Resultats de la cerca

L’any 1528 fou admès com a cantor a la catedral de Lleida L’any següent succeí Antoni Escolà en el càrrec de mestre de cant i dels nens del cor Ocupà el magisteri de capella de la catedral lleidatana durant quaranta-un anys El seu nom apareix documentat per darrer cop el 5 de gener de 1570 Fou enterrat a la capella del Salvador, de la Seu Vella de Lleida El mateix any apareixen els noms dels seus successors, Gabriel Mont-roig i, poc després, Cristòfor Telles A la Biblioteca de l’Orfeó Català es conserva un motet a quatre veus d’aquest mestre, Ave regina coelorum

Les poques dades de la seva biografia estan relacionades amb la seva activitat musical Es formà a Montserrat, sota el guiatge de Joan Marc 1582-1658, que regí la capella de música del monestir entre el 1641 i el 1658 El nom de Dídac Roca apareix sovint amb l’apellatiu de "fra", per la qual cosa es creu que professà en l’orde benedictí, hipòtesi també avalada pel fet que en alguns documents és anomenat " religioso bernardo " Exercí d’organista a Montserrat i, durant els anys 1662-64, ocupà el mateix càrrec a la Seu d’Urgell A causa de l’incendi del monestir el 1811, es conserven…

A sis anys ingressà a la Capella de Música de Sant Agustí de la seva ciutat natal Traslladat a Barcelona, fou membre del cor del Gran Teatre del Liceu entre el 1945 i el 1948, any en què començà a interpretar papers de comprimari El 1953 participà en l’estrena de Canigó , d’A Massana A partir dels anys seixanta alternà el cant i la tasca d’assistència escènica Al cap de poc temps, passà a exercir les funcions de director d’escena d’algunes produccions del Liceu El 1985 hi dirigí la producció d' Aïda Vinculat amb l’Associació d’Amics de s’Òpera de Maó, la presidí durant els últims anys de la…

Dirigí nombroses agrupacions corals, la majoria claverianes, com és el cas de Lo Porvenir de Martorell, La Terpsícore de Sant Boi, L’Artística del Llobregat i La Violeta de Cornellà Com a compositor, és l’autor de diverses sarsueles catalanes, com ara Les bodes de can Bardissa i Caramelles

A sis anys ingressà a la capella de música de Sant Agustí, de Maó Passà a Barcelona, on cantà al cor del Gran Teatre del Liceu 1945-48 des del 1948 hi féu papers de tenor còmic o de caràcter amb el nom artístic de Diego Monjo Actuà en l’estrena de Canigó , d’AMassana 1953 A partir dels anys seixanta hi exercí també sovint de director escènic Aïda , 1985 Els darrers anys de la seva vida presidí l’Associació d’Amics de s’Òpera de Maó

Fou deixeble de Joan Marc a l’escolania de Montserrat i més tard organista d’aquest monestir, del de Poblet i de la Seu d’Urgell 1662-63 És autor de villancicos, tonos i jácaras a tres i quatre veus i de l’obra a cinc veus Estote fortes in bello

Entrà, essent infant, en l’Escolania de Montserrat, on rebé la primera formació musical Probablement és el mateix Pere Roca que Jaume Martí i Marvà 1600-1678 lloà com a digne deixeble de Joan Marc 1582-1658 Al monestir prengué l’hàbit el 1627 i se li confiaren diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de majordom major, tant de Montserrat com del cenobi de Sant Benet de Bages D’aquest darrer també en fou abat Introduí algunes novetats en la litúrgia exequial No es conserven obres seves, tot i que hi ha la possibilitat que algunes composicions que han arribat amb el nom de Roca…

El primer document relatiu a la música a Montserrat data del principi del segle XIV, si bé la presència del cant en el culte és tan antiga com el monestir La institució més original de l’abadia és l’ Escolania de Montserrat Els primers monjos músics coneguts són Jeroni Rotés actiu del 1515 al 1571, Jeroni Castell del 1586 al 1621 i Joan Graner del 1588 al 1600 L’any 1539 fou construït un orgue de mil cent tretze tubs en l’església antiga La sèrie de compositors de qualitat s’inicià al segle XVII amb Joan Marc 1582-1658 Seguiren Jaume Vidal 1606-89, Joan Gelonc 1620-71, Francesc Rossell 1630-…

És la seu d’aquesta institució, que n’és la propietària, i un dels centres principals de la vida musical catalana Formalment és digne de ser remarcat el tractament de l’espai sobre el qual fou bastit, la preeminència atorgada al factor lumínic, la decoració de temàtica floral i l’harmonia volumètrica A l’exterior, de maó vist, cal assenyalar una gran balconada amb una columnata de motius florals, l’escultura de Miquel Blay La cançó popular i un mosaic de Lluís Bru allegòric de l’Orfeó Català La seva sala de concerts, de planta oval i parets de vidre, amb platea i dos pisos, té una capacitat…

Les primeres notícies sobre la pràctica musical a Lleida daten de l’època visigòtica El bisbe Pere segles V-VI fou destacat per sant Isidor com un gran compositor de textos litúrgics Els documents musicals més antics, i d’indubtable valor musicològic, són els còdexs procedents de la seu de Roda, que arribaren a Lleida quan s’efectuà el trasllat de la seu episcopal al segle XII Les primeres notícies sobre cantors catedralicis daten del segle XIII L’any 1279 consta el nom de P Muniz com a organista de la catedral La informació de què es disposa sobre la música dels segles XIV i la primera…