra l’altre seu germà Lotari I, el qual derrotaren a Fontenoy-en-Puisaye 841 Pel tractat de Verdun es consagrà la divisió de l’imperi, i Lluís fou relegat a Germània El 858 intentà, sense èxit, l’ocupació de territoris pertanyents als seus germans, i el 869 no pogué impedir que Carles el Calb ocupés una part de Lorena Les revoltes dels seus fills, Carloman I, Lluís III i Carles III el Gros, el paralitzaren i l’obligaren a crear ducats “nacionals” per…
Tractat de Schengen
© Turisme de Luxemburg
Nom que rep el conjunt de convenis que estableixen i regulen la lliure circulació de béns, serveis i persones a la Unió Europea.
El primer d’aquests acords fou signat a Schengen Luxemburg el 14 de juny de 1985 per la República Federal d’Alemanya, França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos El 1995 s’hi incorporaren Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos, Luxemburg que havien signat el 1990, Portugal i Espanya que havien signat el 1992 el 1997 ho feren Itàlia i França que havien signat el 1990 i Àustria que havia signat el 1995 el 2000 Grècia que havia signat el 1992 i el 2001 Dinamarca, Suècia i Finlàndia El 2007 ho feren Polònia, Hongria, Malta, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia i…
Pere I de Sèrbia
© Fototeca.cat
Història
Rei de Sèrbia (1903-18) i de Croàcia i Eslovènia (1918-21).
Fill del príncep Alexandre Karadjordjevič de Sèrbia, l’acompanyà a l’exili 1858 Installat a França, lluità en la guerra Francoprussiana 1870-71 Un dels organitzadors de l’alçament de Bòsnia contra Turquia 1875, el 1903 fou elegit rei per l’assemblea nacional sèrbia
Ante Gotovina
Militar
Militar croat.
Fill d’una família de pescadors, amb setze anys s’enrolà com a mariner en una companyia de transports internacional Ha estat en la Legió Estrangera Francesa 1973-79, en una empresa de seguretat i ha estat instructor en diverses formacions paramilitars d’Amèrica Llatina Fou condemnat a cinc anys de presó en complí un per atracament a un banc amb robatori de joies Amb l’esclat de la guerra de Croàcia 1991 s’allistà a la Guàrdia Nacional Croata, que a l’any següent es convertí en l’exèrcit croat L’any 1994 fou ascendit a general i posteriorment a cap de l’exèrcit El 2000 passà a la…
Ivo Josipović
© OTAN
Política
Polític i compositor croata.
Graduat i doctorat en dret a la Universitat de Zagreb 1980 i 1994, i en composició musical a l’Acadèmia de Música de Zagreb 1983, on fou professor de 1984 a 2004 Ha compost una cinquantena de peces musicals, de les quals algunes de les quals han estat premiades Militant de la Unió Comunista de Croàcia des del 1980 aleshores dins de l’estat iugoslau, contribuí a la transformació gradual d’aquest en socialdemòcrata SDP Després de la desmembració de Iugoslàvia i de la nova creació del nou estat croata 1991, el 1994 s’apartà de la política durant deu anys per a exercir d’advocat i…
Pallassos sense Fronteres
Organització no governamental d’ajut humanitari creada a Barcelona el 1993 pel pallasso Jaume Mateu i Bullich “Tortell Poltrona”.
Aplega pallassos i artistes d’altres rams, que, sota el lema “Cap nen sense un somriure”, es desplacen a les zones afectades per conflictes bèllics a fi d’intentar-ne millorar les condicions de vida mitjançant l’art i l’humor Ha actuat en camps de refugiats d’arreu del món Bòsnia, Croàcia, Algèria, Kenya, Palestina, Colòmbia, el Brasil, etc Els anys següents, seguint el mateix model es crearen a Bèlgica, el Canadà, França, Alemanya, Irlanda, Sud-àfrica, Suècia i els Estats Units noves organitzacions que el 2012 constituïren la federació CWBI Clowns Without Borders International,…
Associació per la Pau
Programa de l’OTAN creat el 1994 amb l’objectiu d’augmentar l’estabilitat i la seguretat a Europa a través de la cooperació amb països no membres de l’Aliança Atlàntica.
Entre les seves prioritats, hi ha la transparència en els plans de defensa estatals, el control democràtic de les forces armades i la cooperació entre l’Associació i els estats membres de ple dret de l’OTAN Hi participen països tradicionalment neutrals, com Irlanda o Suïssa, i també estats de l’antic Pacte de Varsòvia, a l’espera de l’ampliació de l’Aliança Atlàntica L’any 2000 hi ingressà Croàcia, el 2002, el Tadjikistan, el 2006 Bòsnia i Hercegovina, Montenegro i Sèrbia i, el 2008, Malta El 2000 creà el Fons d’Afectacions Especials, inicialment concebut per a assistir els…
romanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup oriental, parlada per més de vint milions de persones, a Romania, a Moldàvia i, en graus diversos, a tots els països de la península Balcànica (on constitueix nombroses illes dialectals, disseminades al territori de Grècia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Macedònia, Albània i Bulgària).
És parlada, a més, a les colònies de romanesos emigrats a l’estranger, sobretot als EUA, a Rússia, Ucraïna i —després de la Segona Guerra Mundial— a França i a Alemanya És llengua oficial de l’estat romanès i a Moldàvia és —sota la denominació oficial de “llengua moldava”, des del període soviètic 1940-90 i fins l’any 2023— la llengua oficial Hi ha quatre dialectes del romanès el dacoromanès , dialecte principal, parlat a Romania és a dir, en un territori que correspon, aproximadament, al de l’antiga província romana de Dàcia i en algunes zones frontereres dels països veïns Ucraïna, Bulgària…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina