Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
teòfor | teòfora
Lingüística i sociolingüística
Religió
Dit del nom propi, de persona o de lloc, en la composició del qual entra un nom diví.
Costum relacionat amb la concepció d’una divinitat personal o local, pretenia d’assegurar una protecció especial sobre la persona que duia el nom d’aquella divinitat Nombroses ciutats antigues tenen aquest origen Babilònia ‘porta de Déu’, Betel ‘casa de Déu, etc Els noms teòfors de persona apareixen arreu Ramdass ‘servent de Ram’, Teodor ‘do de Déu’, Jesús o Josuè ‘Jahvè és ajuda’, Joel ‘Jahvè és Déu’, etc Alguns cognoms catalans tenen el mateix origen Deulofeu, Deulosal ‘Déu el salvi’, Deulovol, etc
Sant Estève de Caramanh
L’actual església parroquial de Sant Estève de Caramanh es troba immediatament a l’W del castell, a la part alta del poble de Caramanh Els elements més antics d’aquest edifici no són anteriors al segle XV L’església romànica primitiva, desapareguda, es trobava, però, en un altre indret, uns 500 m al N de la vila, al cementiri, segons es comprova encara en el cadastre del segle XIX És esmentada per primera vegada en un document del 1259, redactat pel capellà de Caramanh, on es diu que Berenguer del Viver va reconèixer a l’arquebisbe de Narbona el dret a cobrar delmes dins el terme de Santa…